miércoles, 8 de enero de 2014

1932. Parlament de Catalunya. Eleccions


[L'Estatut de Catalunya va ser aprovat per les Corts Espanyoles el dia 9 de Setembre. Es va procedir llavors a les eleccions i a la constitució del Parlament, que van tenir lloc el 20 de Novembre i el 6 de Desembre, respectivament. Pere Arola narra aquests esdeveniments i també l'evolució de la política en la resta de l'Estat.] 

Octubre de 1932.

El dissabte, 1, s’obren Les Corts, fent-se una sessió de compliment:

Palau de Les Corts 

Francesc Macià

















El Diumenge, dia 2, se celebra el congrés de l’Esquerra: es prenen els acords d’anar sols a les eleccions al Parlament i de recolzar en totes formes als 
rabassaires. 


En Macià diu que nomes admetrà la Presidència de mans de l’Esquerra. Això produeix gran sensació dons es veu que l’Esquerra va solsamènt per continuar en la seva posició sense cuidar-se’n per res de la voluntat de Catalunya. Y el President te un caràcter partidista. El dilluns, 3, surt el nou Consell, format tot per gent de l’Esquerra. 

A Barcelona hi hagué tota la setmana en Lerroux que feu molts discursos reorganitzant el partit radical i volent agafar els elements no catalans.

A Madrid, el dimarts, 4, a les Corts es discutí la Llei de incompatibilitats. El dia 5 la sessió fou molt curta. El dijous, 6, es presenta una proposició del Govern, destituint els concejals elegits per l’article 29 i posant-se de nombrats pel Govern. La sessió fou agitadíssima perquè els radicals i les dretes volien que es fessin eleccions. El divendres, dia 7, continuà el mateix debat amb grans escàndols notant-se divisió dintre de la majoria. El govern no vol fer eleccions perquè diu que les manen els cacics.

A varius llocs hi hagueren mols successos greus, amb morts i ferits (Huelva, Teruel, etc.)

A Madrid es celebra durant la setmana el Congrés Socialista, que mostra les fondes divisions entre els mateixos quan es parla de la participació o no al poder.  Es considera imminent la discussió de la Llei de Congregacions religioses.

Ajuntament de Manresa. Bages




La qüestió agrària continua a Catalunya amb absoluta anarquia y el dilluns, dia 10, pren al Pla de Bages un caire molt greu.







Es fan preparatius per a les eleccions catalanes: el dilluns arriba a Barcelona en Cambó per iniciar la campanya electoral de la Lliga. 


Els elements espanyolistes i no catalans fan una campanya intensa

Francesc Cambó














A les Corts el dimarts 11 es fa una sessió que dura molt poc dons la situació política es troba estacionaria en vistes als acords del Congrés socialista que s’està celebrant.



En el Congrés socialista  s’acorda  demanar al govern la dissolució de la Guardia Civil i s’esperen amb impaciència els acords sobre els augments en despesés militars y  participació  en el govern.


El dimecres, 12, es la “fiesta de la raza” que es celebra com festa nacional. El congrés socialista després de molta discussió acorda seguir en el govern i aspira a que no augmentin massa les despeses militars.



Es donen per terminades les grans maniobres militars fetes a Palència i Burgos: no n’hi haurien hagut de tan grans des de fa moltíssims anys.


Cuartel del Bruch, en Barcelona

El dijous, 13, es segueix amb la llei de concejals, que es molt transformada; y es continua la discussió. La situació política que dos dies abans es considerava a punt de canviar es torna a veure molt estable. El divendres 14 s’acaba la llei de substitució de concejals en l’article 29: quedant completament canviada puix es faran eleccions en tres mesos y la substitució dels provisionals serà  automàtica.

Es llegeix el decret sobre “Congregacions religioses”, els pressupostos i el decret del impost sobre la renda. L’impost de la renda s’aplica de 100.000 en amunt.

Basílica de Sant Pere del Vaticà



 La primera d'aquestes normes es completament sectària: es queden els bens de l’Església i prohibeixen l’ensenyament a les Ordres.





Una processió a Barcelona


A Granada  van tirotejar  una processió havent-hi varius morts. 










