sábado, 22 de marzo de 2014

1933. I a III. Casas Viejas

Gener

[En el primer trimestre de 1933, les tensions socials es van acréixer; una sorda lluita entre la la C.N.T, anarquista, decebuda per l'evolució de la República, i l'Estat. Tensió política també, dels Radicals enfront dels Socialistes. El moment culminant de la tensió, a principis de gener, va ser la revolta afavorida per la C.N.T. en el marc del qual es van produir els successos de Casas Viejas, successos que marcarien tot el període]


El diumenge dia 1 es fa recepció a la Generalitat assistint-hi, entre altres, el cos diplomàtic. L’acte es fa amb tota solemnitat.

Palau de la Generalitat
 L’assumpte del processament determina que la Esquerra ataqui al Anguera de Sojo y als jutges amb intents d’anar al Palau de Justícia. 

El dia 2 es avortat un intent de destrucció del aeròdrom del Prat, amb la cooperació de la guarnició.

El dia 2 es fugen de Villa Cisneros 29  deportats [Havien estat deportats al Sahara com a condemna per haver participat en el cop militar encapçalat pel General Sanjurjo, en 10.08.1932]

Les manifestacions del sense feina determinen precaucions a la plaça de Sant Jaume.

Per altra part els temors del moviments extremistes es fan mes vius: hi han grans prevencions; els trens van amb gran precaució dons es vol començar la vaga ferroviària.

El dia 3 es descobert un nou importat depòsit de bombes: les precaucions continuen molt fortes.

El dia 4 es publica el projecte de Constitució de Catalunya, donat per la Comissió jurídica. El dia 5, dijous. es llegit al Parlament el projecte de Constitució fet pel govern. Es suspenen les sessions per uns quants dies.

Parlament de Catalunya 


La situació cap al Nord (Astúries), i Ciudad Real, etc. es molt lletja










El diumenge 8, a la tarda, tornen a intensificar-se extraordinàriament les precaucions. Al vespre, a les vuit, esclata el moviment revolucionari que de tants dies es venia assenyalant.  Els primers trets sortiren a la plaça del Arc del Teatre iniciant-se un violent tiroteig amb la policia, usant els revolucionaris moltes bombes de ma. El Tiroteig es propagà fins al carrer del Carme i pels carrers del Districte V en la seva part baixa, tirant des de balconades y terrats. Un punt mol fort fou el carrer Nou y l’edifici on hi ha el sindicat d’alimentació, a on durà fins a Las dues el tiroteig i van resultar ja diversos morts y molts ferits (tres policies morts).

Palau de Justicia















A les vuit esclataren unes bombes enfront de la prefectura de la 
policia amb uns quants  ferits i a diversos punts del districte aquell eren atacats policies y guàrdies civils. A les vuit i mitja s’inicià un assalt a la caserna de Sant Agustí i al Palau de Justícia sent gran el tiroteig pel Saló de Sant Joan, passeig Pujades, Comerç, plaça de Sant Agustí, Carders, Portal Nou, Basses de Sant Pere, Moncada, etc., des d’on  es tirava de terrats i balconades. El Clot fou un altre lloc on hi hagué forta batussa.

Plaça de les basses de Sant Pere










Prompte els revolucionaris es van espantar corrent a deixar les bombes y durant la matinada es van trobar gran quantitat de bombes als mes variats llocs. Els tramvies estigueren parats varies hores y sent l’hora de sortir dels teatres hi hagué una alarma grandiosa resultant molta gent ferida sense culpa.

Va haver aproximadament 10 morts y 40 ferits.






A Lleida hi hagué també violents tirotejos amb morts i ferits. Y el mateix a Terrassa, Sallent, etc., parant-se trens y altres mitjans de transport.

Els successos foren molt generals a tota Espanya. A Zaragoza, dos ferits; a Madrid s’intentà assaltar las casernes havent-hi forts tirotejos. A Cadis, també, i es declarà la vaga general. A Valencia (província) en diversos pobles hi hagueren morts.

