sábado, 12 de octubre de 2013

1.932. L'Estatut. La "Sanjurjada"

Escudo de la II República 


El viernes, día 1 de Abril, se empieza a discutir en las Cortes el dictamen sobre Asociaciones Profesionales

Corren rumores de crisis por la retirada de los socialistas del gobierno. Besteiro parece partidario de que los socialistas no gobiernen ahora.

En Barcelona, el domingo, día 3, se hace un mitin de Estat Català (separatistas) que al final es suspendido por la autoridad promoviéndose disturbios.


La campaña derechista ha adquirido una gran fuerza. En Córdoba se terminó con un mitin que es suspendido lo cual da lugar a algaradas. En Chipiona el lunes día 4 se declara huelga general: resultan muertos y heridos. Se nota que las huelgas se recrudecen, sobre todo en Andalucía.

Se preparan festejos para el día 14 de Abril. No obstante circulan rumores de que en ese aniversario se querrá trabajar o se harán tumultos.

El día 5 se nota en Barcelona que se toman precauciones. Se habla de intranquilidad en el Urgel a causa de las huelgas que tienen lugar en Andorra. En Madrid se producen disturbios entre la F.U.E. y los tradicionalistas.

Portada de la Constitución




El miércoles, día 6, se discute en las Cortes una interpelación de los radicales sobre un asunto de correos en que parece que los socialistas tienen culpas graves. Se discute también un plan hidráulico. Se comienza un debate sobre la creación de plazas de “Delegados de Trabajo” que produce violentas discusiones. Se habla mucho del Estatuto y se presentan enmiendas. El jueves se continúa con el debate hidráulico y aparece un extracto del proyecto de ley  sobre Congregaciones Religiosas que presenta toda la crudeza y rigidez de la Constitución.



El viernes, día 8, continúan los mismos debates y se presenta una proposición de pena de muerte contra los atracos que provocan alboroto.





Sale el dictamen del Estatuto de Cataluña con un voto particular de los catalanes que lo piden con toda su integridad.



Santuario de Nuria: aquí se redactó el proyecto del Estatut



















El sábado, día 9, se habla en las Cortes de lo de Correos y de los Delegados de Trabajo… y se suspenden las sesiones hasta el día 26 por el aniversario de la República.

La situación económica y la crisis se agudizan. Se producen desórdenes en muchos sitios. Se toman muchas precauciones. El día 10 se hacen en toda España importantes mítines. En Granada y en sus pueblos tienen lugar el día 11 huelgas y graves sucesos. Las algaradas estudiantiles continúan. Los incendios de iglesias son muy frecuentes.

El martes, día 12, se hace un empréstito de 500 millones que se cubre.

Sede del Banco de España

Se destituye al Jefe de la base naval de Mahón por no haber recibido con honores a Alcalá Zamora.

El miércoles, 13, huelga general en Salamanca.

El día 14 de Abril se celebra el aniversario de la proclamación de la República con grandes fiestas. En Barcelona se hace una gran fiesta de aviación.

Se hacen cábalas sobre el porvenir político: el Domingo, 17 de Abril se celebran muchos mítines en toda España. Por la noche, en Pamplona, hay graves sucesos entre carlistas y socialistas: hay varios muertos. Se declara huelga general para el 18: pasa sin incidentes.

El aspecto económico mejora; la peseta sube insistentemente.

El día 19 continúa la pésima situación de Andalucía. En Osuna, algunos sucesos, con dos muertos.

El 20, miércoles, se produce una gran campaña catalanista a favor del Estatuto. El día 23 se celebra la fiesta de San Jorge, patrón de Cataluña. Es considera segur que desprès de les vacances es discutirà l’Estatut.

[A partir de esa fiesta de san Jordi, Pere Arola pasa a redactar sus memorias en catalán]


Escultura medieval de Sant Jordi


El dia 28 hi ha vaga general a Mataró, degut a alguns disturbis del dia anterior.

Els dies 26 i 27 les Corts varen celebrar sessions discutint varius assumptes. El dia 28 els radicals oposaven gran resistència a la llei de Delegats de Treball.

La situació social, sobre tot a Andalusia es pèssima.     



Maig de 1932

El 1 de Maig, Diumenge, a Barcelona va parar tot, excepte espectacles. Nomes circulaven autos particulars. La tranquil·litat va ser completa. A Madrid, tiroteig, amb ferits; a Córdoba, morts y ferits.

El dilluns, dos de maig, s’avia dit que hi àuria vaga general però a Barcelona no va passar res. A Sevilla i altres poblacions hi va haver disturbis amb morts y ferits. El propi 1 de Maig a molts pobles va haver-hi, principalment a Murcia, a on a un poble mataren dos guàrdies civils. El dimarts, 3, a les Corts, interpel·lació sobre el successos de Córdoba. Desprès es continua el debat sobre el Delegats de Treball. 