A Barcelona, a partir del dijous hi hagué vaga tèxtil, havent-hi alguns incendis i rumors de vaga general.

Maquinària tèxtil











El dissabte es celebra a Lleida un consell de la Generalitat en que s’invita als partits d’esquerra  a afiliar-se al partit d’en Macià. 



Es fa gran propaganda per “Concentración española” por la “españolización” de Catalunya.



La data de les eleccions de diputats de Catalunya queda assenyalada pel 20 de Novembre. Es fan molts preparatius electorals. Es creu que l’Esquerra guanyarà al camp, però a Barcelona ho te mes malament. La Lliga fa una gran propaganda.

Circulen rumors de la propera vinguda de M. Herriot, actualment cap de govern a  França, dient-se que ve per una aliança guerrera amb Espanya i també per posar ací  el dipòsit d’armaments de la Société de Nacions: en vistes a la situació europea, molt alarmant donada l’actitud que ha pres Alemanya des de principis d’estiu al pujar el govern Von Papen. El govern ho desmenteix però es tem que en cas de guerra, Espanya no seria neutral. Es comenta la formació del “grup de vuit nacions” de segon ordre: Espanya, Suècia, Noruega, Txecoeslovaquia,  Dinamarca, Suiza, Bèlgica i Holanda.

El dimarts, 18, es comença a les Corts una interpel·lació de Gil Robles sobre la política agrària a Salamanca. S’acaba amb un discurs de Carner sobre el pressupost.  El 19, 20 i 21 es continua i acaba la interpel·lació dita.  Es veu que no hi ha acord per entrar a discutir cap llei després del fracàs de la del concejals.

Es comenta amb indignació la llei de Congregacions religioses.


[Convocatòria d'eleccions per al Parlament de Catalunya]

El dimarts, 25, va sortir el decret convocant les Corts de Catalunya per el sis de Desembre i les eleccions el 20 de Novembre. La Lliga treu una nota sobre el seu programa electoral. En Macià dissol la Diputació provisional de Catalunya. El dia 29 surt la candidatura de l’Esquerra, en la que figuren Pi i Sunyer, Serra Hunter, etc.       

La propaganda electoral fou molt intensa el diumenge: es nota que les dretes estan dividides havent-hi tibantor entre La Lliga i els Tradicionalistes. A Tarragona sembla que guanyarà en Marcel·lí Domingo, que lluita en front de l’Esquerra i la política de esta que es qualificada de “fascista” per ell.  La situació es extraordinàriament confosa. En Lerroux continua la seva propaganda.


El Parlament de Catalunya s’instal·la al Palau de la Ciutadella: 

Seu del Parlament de Catalunya

Es creu que Acció Catalana i Esquerra s’uniran a les eleccions. S’opina que La Lliga guanyarà les minories.



Es descobreix un escàndol a l’Ajuntament, amb venda d’ocupacions.


A Madrid es celebra un congrés radical, parlant en Lerroux. El dia 25, a les Corts, es fa la interpel·lació de Ortega sobre el personal diplomàtic; el 26, dimecres, preguntes; el dijous s’acaba una interpel·lació sobre los successos de Córdoba de la primavera; y el divendres, precs i preguntes.  Es fa una escissió a la U.G.T.: se separa en Largo Caballero.


El dilluns, 31, arribà a Madrid M. Herriot. Sembla que la rebuda fou molt freda. Els estudiants feren manifestacions contra la guerra.

Novembre de 1932

La festa de Tots Sants es feu a tot arreu.

El dimarts, 1, a les Corts es continuà amb precs i preguntes. El Govern i M. Herriot neguen que hi hagi cap tractat secret, però sembla que hi haurà hagut alguna proposició de Herriot si be el govern no la haurà acceptada. Herriot mateix s’ha lamentat de l’actitud dels estudiants.

El dia 2 , dimecres, a la Facultat de Medecina de Barcelona es produeixen incidents: hi ha alguns ferits.

Facultat de Medecina de Barcelona






El mateix dia 2, M. Herriot marxa a França. Se li fa un gran comiatA les Corts es comença a discutir la totalitat del pressupostos. El dia 3 es continua amb aquesta. El dia 4 , a les Corts, s,acaba el debat per la totalitat del pressupostos, amb discurs d’en Carner.