A Barcelona el dilluns, dia 9, la normalitat fou completa i tothom treballà; al vespre hi va haver alarma i alguns trets i ferits. A Ripollet i Cerdanyola al dematí hi hagueren greus incidents: es desarmà el Sometent, es proclamà la República comunista i resultaren dos morts i dos ferits. També a Sallent fou forta la batussa. Però a tot arreu es treballà.

Es tracta de gent molt bé armada i amb molt diners, creient alguns que son pagats per alguns monàrquics exiliats

Els tirotejos a la nit a Barcelona foren importants ja que es tractà d’assaltar de nou la caserna de Sant Agustí.


Antic convent de Sant Agustí, després caserna; avui "mercadillo"

El dimarts, dia 10, a la nit, hi hagué un nou petit intent però tot el dia tothom treballà com el dia abans i tot fou normal.

A Sevilla,  Cadis, etc., es declarà la vaga general havent-hi greus disturbis amb molts morts i ferits. No obstant, el moviment ja esta en el seu fi. A Barcelona, una radio clandestina donà noticies alarmistes

El dimecres i dijous, 11 i 12, als voltants de Sant Agustí, a la nit, continuaren els disturbis; el dia 12, al Clot, va haver trets contra un policia.

A Barcelona, el moviment no tingué la mes petita ajuda en la gent. Son completament aliens als obrers.

El dia 11, en Maura fa a Madrid en un discurs la critica al govern. Azaña declara que es posarà el “estat de guerra” a on sigui necessari.

Continuen el greus successos a Andalusia i Valencia, amb molts morts. El mes important és el passat a Casas Viejas (Cadis) els dies 11 i 12 en que es va tenir que actuar amb metralladores i bombes incendiaries  resultant 25 extremistes morts i 3 policies. Aquet poble esta a la comarca de Medinasidonia i a tota ella hi hagué gran rebel·lió tenint que anar-hi centenars de guàrdies d’assalt ja que els amotinats sortiren al camp, sent, de moment, dispersats.

El dissabte 14 fou ben tranquil; a la nit hi hagué alguns trets a Sant Martí, amb dos morts. Tornaren les grans precaucions. A Valencia esclaten moltes bombes.  El govern treu els delictes de tinença d’armes del jurat.

El Diumenge, 15, moltes precaucions però no passa res. Segueixen les precaucions alguns dies, però a mitja setmana tot es normalitza.

El dia 18 es troba a Igualada una gran fabrica de bombes amb mes de 5000 bombes i molts aparells de fabricació. Es diu que no te relació amb els últims successos.

El govern treu un projecte de llei castigant la tinença d’armes.

En Moles es nombrat Comissari al Marroc i sorgeix gran enrenou per fer el nou Governador










L'Assumpte del Govern Civil dona molt enrenou per que tothom vol ser governador, fins que el Govern de Madrid diu a en Macià que ho nomeni la Generalitat, encarregant-se en Tarradellas. 


Si be en Lluhí i en Tarradellas hi estan conformes, en Macià s’oposa i d’això sorgeix la crisis, dimitint Lluhí, Tarradellas, Xirau i Comas el dia 22, diumenge. 


No obstant, això es degut a discrepàncies mes Fundamentals: es l’assumpte constitucional de la cessió del poder del president a un conseller: els dimitits opinaven que aquest conseller tenia que ser un President del Consell cosa que no volia en Macià. Dimitits tots, en Macià donà el dia 23 el nou govern:

President Macià










Hisenda i Conseller Delegat.  Pi i Sunyer
Justícia...............   Coromines
Governació.........   Irla         
Cultura................   Gassol
Agricultura.........    Selvas
Sanitat..................  Dencàs
Treball..................  Casals



La situació s’ha calmat molt.  Els deportats son duts des de Villa Cisneros a Madrid

El dijous 26 el govern es presenta al Parlament, fent Pi i Sunyer un discurs molt hàbil però que deixa pensant que en Macià es responsable i no a la vegada. Contestant en Ventosa i Serra. Es creu que el canvi es degut a que els 4 diputats son una mica conservadors;  y efectivament: l’actual govern te un caire mes avançat.