L’Azaña llegeix un interessant decret sobre reclutament de la oficialitat

Ho mes interessant es la intensitat que a partir del dilluns pren la campanya a Madrid contra el Estatut. Tota la premsa unida contra ell i es tem que els diputats segueixin aquesta tendència. El dimecres, dia 4, continua a les Corts el debat indicat. A fora la campanya contra el estatut arriba al màxim.

El dijous, 5, interpel·lació sobre els successos de Córdoba que deixa en molt mal lloc el diputat Garcia Hidalgo. Corren rumors de crisis: se’n anirien els socialistes y ocuparien el seu lloc els radicals; i això perquè els socialistes van contra el govern als pobles i semblen la oposició, al contrari que els radicals. S’acaba el debat sobre els delegats del Treball.

Sembla que a les Corts hi ha una reacció a favor del Estatut.

El divendres, 6, mor a Paris el President de France, Mr. Doumez.

A Barcelona els estudiants fan algarades per una llei de exàmens. A Madrid, també y a demès per l’Estatut.

A les Corts, després de parlar d’allò de Córdoba es comença el debat sobre el Estatut de Catalunya amb una grandiosa expectació. Parlen Bello y Maura en contra i Companys a favor. El discurs d’en Maura va esser de bastant concòrdia dintre de la negació del Estatut.


Lluis Companys

La Campanya contra l’Estatut es forta, descollant l’Imparcial que arriba inclús al ridícul. 

A Palència es fa, dissabte y següents, una gran assemblea en contra del Estatut.  

Els estudiants provoquen disturbis a Zaragoza, Madrid, Valladolid, Sevilla, etc., aquell dia 7, dissabte, contra l’Estatut. 

El Diumenge, 8, es fan molts mítings, com de costum, y a tot Espanya hi ha molts incidents. El socialistes demanen el parer dels del partit a Barcelona: no es molt favorable.

A Zaragoza, els estudiants provoquen greus disturbis el dilluns, dia 9,  amb morts i ferits. També a Valladolid hi ha morts i ferits.

A Barcelona, a les nits del 9 al 10 y principalment del 11 al 12, hi ha incidents a la Rambla per la campanya de l’Imparcial.  El dimarts, 10, corren rumors de que es deixa l’Estatut en front de la campanya general a tota Espanya.

A les Corts es comença a discutir la Reforma Agrària, enraonant Díez del Moral, moderat amb molta erudició. El dimecres, 11, parla Hidalgo, mes avançat.

El dijous 12 de Maig, es continua discutint la totalitat de l’Estatut. Parla Sánchez Roman amb un gran discurs en contra. El divendres, 13, parla Ortega y Gasset, que dona un nou punt de vista del problema des de Espanya. Campalans, bastant be, Bello i al fi Abadal, que va estar molt be.

El divendres y el dissabte hi ha a Andalusia un moviment sediciós, principalment a Herrera, on hi ha morts. Les vagues tornen a intensificar-se a Sevilla, Málaga i Granada i la anarquia al camp andalús es fa mes intensa. El dilluns, 16, vaga general a Málaga. També al Penedès: els parcers es neguen a pagar les parts [Es tracta de les parts que corresponen als propietaris segons els contractes de parceria.].


Explotació agrària en el Vallès


El dia 15 continuen, molt abundants, el mítings.

El dimarts, 17, segueix a les Corts el debat sobre la totalitat de la Reforma Agrària, amb molt poc interès.

El dimecres, 18, a tota Espanya menys a Barcelona i a Tarragona es declara vaga de transports a motor en protesta del augment d’impostos. Els incidents son generals. La vaga es perllonga el dies successius. La situació en Andalusia continua pèssima: les vagues son a tot arreu, principalment, vaga general al camp. Es troben i exploten moltes bombes i l’anarquia i els “tirotejos” son generals a tota la regió. Els morts son nombrosos.

Desprès de la expectació del grans discursos anteriors, es creu que l’Estatut s’aprovarà en una bona part. El dijous 19 es continua amb ell a les Corts. Parlen Xirau, Gallego, Franchi (federal), Nicolau d’Olwer: tots ho fan a favor de Catalunya. El divendres, dia 20, parlen Hurtado i al final Lerroux (molt esperat: creient molts que faria caure el govern). Fa un discurs bastant favorable.

A Sevilla es trobe una gran fabrica de bombes i moltes a tota la regió. Continuen les vagues i trets. A Cadiz , s’escapen 58 presos. A Manresa i Madrid es troben també grans dipòsits d’explosius: es creu que eren per un moviment a finals de mes. A Galicia la situació es molt dolenta degut a tancar-se els Astilleros.
El diumenge i el dilluns, 22 i 23, continuen trobant-se grans quantitats de bombes a Madrid i a la província de Sevilla: eren per un moviment que tenia que esclatar el dia 29 de Maig. Durant els dies següents, fins el 27, continua molt revolt a Sevilla i es noten preparatius pel dit dia a tot Espanya. Al Ferrol continua la vaga general: ja nou dies.