A Barcelona els estudiants fan vaga de 24 hores, protestant pels successos d’ahir: es produeixen molts disturbis. 






















Augmenta l’expectació davant de les eleccions. 


Les dretes no s’han entès dons la Lliga presenta una candidatura i els Tradicionalistes, una altra i tots diuen ser els de la unió de dretes. Les esquerres també van molt dividides. A Lleida s’ha fet un front contra l’Esquerra (Lliga, radicals, etc...). 


A Barcelona es presenten: Tradicionalistes, Lliga, Acció, Esquerra, Radicals, Extrema Esquerra, Federals, Nacionalistes, Bloc obrer i camperol y Comunistes. A més es presenten alguns altres grups per minories. Unió Democràtica va amb La Lliga.


A Barcelona els estudiants continuen moguts per l’extrema dreta.
Escola d'enginyers industrials



















Surten ja las candidatures i son proclamats els candidats pels partits. La campanya es molt violenta i tots van contra l’Esquerra ... i contra tots els altres.


El diumenge, 6, els rabassaires volen fer a Tarragona una manifestació i hi ha trets i ferits. En Macià i l’Esquerra donen la culpa al governador Noguer i Canet. L’Esquerra excita als rabassers a no obeir els acords del Tribunal Especial i el governador els vol fer complir. Per això li han retirat la confiança però ell no se’n vol anar fins al 1 de Desembre. Marcel·lí Domingo presenta candidatura a Tarragona i creu guanyar; per això l’Esquerra voldria tenir el Govern Civil.

La campanya es porta dons molt violentament : es parla inclús de partides armades.  El dilluns, 7, Lerroux diu que sembla estrany que al estructurar "Catalunya els seus partits s’ataquin amb tanta ferotgia, encenent una verdadera guerra civil".

A Madrid, el dia 8, dimarts, es comença amb el pressupost de despeses. Es continua amb ells el dimecres, dia 9. El dia 10, els radicals ataquen violentament a Albornoz per les separacions arbitraries de jutges que està fent.

A més comença una interpel·lació sobre els rabassaires. El divendres es fa la interpel·lació sobre lo de Tarragona i l’Esquerra queda en molt mala forma ja que el govern deixa a Lluhí i Simó ben derrotats, fent-se notar que els catalans hagin ja anat a contar a Madrid ses coses.

Els dies següents es fa un gran numero de mítings, destacant la propaganda de Lerroux als no catalans i  la gran campanya de La Lliga. Aquesta culmina amb els dos mítings del   diumenge, 13. En canvi, l’Esquerra està molt desanimada i no fa casi res. Els sindicats aconsellen amb gran insistència l’abstenció de votar; això pot fer perdre a l’Esquerra i dona possibilitats a La Lliga (encara que mes si haguera aconseguit d’anar unida amb tota la dreta). La propaganda es fa també per radio però no es retransmeteixen el mítings.

A Madrid es fan treballs per la Federació d’Esquerres. Azaña  fa a Valladolid un interessant discurs.


El dia 15 parlen Marcel·lí Domingo i Lerroux a la radio. Venen molts diputats radicals a treballar: es creu que els radicals poden guanyar.


Telers




















Aquet dimarts, a les Corts, es continua amb el pressupost de l’Estat. El dimecres, 16, hi ha amés gran discussió sobre la situació del camp de Badajoz que es pèssima. A Astúries hi ha vaga general minera i a Extremadura i Andalusia torna a ser molt greu la situació social. S’anuncia vaga general tèxtil per demà, 17. 

Cambó, que ja parlà el diumenge, parla per radio. La Dreta i La Lliga s’ataquen violentament. La campanya continua violentíssima, insultant-se els uns als altres. La C.N.T. i la F.A.I. continuen treballant per no votar. La vaga del 17 fracassa però es tem vagues i terrorisme pel dia de les eleccions. Es prenen moltes precaucions.  

Antiga fàbrica; després Escola industrial


Aquet dia, dijous, 17,  es presenta a les Corts una proposició per discutir immediatament les incompatibilitats: va haver-hi un gran escàndol i l’assumpte quedà abandonat. El dia 18 es tracta també del pressupostos;  i d’una interpel·lació sobre Telefónica que dona lloc a una acusació contra M. Álvarez i a una sessió secreta per dilucidar-ho: no passa res.