Els dies 24 i 25 va haver glaçades molt fortes a Barcelona

En la sessió de Les Corts del dia 27 es parla de diversos assumptes en el torn de precs i preguntes. Es parla de la Llei de Congregacions que serà discutida el 1 de Febrer. Les reformes del Ministre donen malestar a les Escoles Especials amb algunes vagues. Hi ha incidents periodístics entre De los Rios y Lluis Bello.

Es nomenat Governador de Barcelona Ametlla, que ho era de Girona. Es del P.C.R. A Barcelona els atracadors continuen actuant, fen inclús un mort. Tornen a circular rumors de successos revolucionaris.

A Madrid el dia 30 es declaren en vaga els estudiants, com a protesta al de l’Escola d’Enginyers.

Escuela de Ingenieros de Madrid




Circulen el dia 31 molts rumors de crisis i de canvi de govern. Sembla que el debat polític es imminent.



Febrer

El dimecres, 1, s’obren Les Corts  de nou. S’inicia un debat polític sobre els successos de Casas Viejas, parlant Ortega; en Lerroux no hi va. No passa res encara que es deia entre els radicals que en Lerroux formaria govern.

El dijous, 2, ja parla en Lerroux dient que parlarà en un debat polític general i que parlin els altres. Al final Azaña fa un gran discurs relatiu a la rebel·lió comunista.

Es comença a discutir el projecte de Congregacions religioses. El dictamen de la Comissió es mes radical que el del Govern.

El divendres, dia 3, comença el debat polític, parlant Lerroux. Aquest en un discurs molt llarg, ataca durament al govern per la seva actuació i li exigeix la dimissió en nom del país

Azaña contesta dient que se’n anirà quan el Parlament ho digui. Després Prieto diu que el socialistes se’n  van si els republicans s’uneixen. A la nit s’obre la sessió en mig de gran expectació. Galarza, en nom de la federació d’Azaña diu que no s’uniran amb els radicals i l’assumpte queda resolt. S’acaba la sessió però en Lerroux diu que la dimissió del govern es imminent. El seu discurs fa bona impressió havent interpretat el desig del país.

El dilluns, 6, esclata vaga general a Astúries amb varis incidents; diuen que la setmana serà de gran agitació social però no passen grans coses.

La Lliga Regionalista fa una assemblea en la que canvia el nom, dient-se Lliga Catalana.


Ortega y Gasset






Els dimarts i dimecres, 7 i 8, a les Corts una interpel·lació d’Ortega i Gasset a Prieto fa grans escàndols.



Indalecio Prieto







El dijous, dia 9, es segueix amb la discussió de la Llei de Congregacions religioses amb bons discursos de les dretes: Gil Robles.

Gil Robles


El divendres, 10, segueixen enraonant Molina, Aguirre i Pildain; el govern ni els contesta i casi no hi van diputats.



Lerroux continua dient que el govern esta en crisis i que pujarà ell y dissoldrà les Corts.


A Barcelona, dimiteix Irla ocupant el seu lloc Selvas y el d’aquest, Mías.

A Bilbao n’hi ha incidents per que l’Ajuntament vol treure el monument al Sagrat Cor.

El dilluns, 13, la situació política segueix igual. El 14, a Les Corts es continua amb el debat de les Ordres Religioses que es l’únic al que els radicals diuen que no faran oposició. A la nit es fa un banquet a l’Azaña i aquest parla mostrant-se mes unit als socialistes i amb ganes de seguir governant.




Hi ha grans protestes contra el decret de Ordres Religioses. A Madrid hi ha trets i ferits y tot segueix molt mogut. La Reforma Agrària continua enredant el camp.

El discurs d’Azaña indigna als radicals y a Les Corts el dia 15 dimecres comencen la obstrucció a un projecte de carretera a Alacant. Presenten moltes esmenes, fan llargs discursos en defensar-les i demanen votació nominal.

Els estudiants d’enginyeria i arquitectura segueixen amb les seves vagues contra l’ intrusisme i en aquesta setmana els segueixen gairebé tots els estudiants posant la situación molt greu.