A les Corts, el dimarts i el dimecres es continua amb la totalitat de la llei de Reforma Agrària

El dijous, 26, dia del Corpus, es debat sobre l’Estatut, enraonant entre altres Ossorio y Gallardo, bastant a favor de Catalunya. Es parla ja del discurs que en nom de la majoria farà Azaña. A Barcelona es parla de les eleccions properes per la Generalitat, volent  les dones poder votar y les minories, el vot proporcional.

El Diumenge 27 de Maig, després de parlar Royo Villanova contra l’Estatut i Aguirre a favor i d’una interpel·lació de Eduard Ortega y Gasset sobre Sevilla, parla en rectificació Sánchez Roman, en els mateixos conceptes que el primer dia.

Manuel Azaña
Per fi parla Azaña pronunciant un grandiós discurs de tres hores en que aprovant els punts principals de l’Estatut presentà un gran panorama històric d’Espanya i posà les bases de la nova Espanya. Dona, es pot dir, tot l’Estatut, considerant que Catalunya y la Generalitat son una part integrant d’Espanya i dona a entendre que es fa ponència del govern i qüestió de confiança. Aquest discurs es considerat como un fet històric donat el reconeixement del punt de vista català per un President del Govern. Es el millor discurs pronunciat al Parlament y dona una idea del gran estadista que es l’Azaña. El discurs produeix gran sensació i cert descontent a Madrid.

El dissabte 28 continua a Sevilla la vaga general i els desordres al camp. La vaga no es total, no obstant. Es troben mes bombes i municions y a Barcelona, a la matinada, hi a algun tirotejo sense importància

Es prenen grans precaucions pel diumenge, dia 29.  En Barcelona no passa casi res; la tranquil·litat es molta i les precaucions molt grosses.  A la Rambla es tirotejat el cap dels guàrdies d’assalt, resultant un ferit. Hi ha manifestacions que es dissolvent  sense resistència. A Madrid, tirotejo amb dos morts i varius ferits. A València, un mort i sis ferits. Molts del morts son gent aliena als actes. A altres llocs, poca cosa mes. El dilluns, 30 i el dimarts, 31, vagues generals a molts punts, com Sevilla, Alacant, Málaga i Granada, amb gran excitació i alguns morts.

Circulen rumors sobre la dimissió de Prieto, por estar disconforme amb l’Azaña en relació amb l’Estatut. Lerroux declara que la Universitat la vol castellana; es nota amb axó una ofensiva general contra l’Estatut i el govern.

Alejandro Lerroux

A les Corts es discuteix la reforma Agrària. Enraona Rahola molt be.



Juny de 1932

El dimecres, dia 1, es continua amb diputats el debat de la Reforma Agrària. Insisteixen els rumors sobre la dimissió de Prieto. Aquet ho nega però fa unes declaracions en que es mostra molt disconforme amb Azaña, dons vol que prevalgui el criteri de Lerroux.

Continua enredada la situació a Andalusia i Galicia, amb tendència a disminuir.

El dijous, 2, a les Corts es porta la ofensiva contra l’Estatut y l’Azaña. Parlen Ortega y Gasset i Maura, aquet molt durament, M. Álvarez y al final Azaña, que contesta a Maura. El divendres 3, la oposició a l’Estatut es declara en forma. Desprès de M. Álvarez parla Lerroux en forta oposició al govern, protestant de que s’aprovi l’Estatut amb pocs vots de majoria, cosa dita també per Prieto: contesta Azaña dient que el govern té un sol criteri –contra lo dit per Prieto–  i fent-ne qüestió de confiança. Acaba la discussió de la totalitat.

Els dies següents es fa campanya contra l‘Estatut a Madrid, corrent rumors sobre preparació de violència a Catalunya: hi ha intenció de provocar una crisis que donaria lloc a la dissolució. Aquesta crisi es pot produir en qualsevol article. En Lerroux mira de fer separar als socialistes de l’Azaña (recolzant-se en el sentit espanyol), però es molt difícil ja que precisament l’ofensiva contra el govern es per als socialistes.

A Sevilla la situació s’arregla. En El Ferrol, per el contrari, desprès de 20 dies de vaga general, el dia 6 s’amplia a tota Galicia, produint-se greus disturbis el 8, dimecres, a Tuy. En Barcelona, el dimarts, 7, es produeix un atac contra el director de la presó amb 4 ferits.

Aquell dimarts, dia 7, a les Corts es continua amb la Reforma Agrària, parlant en Sánchez Roman.

El dimecres, 8, s’acaba amb la totalitat de la Llei de Reforma Agrària i es fa sessió secreta per discutir el processament de Calvo Sotelo i de March: dura 9 hores i demostra la podridura de la política republicana (el divendres passat en acabar la sessió es va fer la totalitat del Títol Primer de l’Estatut)

El dijous, dia 9, es comença amb una interpel·lació sobre la situació de Sevilla, en que, desprès d’uns quants discursos extremistes, parla l’ex-governador,  que fa una gran descripció de la tàctica revolucionaria de la F.A.I. per fer perdre les collites.