A Madrid es va formant una oposició contra  el govern per la aplicació de la Llei de Defensa a moltíssims funcionaris que son expulsats sense contemplacions, solsamènt per ser de dretes o catòlics. 

El 17 i 18 continua a Catalunya la campanya electoral. La Lliga ha fet una propaganda mai vista, a tot arreu i  en totes les formes: dona la impressió mes brillant.  L’Esquerra ha reaccionat bastant fent el divendres un gran míting a l’Olimpia. Els radicals també criden molt i lo mateix “Catalunya Republicana” i Dreta. Es creu que pot guanyar molt be l’Esquerra.

A la nit del dia 18, al carrer Consell de Cent  esclaten dues bombes
 
El rio Ebro y el Parador
Tortosa




El passat dia 10 va anar a Tortosa en Macià, on sembla que no va anar gaire be: l’Esquerra va dir que si no guanyaven tampoc se’n anirien. Ara, no obstant, semblen estar mes pacífics. Fou molt criticada la setmana anterior la actuació de Macià pels pobles, prometent coses tals que convertirien a Catalunya en el comunisme o anarquisme. Sembla que els grups escolars els hi faran molt favor. 



Les candidatures son:

Per majories:

Dreta (Monàrquics, Tradicionalistes)
Lliga (Lliga, Dreta Liberal, V. Democràtica)  
Catalunya republicana (Nicolau, Hurtado, etc.)
Radicals (Pich, Sedó i lerrouxistes)
Esquerra (Macià, V.S.C.)
Federals (Barriobero, Franco...)
Bloc O i C (Comunistes, Maurin...)
Revolucionaris (Jimenez, Semblancant...)
Comunistes.
Concentración Española.

Per minories:

Nacionalista Catalá (Maspons...)

A fora les candidatures son casi les mateixes:
A Lleida van units contra l’Esquerra
A Tarragona diuen que guanyarà Marcel·lí Domingo. Ell està renyit amb l’Esquerra.

L’Esquerra es criticada per la política seguida sense cap escrúpol: assumpte d’ocupacions, confusió amb els rabassaires, mala administració, etc., tot fet per guanyar vots.

El dissabte, dia 19, s’acaba la campanya electoral. No hi han grans mítings però la propaganda al carrer es grandiosa, amb taxis, avions, etc. Es “tapisa” literalment  els carrers  amb papers; es cosa mai vista. Descollen la Lliga, la Dreta i l’Esquerra. Tornen a circulars els rumors de las trampes que l’Esquerra te a punt. La Lliga, al fer impossible una unió de dretes per son egoisme ha fet poc probable el triomf de les dretes. A més dels dits es presenten Concentración Española i Estat Català.

Diumenge, 20. Les eleccions transcorregueren a Catalunya amb normalitat; els incidents foren de poca importància: Les precaucions adoptades van ser molt grosses: metralladores i tot n’hi va haver; guàrdies d’assalt per tot arreu. [Veiem ara una descripció dels guàrdies d'assalt i els seus equips]



No es pogueren posar pissarres, ni es pogué parlar per la radio. Es prohibiren els grups massa nombrosos. La abstenció dels obrers fou mol grossa: mes de 50.000 vots menys que el 28 de juny del 31. Degut al gran nombre de noms (19) i a les moltes candidatures, l’escrutini fou llarguíssim i es va acabar a altes hores del mati a alguns punts.

Aviat es va veure el triomf de l’Esquerra, seguit de La Lliga y Radicals. A les 5 del matí del dia 21, dilluns, es deia: Esquerra, 20.000; Lliga, 12.000, etc. i es tenia l’ impressió del triomf a tot arreu d’Esquerra per majories i lliga per minories. Al vespre les noticies eren mes concretes i, a la nit es donaven les següents dades: Esquerra, 57.000; Lliga, 33.000; Acció, 15.000; Radicals, 17.000; Dreta, 6.000; Federals, 4.000; Bloc O i C, 3.000; Nacionalistes, 2.000; Revolucionaris, 1.500; Comunistes, 1.500; Estat Català, 500 i Concentración Española, 200.