Els dies 16 i 17 continua discutint-se l’article 1 del dit projecte. Hi han 200 esmenes a dit article y 300 esmenes al article 2. Els escàndols i baralles son freqüents. El últim dia   es comença una interpel·lació sobre les escoles. Hi ha reunions per acabar el conflicte de la obstrucció radical, que es molt greu.

El dimarts,  21,  la expectació política es grandiosa;  continua la obstrucció radical ; hi han grans escàndols però al final es presenta una proposició per acabar la discussió i es suspèn  el debat, no sabent-se  si han guanyat els radicals o el Govern.

El 22 es discuteix sobre Ordres Religioses. Hi ha un compàs d’espera.

El dia 23 el assumpte de Casas Viejas, a on la força publica sembla s’excedí, provoca grans discussions i crítiques al Govern per no haver-se assabentat. El divendres la expectació política es grandiosa: es parla d’importants defeccions dels radical-socialistes. Al final s’obre la sessió, segueix una discussió molt forta però el Govern guanya encara el vot de confiança. Segons es veu els socialistes estan disposats a no anar-se’n recorrent, inclús a la vaga general. La crisis s’ha allunyat y la setmana -tan emocionant- ha servit per apuntalar una mica el Govern.


El dimecres, 22, s’obrí el Parlament a Barcelona, demanant La Lliga que Macià anés al Parlament. Es presenta el nou Estatut Interior. 

Els estudiants feren una assemblea contra l’intrusisme


Escuela de ingenieros de Barcelona
El dijous, 23, es parla del Aeroport. Sembla que continuen las dissensions a Esquerra. 


El dia 24 es parla al Parc del Estatut Interior de Catalunya. Circulen rumors de dimissions i crisis al govern de la Generalitat.



El dilluns els comentaris a Madrid son de que la crisis es imminent. Tres Directors Generals han dimitit: son radical-socialistes i varen votar contra el Govern el dia passat. Sembla que els radical-socialistes  volen votar en contra. El dimarts, 28, el ambient segueix molt pessimista. Es parla de les Congregacions religioses: han intervingut Abadal i Carrasco.


Març

El dimecres, dia 1, la situació parlamentaria es complica enormement: uns capitans d’Assalt han fet un document dient que el Govern els hi manà fer lo que van fer. El document el donaren a un radical.

Els radical-socialistes continuen reunits, discutint.

Es segueix amb la Llei de Congregacions Religioses, parlant Gomez Rogi. Y amb la qüestió escolar.

El dijous, dia 2, es vota el vot de censura al Govern pel de Casas Viejas, guanyant el Govern con des de el dematí es preveia (190 contra 130). Després es segueix amb el debat de las Congregacions Religioses.  Les oposicions no han volgut molestar al Govern per aquet assumpte i així no enraonà mes que en Botella.


El divendres, dia 3, l’assumpte es torna a complicar  per que les oposicions s’enfadaren donant lloc a llargs discursos de tots sobre aquell assumpte de Casas Viejas.

Al Parlament de Catalunya es parlà de la Constitució Interior, havent-hi els dies 1 i 2 grans escàndols amb La Lliga.

El diumenge, dia 5, l’Ajuntament de Barcelona fa sessió, discutint els pressupostos.



A Astúries acaba la vaga minera. A Barcelona els estudiants tornen a classe


Presenta la dimissió Menéndez, Director General de Seguritat per l’assumpte de Casas Viejas. Sembla que allí afusellaren a 16 persones. Ortega i Gasset feu la passada  setmana unes declaracions dient que el Director General de Seguretat havia ordenat que no volia presoners si no sols morts i que ho havia dit al Capità Rojas que anà a Casas Rojas. El cas fou que afusellaren a 11 persones a sang freda.


El 7 de Març, dimarts, a Les Corts, Azaña declara que en efecte, hi havien hagut aquestos crims  i que s’estava fent el procés. Ortega ataca al Govern per haver-ho amagat sabent, com ho tenia que saber , que això havia passat.  Azaña diu que no el va saber fins fa pocs dies.