Desprès, es comença amb l’articulat del primer títol de l’Estatut y s’arriba a una fórmula pel primer article.  Però en las 24 hores, fins al divendres, 10, els agraris canvien d’opinió i durant tota aquesta sessió obstrueixen amb esmenes, aprovant-se  solsamènt en acabar la sessió final l’article 1º.  Carrasco i Formiguera es nega a seguir la dita transacció i es separa de la minoria. Es tem que amb aquesta obstrucció no s’acabi mai l’Estatut.

Continuen els rumors de dimissió  i de govern radical.

A Galicia s’acaba la vaga general; a Andalusia la situació millora bastant. El Diumenge, 12, es prenen grans precaucions per temor als comunistes. A Madrid, Bilbao i València, disturbis amb ferits. A Barcelona no passa res.

Es comenta el triomf de les dretes que en els últims mesos han guanyat tota classe d’eleccions a tota Espanya i les Acadèmies, Col·legits, etc., les tenen a les Juntes Directives. El dimarts, 14, a les Corts, Gil Robles interpel·la al govern sobre l’assumpte March,  en favor d’aquest senyor . Parlen Prieto i Carner que demostren l’honradesa del govern i aquest obté un vot de confiança.

El dimecres, 15, parla Marcel·lí  Domingo amb un discurs sobre la Reforma Agrària, acabant la discussió de la totalitat i començant la del articulat. 

Es descobert un complot contra el règim que sembla te importància. Son agafats el general Barrera i el seu fill.

El dijous, 16, desprès de parlar de Sevilla, es segueix amb l’Estatut: es va per l’article segon, presentant els catalans moltes esmenes que son rebutjades. No s’arriba a aprovar l’article i la cosa presenta mal aspecte.

El divendres, 17, es comença amb la interpel·lació de Guallart per la supressió de pagament al bisbe de Segòvia per una pastoral contra el divorci. Hi ha un gran escàndol anticlerical.


Palacio Arzobispal de Barcelona


Desprès es comença amb el dictamen del cop d’Estat del 13 de Setembre de 1923; però no esta encara preparat i es suspèn la sessió.

La raó per la qual no s’ha discutit l’Estatut es que la minoria radical ha presentat una esmena dient que l’ensenyament es faci en castellà, menys quan es demani, que es farà bilingüe; els catalans sostenen quant menys el bilingüisme obligatori. Si hagués hagut sessió era probable la caiguda del govern a la votació de dita esmena.

La pesseta ha anat millorant i la situació econòmica s’ha arreglat una mica.

A Barcelona, el diumenge, 19, a la inauguració del Cercle Tradicionalista hi hagueren trets i diversos incidents. El dijous, 20, vaga general a Girona i Reus que, en aquesta continua l’endemà. La situació social sembla que torna a desarreglar-se. La qüestió de la propietat que s’havia agreujat molt s’atura gracies a un decret de bon sentit del Ministre de Justícia. Es celebra una reunió de la minoria catalana sobre l’Estatut.

El dimarts, 21, circulen molts rumors de crisis degut a que encara no hi ha arreglo en la qüestió del article segon de l’Estatut. A les Corts es parla del Tribunal de Responsabilitats.

El dimecres, 22, es comença amb l’assumpte de Sevilla. Parla altra vagada Sol i hi ha varius incidents: després es fa Reforma agrària. Hi ha gran expectació per l’endemà.

El dijous, 23, la expectació disminueix al saber que el govern aprova l’esmena “Peñalba” ( mes catalana que el dictamen). Després de quatre votacions nominals es aprovada aquesta esmena i el article 2º; la votació definitiva: 191 a 128. Voten en contra los radicales, Maura, agràris, etc., i oposen gran resistència havent-hi escenes de gran violència.  No obstant això la darrera redacció no acaba d’agradar als catalanistes. A Madrid produeix gran indignació. El divendres, 24, se segueix la política d’obstrucció fent-se moltes votacions nominals i no aprovant-se res.

A Barcelona la situació social ha millorat moltíssim des de fa nou mesos i es molt normal. La nit de Sant Joan recorda la del any 1929.

L’Estatut “vasc-navarro” es rebutjat a Navarra que sembla vol anar sola.

Degut a un discurs del dia 19 de Albornoz a Avila s’enfada el general Barrera que, al fi, es alliberat. Cavalcanti [José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna de Villapadierna, General de Caballería i Marques de Cavalcanti] es portat arrestat a Fuenterrabía.  


Cuartel del Bruch, en Barcelona


El dissabte 25 es parla de la unió contra el govern i la obstrucció al Estatut, presentant esmenes i votacions nominals.

El dilluns 27 de Juny a unes maniobres els generals Goded, Villegas i altres pronuncien discursos contra el govern i gairebé contra el regim i es produeix un violent incident amb el coronel Mangada; aquet es processat i els altres trets dels alts càrrecs que ocupaven. L’Assumpte produeix gran expectació.

El dimarts, 28 de juny, a la tarda s’acaba amb la Primera Base de la reforma agrària. Desprès es parla d’allò de Carabanchel [el incident militar referit en el paràgraf anterior], pronunciant un discurs de serenitat l’Azaña. El dimecres, 29, s’acaben les maniobres a Carabanchel assistint-hi el President de la República, que pronuncia un gran discurs.   