Els diputats per Barcelona eren: Macià, Barrera, Battentini, Casanelles, Colldeforns, Dencás, Fronjosa, Guinart, Lluhí, Pi i Sunyer, Puig Ferrater, Ribes, Rosell, Ruiz, Serra Hunter, Soler Bru, Soler Pla, Tauler. Y, a més: Ventosa, Solà Cañizares, Martínez, Domingo, Tallada, Valls i Taberner.

Han circulat rumors de trampes fetes per l'Esquerra, per morts, etc. Es nota, en primer lloc, la pèrdua de vots de Esquerra (més de 50.000), deguda a l’abstenció dels sindicats. No obstant, per mes trampes que hagi fet, sempre queda en gran majoria sobre la Lliga. La pèrdua ha sigut quan encara no havia actuat amb tota la llibertat.


La Lliga ha guanyat malgrat no tenir els vots de la Dreta. La Acció Catalana ha augmentat els vots però no obstant això es lamentable que sent molt bona no hagi sortit. Els radicals han tingut una gran derrota: els no catalans dels que ells es fiaven no han ajudat gens. Els catalanistes estan molt contents d’aquesta derrota i que al Parlament no vagin radicals. Lerroux està enfadat i diu que els triomfants son gent de dretes.  Els partits extrems han tret poc. La gent està encara amb el sindicat.

Es donen les dades de la Província: Esquerra, 68.000; Lliga, 39.000; Dreta, 6.000; Radicals, 6.000. A Arenys, Vic i Sant Celoni ha guanyat la Lliga.



Vic
A molts llocs les diferencies han sigut molt petites. A Lleida i Girona, Esquerra, majories i Lliga, minories; però està encara molt confós. A Tarragona, Esquerra, 23.000; Lliga, 18.000 i M. Domingo, 17.000. Sembla dons que aquet ha fracassat. 

El 21, al vespre, surt el decret de constitució de la Comissió Mixta per la transmissió de serveis.

El dimarts, 22, circulen rumors de que a Tarragona surten empatats; després, es neguen. Sembla surten dos de la Lliga, Tallada i un altre, i un de Acció Catalana, M. Domingo. A Lleida, les minories les te la candidatura “proporcionaliste”. A Girona, la Lliga: Abadal, Vallès i Pujals, Carreras Artau. Les diferencies entre Esquerra i Lliga han estat molt reduïdes. Es comenta la derrota del sentiment espanyolista amb els Radicals i els Carlins (o, Dretes). Tots els catalanistes estan contents d’això i de que hi hagi la Lliga. La tranquil·litat ha estat completa a tot arreu (67 per majories i 18 per minories).

A les Corts es parla de Telefónica. I del Pressupost d’Estat. Això duu censures per a Besteiro que diu que dimiteix; però sembla que se’l convencerà de que no ho faci. 



Es fa el procés pel cop d’Estat de 13 de Setembre de 1923.

Hi ha vagues estudiantils i protestes de jutges i magistrats per les jubilacions.

El dia 23, a la sessió de les Corts, en Besteiro renuncia a dimitir quedant el Reglament com ell volia per evitar l’obstrucció que fa Ortega y Gasset. Es presenta una proposició per fer el Tribunal de Garanties i una altre per que mentrestant una Comissió parlamentaria vigili l’aplicació de la Llei de Defensa, però es rebutjada: s’hi oposa Azaña que fa un gran discurs en que ataca als que la presenten i defensa la jubilació dels Magistrats apel·lant a dir que no existeix ni Poder Judicial ni Moderador: portant-se i parlant com un dictador.   El dia 24 es continua amb el pressupost d’Estat, amb l’obstrucció de Ortega y Gasset .

Es fa l’escrutini de les eleccions: a Barcelona la Lliga arriba a 37.000. Surten 67 de l’Esquerra; 17 dels de La Lliga; 1 de Acció Catalana (amb M. Domingo). Son: Martínez D., Valls i Taberner, Ventosa i C, Durán i V., Tallada, Trias de Bes,  Vidal i G. Romeva, Miracle, Abadal, Vallès i Pujal, Carreras Artau, Rovira, Sol, Tallada i Casabó, etc., i Lloret per Acció Catalana.