La impressió es mol pessimista  i es torna a veure una crisis mes  imminent i mes segura que mai. Per que es molt difícil provar que el Govern no estava assabentat fins ara mateix; i fins i tot pot esser culpable d’haver donat ordres, almenys excessivament severes.


El dimecres, 8, es segueix amb el debat de les Congregacions Religioses. El dijous, 9, també. Després es presenta una proposició per que  el ministres faci la carretera d’Alacant: hi ha grans escàndols i les oposicions es retiren del Parlament. El dia següent es discutirà el dictamen de la comissió que ha anat a Casas Viejas.

Fou destituït el cap de la Casa Militar  del President, per unes declaracions imprudents.

El divendres, dia 10, la comissió de Casas Viejas llegeix  son informe que no es complet, quedant en prosseguir quan s’hagi acabat. La sessió no fou molt moguda. El Govern va sortir enfortit dons no hi ha cap responsabilitat directa per ell. El diumenge Menéndez es detingut i processat.



El dimarts, dia 14, es segueix el debat de les Congregacions Religioses, tan violentament sectari com sempre. El dimecres, 15, es llegeix l’informe de la comissió de Casas Viejas.  Hi ha grans escàndols i en Ballontín es expulsat. El dijous, 16, es continua amb aquet debat fent-se la votació en la que les oposicions s’abstenen. El dia 17 es segueix el debat de les Congregacions Religioses.

Les temences de canvi de Govern gairebé han desaparegut.

A Barcelona s’han continuant fent sessions els dies 7, 8, 9, 10, 14, 15, 16 i 17.  S’ha continuat  amb la discussió de la Constitució a la que es dona caràcter sectari, com la del Estat.  Es fan altres coses que son interessants: una interpel·lació sobre la immigració a Catalunya, per exemple.

A Les Corts, dels dies 21 a 24 es continua amb el debat sobre la Llei de Congregacions Religioses.  El dimarts es va fer palès que torna la calma després de les grans batalles; sembla que hi ha impressions de conciliació i que les eleccions municipals no es faran dins al Novembre, amb excepció de les del article 29.

Aquells dies, al Parlament Català es segueix amb la Constitució. També fa soroll la qüestió del pal d’amaratge del Zepelin que, degut a l’actitud dels radicals i de La Lliga no s’ha pogut fer com volien els de l’Esquerra.



Durant la setmana continuen els atracaments i assassinats en forma intolerable: el dijous, dia  23, es mort pels atracadors un joier; el divendres 24 tanca a la tarda tot el comerç com a protesta i a l’enterrament hi hagué una gentada grandiosa. Les autoritats foren xiulades i agredides havent-hi molts crits. S’organitzaren manifestacions de protesta a la Audiència i al Govern Civil.

A l’Ajuntament hi hagué sessió que fou escandalosa i, al acabar, els escamots de l’Esquerra assaltaren  l’Ajuntament i apallissaren a alguns regidors de La Lliga. Això es va fer per que l’Ajuntament votà una proposició que implicava censura a en Macià.

A la sessió del Parlament també es parlà de l’assumpte dels atracaments i incidents, amb gran escàndol.

A Madrid, els socialistes prenen disposicions severíssimes contra els feixistes que sembla que es desenvolupen
    
El dimarts 28 a Les Corts dona la impressió de que entre tots els del Govern hi ha un desànim gran com si en les eleccions tinguessin de guanyar les dretes. Els dies 29 i 30 segueixen las sessions parlamentaries; el dia 30 es nota un ambient revolucionari demanant-se mides mes radicals. El dimecres Gil Robles va demanar que en les eleccions no tingué vigor la Llei de Defensa: se li digué que no.


Els atracaments continuen a Barcelona, però la policia treballa mes.

El divendres 31 hi ha molt moviment a Les Corts. Les oposicions presenten un document dient que nomes deixaran aprovar la Llei de Congregacions Religioses i demanant que després el Govern es marxi; es tracta d’un text redactat molt durament.    




No hay comentarios:

Publicar un comentario