A les Corts es pren el sistema de sessions dobles. 

A la nit del dia 29 es segueix amb l’Estatut, arribant-se a aprovar el tercer article amb una gran obstrucció (4 votacions nominals). Es diu que el govern no tornarà a votar en contra de els radicals; per això es pensa que l’Estatut quedarà molt retallat. Hi ha descontent en els diputats catalans.

El dia 30, a la tarda, a les Corts, després de parlar una mica de la Transatlàntica i dels augments als ferrocarrils es passa a debatre sobre l’Estatut, continuant la forta obstrucció del agraris. S’aprova el article 4º i s’acaba el Primer Títol. Es comença la discussió sobre la totalitat del segon. A la nit es parla de la Base 2 de la Reforma Agrària.  

El dijous, dia 30, després de debatre sobre la Reforma agrària, a la nit, es continua amb la totalitat del Títol Segon. Parlen Torres, Sánchez Roman i Estelrich; el segon, en contra. En la qüestió de l’ensenyament es busca una solució; parlen Sánchez Albornoz i Azaña: sembla que els radicals no accepten.

Juliol de 1932  
  
El divendres, dia 1, se inaugura a Barcelona el túnel del Nord, fins a la Plaza de Catalunya.

A Madrid, al mati, es agredit en Ventura Gassol: li volien tallar els cabells. A les Corts parlen Santacruz i Valera, el primer en contra i l’altre a favor del dit Títol de l’Estatut. Es comenta que al article 5º de l’Estatut, que parla de les atribucions de la Generalitat, Royo Villanova hi ha posat 15 vots particulars i la minoria agrària 18 esmenes. S’intensifica la campanya contra l’Estatut. Després de protestar per l’atemptat a Gassol es discuteix la elevació de tarifes als ferrocarrils.

La pesseta baixa bastant i la situació política es veu molt confosa degut a les divergències dintre la majoria.

El dimarts, 5, a la tarda, es parla de la Reforma Agrària; a la nit s’inicia l’article 5º, començant Royo Villanova a defensar cadascun dels seus vots particulars produint-se un violent incident amb Puig i Ferrater per els insults a Catalunya. Gran xivarri. El dimecres, dia 6, a la tarda continua parlant en Royo Villanova, produint-se un formidable escàndol degut a en Fanjul, que durà llarga estona amb grans batusses entre agraris i catalans, evitant-se greus successos gracies a la magnifica intervenció de Ossorio y Gallardo que calma els ànims.

A la nit, s’acaba amb la Base Segona de la Reforma Agrària. Aquesta nit es prenen grans precaucions a Barcelona degut a estat preparat un cop de ma contra la Generalitat per tradicionalistes, etc. El dijous, 7, a la tarda, Reforma Agrària.

El dijous 7, a la nit, continuà sol amb els seus vots en Royo Villanova que, al final, es va cansar i va deixar alguns vots per defensar i va admetre, i tot, votacions ordinàries [es a dir, votacions simples, no nominals: les nominals enredereixen i dificulten la tramitació dels textos legals]. Mentrestant circulen rumors de que no s’entenen amb les qüestions d’ensenyament, hisenda i ordre públic, i que es vol arribar a un acord, però que els catalans no hi poden arribar perquè ja es massa retallar.

Es diu que està a punt de sortir la Llei de Congregacions Religioses la qual cosa produeix alarma. El divendres, dia 8, a les Corts es parla de les deportacions.

Aquest divendres 8, desprès, es discuteixen varies de les esmenes al article 5º de l’Estatut. S’accentuen els rumors: es vol arribar a un acord amb els radicals però aquets son molt centralistes; els radical-socialistes han presentat una esmena, lo que fa mes confusa la situació. Es tem una crisis imminent; l’expectació es gran i la ofensiva contra l’Estatut es fa mes forta; s’arriba a parlar de retirada de la minoria catalana. Es considera el moment mes crític per l’Estatut.

A Puebla de Don Fadrique els comunistes s’apoderen del poble resistint-se tot el dia (morts i ferits)

El diumenge 10, Lerroux parla a Zaragoza dient que el govern s’ha d’anar. El discurs de Lerroux ha produït mala impressió als catalans. Des d’ara els radicals adopten una oposició sistemàtica. Però el dilluns, 11, sembla que els catalans estan mes optimistes. En Prieto esta malalt i marxa fora: sembla que es degut a no estar conforme amb l’Estatut.


Castell de Sentmenat


Al camp de Catalunya la qüestió dels parcers pren un caire greu: es queden les collites.

Al Ajuntament de Barcelona hi ha campanya per l’assumpte de la adquisició de una col·lecció d’art.

El dimarts, dia 12, després de parlar de l’assumpte “Transatlántica” amb oposició radical, s’entra en l’Estatut, continuant amb esmenes al article 5º, si bé s’alleugereix. Els catalans estan pessimistes dons sembla que es va a una formula per l’ensenyament que els desplaurà i que tindran que votar en contra.