A les Corts, a Madrid, el 25, divendres, es segueix igual: s’acaba el pressupost d’Estat i es comença el de Justícia. S’acaba la vista del Cop d’Estat. A la matinada s’han pres precaucions per temor a un moviment sindicalista.  El 29, dimarts, s’acaba el pressupost de Justícia i es comença el de Foment. Surt l’ABC desprès de 15 setmanes d’estar suspès.

A Barcelona, la setmana anterior hi hagué vaga de contramestres, arreglada per la Generalitat, però ahir en feren els treballadors ja que els contramestres han exigit un retir molt bo; al final la cosa es va arreglant
Planta elèctrica de FECSA










El 30, dimecres, a les Corts, es continua amb el pressupost de Foment, parlant en Prieto.






Circulen rumors de que els  Estats Units han fet una reclamació per l’assumpte de Telefónica i per insults fets a ells per en Prieto a les Corts. La qüestió es que en Azaña enraona amb Lerroux i Maura, quan feia molt temps que estaven separats  



Desembre de 1932          

1 i 2, dijous i divendres, continua i s’acaba la discussió del pressupost de Foment. 

Es treu el dictamen de la llei de Congregacions Religioses, que es mes fort que el projecte anterior.

Palau del Vaticà
























Es registren moltissims atracaments a Barcelona.

Sembla que preocupa profundament la qüestió de la telefonia amb els E.E.U.U., dons fa quatre dies que la porten entre mans i encara no se’ls ha escapat res.

El dia 5, dilluns es fa a Barcelona sessió preparatòria del Parlament Català. Es nomena la “mesa d’edat”  presidida per Abadal. L'Arsenal de la Ciutadella, adaptat a Palau Reial a finals del segle XIX, ha estat transformat i convertit en Palau del Parlament 

Palau del Parlament

El dimarts, 6 de Desembre, solemne inauguració del Parlament de Catalunya. Es fa elecció de President Provisional a en Companys, pels vots d’Esquerra i Lliga. Arriba en Macià i llegeix el discurs inaugural. Després, el Parlament fa Vicepresidents a Casanovas (Esquerra) i  Martínez Domingo (Lliga); nomena també als Secretaris.




Josep Companys

La tarda ha sigut festiva a tot arreu. Gran multitud a la Plaza de la República, amb discursos de Gassol i Macià.
















A Madrid, a les Corts, es discuteix el pressupost de Marina. 



Després, al presentar la extrema esquerra una proposició per que es torni a parlar de la Telefónica, la Cámara dona el “no ha lugar a deliberar”, dient en Azaña que li donin vot de confiança per lo referent a aquet assumpte.  Li es donat amb el vot en contra de la extrema esquerra i amb grandiós tumult. L’Azaña continua las conferències referents a aquet assumpte.  El dimecres, 7, en continua amb Marina. Surt la sentència del cop de estat: penes de confinament.


A Barcelona, al Parlament, es discuteixen les actes; sembla que les de Lleida donen a la comissió molta discussió.  Els dies 8 i 9 son discutides aquestes actes havent-hi ja bastants crits, dons la esquerra pren un caràcter autoritari i despòtic.


A Madrid, el dijous i divendres es fa el pressupost de Marina i es comença el de Governació. El dimarts hi havia rumors de moviment dels militars però no passà res. A Andalusia i Badajoz  la situació empitjora bastant. A Astúries hi ha vaga generals amb molts disturbis. Al cap de setmana s’inicia a Salamanca una llarga vaga general, també amb disturbis. Es parla d’una vaga ferroviària.  A Mula, morts i ferits.     

A Barcelona es escandalós els continus atracaments que n’hi ha. Degut a una vaga d’ebenistes hi ha la mar de bombes i petards.

El dimarts, 13, hi hagué a Madrid sessió tarda i nit. Es segueix amb els pressupostos, que es volen enllestir abans del 31; el 14, només sessió de tarda. El dia 15 s’aprovà l’impost sobre la renda.