A la nit avança molt la Reforma Agrària aprovant-se les Bases 3ª i 4ª, amb el recolzament dels agraris.

Es diu que els radical-socialistes s’han dividit.

El dimecres, 13, després de la Transatlàntica es continua avançant amb la Reforma Agrària (Base 5ª); a la nit, els agraris retiren esmenes per poder arribar a votació. Al final es aprovat l’article 5º de l’Estatut amb el vot en contra del radicals.

El dijous 14 hi ha expectació per que arriba Lerroux. Després de la Transatlàntica i de parlar de l’aniversari de l’obertura de les Corts, Royo Villanova provoca a parlar a Lerroux, que diu que parlarà quan li sembli be, ocasionant una gran decepció. Es rebutgen esmenes del radicals per 125 vots de diferència. A la nit avança la reforma Agrària. 

El mateix dia surt un manifest dels socialistes atacant a Lerroux i amenaçant per el cas de que aquest formés govern. Produeix gran commoció i tot lo demès queda en segon terme.

El divendres, dia 15, es segueix amb la Reforma Agrària

L’assumpte dels rabassaires s’enreda ja que els alcaldes i jutges es neguen a aplicar les ordres del Govern.

Ayuntamiento de Barcelona


A Barcelona s’acorda al final l’adquisició de la col·lecció Plandiura

El discurs de Lerroux i el manifest socialista son furiosament discutits. Es creu que el dimarts es plantejarà el tan esperat debat polític.

El dimarts 19, amb grandiosa expectació comença Lerroux plantejant la qüestió dels socialistes. Contesta l’Azaña i es deixa per l’endemà... A la nit, Reforma Agrària.  El dimecres, dia 20, se segueix el debat. Parlen Prieto, Lerroux, Maura i Azaña i amb satisfacció de tots e indignació del agraris, s’acaba el debat no havent-se derrocat cap govern... els socialistes desmentiren que volguessin fer dictadura. A la nit es parla del article 6º de l’Estatut.

El dijous, 21, Estatut i Reforma Agrària. El divendres 22, Reforma Agrària i Estatut. Apassiona fortament la qüestió de l’ensenyament a l’Estatut, que esta sense solució. Es parla de que els catalans es retiraran.

El sábado y domingo, 23 y 24, circularon muchos rumores sobre sublevaciones militares [En Castellano en el original]. L’assumpte de l’ensenyament en l’Estatut es presenta absolutament pessimista per les reivindicacions catalanes. El dilluns 25 es va fer una reunió de la minoria a la Generalitat, però sembla que no es van entendre.

Dimarts 26, Reforma Agrària, i, a la nit, estatut: qüestions sense importància. El dimecres,  dia 27, a la tarda, es continua debatent l’Estatut: diverses esmenes al article 6º. La minoria catalana va votar contra la majoria amb una esmena d’en Sbert. A la nit, Reforma Agrària. Els dijous i divendres es continua amb ambdós temes. El dijous es parlà a les Corts dels deportats.

El mateix dia 29, a Vilafranca, la qüestió del parcers s’enreda havent-hi tumults; el tema adquirí gran gravetat: va haver ferits.



Agost de 1932      

Es parla de les reformes militars que fa l’Azaña.

El dilluns, dia 1, al Penedès, van tornar a treballar i sembla que l’assumpte s’arregla.

El dimarts, dia 2, a les Corts, es  fa una sola sessió en la que s’aprova el article 6º de l’Estatut, el de l’ensenyament; amb la abstenció dels catalans. Parlaren Sánchez Roman, Bello, Gassol, Companys, Alba i Azaña, que digué que el dictamen no era el que ell desitjava.

El dimecres, 3, a la tarda, Reforma Agrària: va haver varius escàndols. Es parlà també de la llei del reclutament i de la oficialitat. A la nit es comença l’article de l’ordre públic. Es presenten proposicions sobre els rabassaires, sobre las interpel·lacions i sobre les construccions navals. 

El dijous, 4, a la tarda s’aprova sense gaires obstacles l’article de l’ordre públic. A la nit es parla dels rabassaires. El divendres de la reforma Agrària.

El dissabte 6, i els dies següents la situació del Penedès es mes tranqui-la però els parcers continuen quedant-se les collites.

 El diumenge 7, a Riudebitlles, degut a la prohibició de mítings hi ha incidents entres Guardia Civil i Mossos d’esquadra.

El dimarts, 9, a les Corts, Reforma Agrària, i a la nit, l’Estatut, i es continua amb l’ordre públic. A la tarda es parlà de la llei militar i a la nit de les construccions navals.


El dimecres, 10 d’Agost de 1932,  esclata a la matinada el moviment militar del que hi havia rumors dies abans. A les tres de la matinada s’inicià el tiroteig a Madrid pels militars retirats i monàrquics. S’intentà assaltar el Ministeri de la Guerra, les comunicacions, etc.; el tiroteig mes fort fou a La Cibeles. Sostenien al Govern la Guardia Civil, els d’assalt i la policia. A la vagada es van revoltar algunes tropes a Carabanchel, que van ser rebutjades.



A les cinc, es a dir, dos hores desprès, el moviment quedava sufocat i detinguts els promotors: generals Goded, Cavalcanti i Fernández Pérez (uns 100 detinguts). 



A Alcalà es van revoltar però es rendiren enseguida.



A Sevilla marxà el dia abans el Director de Carrabiners, General Sanjurjo, i allí el dia 10 al mati es feu fort i es va atreure tota la guarnició, apoderant-se de la ciutat i proclamant-se Capità General d’Andalusia. Desprès marxà cap a fora per anar-se assentant. A la tarda, el govern envià forces per reduir-lo. A Jérez es va revoltar la guàrdia civil però fou reduïda. A la resta d’Espanya sense novetat. 

A Madrid hi hagueren 8 morts i molts ferits. El govern suspèn tots els diaris de dretes i s’anuncien fortes repressions. A la tarda es feu sessió a les Corts. Parlà l’Azaña fent un discurs en que explicà tot el moviment. Es donà un vot, per aclamació. Desprès s’aprovà l’article 9º de l’Estatut.

Al vespre del dia 10 la situació d’en Sanjurjo va anar baixant i a les tres de la matinada, 24 hores desprès d’haver arribat, fugia de Sevilla. L’han detingut a RioTinto i portat pres a Madrid. El governador i l’alcalde foren deslliurats i tornats als seus llocs. Sanjurjo havia publicat un bàndol en el que deia que es volia canviar la orientació de la República que era massa demagògica. Els caps de Sevilla recolzaren a Sanjurjo però no es prestaren a lluitar contra el govern.

A Madrid, el dia 10, es feren grans manifestacions d’adhesió al govern. A Sevilla la intranquil·litat de les masses començà el dia 10; i el 11 es feren grans tumults incendiant-se els centres de dretes, cases particulars i Iglesias.

El dijous, dia 11, les manifestacions foren tumultuoses a tot arreu, sobre tot per part del sindicalistes. A Granada, incendis i morts; a Málaga i molts llocs, vagues generals. La situació es greu. A les Corts parlà l’Azaña referint el final de la rebel·lió. Es declarà al alcalde de Sevilla “Benemèrit de la Pàtria”. El moviment fou molt recusat puix no es creu que aquest sigui el procediment per donar a la república millor orientació. A Barcelona els tumults quedaren reduïts a algunes manifestacions i cargues contra els comunistes. 

Els incendis del 11 foren molt importants. Els dies següents la cosa es va anar apaigavant. Les esquerres es posen violentes; es demana la mort per Sanjurjo.

El divendres 12, a les Corts, sessió per l’Estatut

El dilluns, 15, es van publicar decrets dissolvent un terç de la Guàrdia Civil i donant de baixa mols militars. Es detén a molta gent i pren l’aspecte d’un aire de persecució que la República no havia tingut encara.

La rebel·lió de Sanjurjo fou una gran burrada puix que la situació de les dretes que semblava anar millorant passà a ser pitjor que el primer dia. Es creu que de no haver-hi hagut l’incident d’en Mangada, el moviment podia haver triomfat. Les detencions son de persones molt importants.


Capitanía General de Barcelona


La impressió es que la cosa no esta liquidada por la importància enorme del sector que inicià el  moviment. Es destituït el director de la Guàrdia Civil, General Cabanelles, el Capità General de Sevilla, el governador i tots els caps i oficials. A Sevilla Sanjurjo se’n havia apoderat completament i tothom li havia obeït. El moviment tenia una gran extensió i grans ramificacions.

A Granada, el dimarts 16, hi hagué vaga general. A les Corts, es discuteix sobre la Reforma Agrària; a la nit, sobre l’Estatut que avança moltíssim. El dimecres, Estatut i Reforma Agrària.

El dijous es presenta un decret de incautació de les finques rustiques dels complicats en el moviment; es aprovat entre tarda i nit. Produeix gran revolt creient-se com un començament del terror. S’assegura que seran deportats. Continuen las detencions i suspensions de diaris.

El divendres 19 es dona un gran avenç a l’Estatut; es pensa que amb una setmana s’acabarà.

Es prepara el Consell sumaríssim contra Sanjurjo, Garcia de la Herranz, Infantes i el fill de Sanjurjo. El defensor del primer fou Bergamín. Es demana pena de mort per Sanjurjo.

El dia 23 a les Corts nomes es fa el reclutament de l’oficialitat.

L’Estatut s’ha entrebancat en arribar a Hisenda. I la Reforma Agrària també esta entrebancada.


Gobierno Militar de Barcelona


Corren rumors de que en Barrera, considerat com cap del moviment, es a Barcelona preparant un nou cop i que aquí es conspira molt. El dimecres, dia 24, es fa el Consell sumaríssim: al vespre s’acaba i a la matinada surten les penes: amb pena de mort a Sanjurjo; cadena perpetua a García Herranz; temporal a Infantes i absolució a Sanjurjo fill.