Aquet dimarts, 13, s’aprova al Parlament de Catalunya el Reglament Interior i s’elegeix la “mesa” definitiva; continuant els mateixos: Companys, Casanovas i Martínez. El 14, dimecres, Macià es presenta al Parlament fent un llarg discurs i declinant els poders. El Parlament, seguint l’Estatut, fa votació, sortint en Macià com  President (L’Abadal, 11 vots). Aquest, després de donar gracies, se’n va a formar Govern i es suspèn la sessió.

El 16, divendres, a Madrid, sessió tarda i nit: els radicals ataquen violentament al Govern posant-se a favor de la vaga revolucionaria ferroviària que es vol preparar. Sembla que aquets volen agafar vots fent creure que son extremistes. El 17 es continua a la tarda amb eles pressupostos i a la nit, en concret, amb del pressupost de Guerra. El diumenge, 18, es continua a la tarda i a la nit amb aquest pressupost fent Azaña un gran discurs en que exposa el programa militar del govern. Els radicals continuen amb política extremista.
 
A Catalunya, a causa de les pluges intensíssimes i seguides des del dimecres passat fins al dimecres, dia 21, hi ha grans inundacions a tota la província de Girona i gran part de Barcelona. Moltes pèrdues i desgracies.

A Madrid, el dilluns es fa una sessió i el dimarts, 20, es torna a fer tarda i nit.

A Barcelona surt el nou govern:

President: Macià; Obres públiques, Lluhí; Gobernació, Tarradellas; Cultura, Gassol; Justicia, Comas; Treball, Casals; Hisenda, Pi i Sunyer; Agricultura, Xirau. El dia 20 es presenta aquest govern al Parlament. El “presideix” Lluhí, que es qui serà el Cap del Poder Executiu (per delegació  del President). Lluhí fa un llarg discurs en que exposa el programa de govern. Y segueix un debat polític.

Els 21, 22 i 23 es discuteixen qüestions d’ordre interior i el pressupostos provisionals presentats pel govern.




A Madrid, els 21, 22 i 23 es fa sessió tarda i nit. Primer es la discussió del pressupost d’Instrucció que donà, per la qüestió de la llibertat d’ensenyament , un gran debat. Al final el projecte de donar paga de retir als clergues que s’ha presentat i després s’ha retirat motiva llargues discussions, predominant el criteri anticlerical.  Es parlá de la situació a Ciudad Real, etc; Es presentà la llei del tribunal de Garanties. El Ministre de Justícia continua jubilant magistrats per ser catòlics.

A Barcelona i a Madrid el dissabte 24 tenen lloc alguns assalts a botigues.

El 25, dia de Nadal, diumenge, és cremen totalment en poques hores els Magatzems “El Siglo”. Es pot considerar que es el incendi mes gros hagut mai a Barcelona. És cremen tota classe de geners col·locats en deu cases. La circulació a La Rambla queda tancada dos dies i mes de 3.000 famílies sense treball.

En Madrid el 27 les Corts treballen tarda i nit, enllestint els pressupostos; treballs que produeixen tot el temps gran discussió. El dimecres 28 és fa la votació final i, per exigir els radicals el “quorum”, venen molts diputats de la majoria, guanyant aquesta per 5 vots sobre la mitja cambra. Després de parlar d’altres cosses es suspèn la sessió.

A Barcelona aquest dia es discuteixen la totalitat dels pressupostos i el 29, dijous, s’aproven les Actes de Lleida i es comença la discussió del pressupostos per parts. Son processats varius directius de l’esquerra per suposades injuries als regidors que expulsaren. 

La situació en el camp de gran part d’Espanya es molt crítica. Les violències con continues. A Madrid es descobreix un complot. A Barcelona, les bombes i els atracaments son constants i el 29 es descobreix una important fabrica de bombes. Les bombes trobades formen part d’un gran complot que conte amb mols armament i municions i que fabricava les bombes per milers.

La sessió del divendres, 30, fou molt interessant i s’aprovà la inviolabilitat dels diputats i, principalment, s’acabaren els pressupostos. El 31, dissabte, es celebra una festa en honor dels guàrdies civils distingits en el compliment dels seus deures; hi van totes les autoritats.


No hay comentarios:

Publicar un comentario