El dijous 25 la excitació es molt gran: molts republicans demanen que s’apliqui la pena de mort. Per fi, al vespre, surt l’indulto del President de la República. Poques hores desprès Sanjurjo era conduit al Dueso.

General Sanjurjo



Es preparen els processos contra tots els altres compromesos. Es considera segur que es faran gran numero de deportacions. Continuen durant la setmana els registres i detencions, que demostren la extensió del moviment.

La situació econòmica i social es cada vagada mes descomposta.

A les Corts no es fa casi res aquets dies. El divendres 26 sortí un nou dictamen d’Hisenda. Els dimarts 30 i el 31 es seguí amb dobles sessions, amb l’Estatut i la Reforma Agrària, avançant-se notablement.

Aquets dies es presentà amenaça de vaga general per la C.N.T. però únicament a Valencia hi hagueren alguns tirotejos.

El govern aplica a la Justícia i Diplomàcia la reforma del retir feta al Exèrcit.


Setembre de 1932  

El dijous 1, a Puertollano, hi hagueren trets amb morts i molts ferits.  Es descobert un complot comunista pel dia 4 i la situació es presenta revolta. 

A les corts, Estatut i Reforma Agrària.  El divendres 2, només Estatut.

El govern vol fe una depuració del personal dels ministeris: treure els monàrquics. Continuen tement-se  vagues i altres complicacions socials. Per altre part es prepara la deportació de molts del monàrquics compromesos. El govern prepara els pressupostos.

A les Corts, el dimarts, 6, es vota l’abolició de la pena de mort al Codi Penal i es parla del diplomàtics.  L’Estatut ja està gairebé acabat. A Barcelona es fan els preparatius per establir-lo.

A la nit a Barcelona hi hagué gran alarma perquè semblava que anava a esclatar el moviment subversiu dels militar: es fan moltes detencions, corren greus rumors  i tota la nit ha sigut molt agitada, però al últim no ha quedat res en clar

El dimecres, dia 7, a les Corts es segueix amb l’Estatut, i a la nit es fa Reforma Agrària. El dijous, dia 8, a la tarda, s’acabà el debat de la Reforma Agrària. A la nit, el de l’Estatut.  Es van fer una parlaments d’acció de gracies.


Divendres, 9 de setembre de 1932.    

A les Corts s’aprovà la totalitat de la Reforma Agrària (320 a 14) i de l’Estatut de Catalunya (314 a 19). Acte seguit començaren les vacances fins a primer d’Octubre.

A Barcelona es feren demostracions d’entusiasme si be hi hagueren molts pocs domassos. El dissabte a la nit arribaren els parlamentaris fent-se grans manifestacions d’entusiasme. L’Esquerra es portà be donant gracies i reconeixent els treballs de tots els partits catalans anteriors.


Madrid: Estación de Atocha



El diumenge, 11 de Setembre, la festa fou molt solemne i durà fins al dimarts l’afluència de corones i de gent. En Macià feu discursos que foren de President de Catalunya .



Francesc Macià 


El dilluns, 12, sortiren les expedicions del monàrquics deportats cap a Villa Cisneros.    



Es fan comentaris al article de la Reforma Agrària que preveu la expropiació de les finques de la noblesa sense indemnització: es considera com l’acte mes revolucionari que ha fet el govern.

El dimarts, 13, es parla de crisis en el govern de la Generalitat, degut a que es vol formar un govern de coalició republicana en vistes a les eleccions.

El  dimecres 14, vaga general a Bilbao i altres punts.


Niceto Alcalá Zamora


El dijous 15, a San Sebastian, el President de la República firma l’Estatut. A Madrid es fa l’obertura dels Tribunals, fent un discurs l’Albornoz. La festa a San Sebastià fou molt solemne.

El divendres,  16, es publica un decret reglamentant  l’ incautació de les finques del nobles.

El dissabte, 17, en surt la llista definitiva del monàrquics deportats; son molts: pot ser 400.

A la Generalitat Giralt dimiteix del càrrec de conseller.

El dilluns, 19, Alcalà Zamora acaba les vacances

A la Generalitat es produeix la crisis total. Els dies següents es parla molt de com es resoldrà: es creu que mitjançant una coalició de tots el partits catalans o, al menys, del republicans.

Es fan grans `preparatius per la vinguda d’Azaña el diumenge.

Es parla de que els socialistes volen deixar el govern enseguida.

El diumenge, dia 25, vingué Azaña amb molts parlamentaris. La rebuda va ser grandiosa. Es prengueren moltes precaucions però tots els actes foren imponents de gent. Va ser tor d’un caire molt nacionalista. El dilluns anaren a Nuria, menys l’Azaña que anà a Montserrat, i el dimarts a Lleida.

El dilluns, 29, Azaña, a Santander feu un gran discurs; parlà d’una concentració d’esquerres, en vistes a la separació dels socialistes, i va traçar un gran pla de govern. També en Ventosa en va fer un a Barcelona, la nit següent.

Els deportats ja son a Villa Cisneros.




No hay comentarios:

Publicar un comentario