Abril
de 1933
El dia 1, son molt violents els comentaris al manifest de les oposicions. [Es tracta d’un document presentat per les oposicions el divendres 31 de Març dient que nomes deixaran aprovar la Llei de Congregacions Religioses i demanant que després el Govern es marxi; es tracta d’un text redactat molt durament]
Surt un decret assenyalant les eleccions en
els llocs a on fossin regidors per l’article 29, pel dia 23 d’Abril. Les demés
eleccions a regidors es pensa que seran pel Novembre.
El diumenge els atracadors son a Tarragona
matant un guàrdia, però després son morts dos d’ells i agafats els altres pel
“somatén” dels voltants.
Antiga descripció de la ciutat de Tarragona |
Els dies 4, 5, 6 i 7 continua la discussió de la Llei de Congregacions Religioses. Hi posen coses furiosament radicals, com la de prohibir l’ensenyança religiosa a tot arreu menys dintre de les esglésies.
L’assumpte del manifest continua donant soroll; el Govern obté del President la ratificació de la confiança. Es parla de moviments extremistes i també de monàrquics. Sembla que ha baixat la persecució contra el feixisme.
A les Corts, els “Agraris” acorden no fer
gaire oposició puix es inútil.
L’Esquerra feu un homenatge a Dencás, cap de
les Joventuts del partit.
Al Parlament es va fer sessió els dies 11, 12 i 13
A Madrid, el dia 7 es donen vacances per quinze dies.
El dia 9, Diumenge de Rams, el Govern fa un gran míting a Bilbao. La oposició s’enfada molt i Maura anuncia pel dia 25, en que s’obren les Corts, un atac a fons al Govern i una obstrucció amb tot.
La Setmana Santa fou solemníssima a tota Espanya
El Divendres Sant fou el dia 14 d’Abril; moltes festes es van retardar fins Dissabte o Diumenge. La esquerra feu una gran manifestació en que desfilaren els rabassaires. Els dies 15 i 16 es feren parades militars i altres festes.
Dintre de l’Esquerra tornen a barallar-se per la qüestió de les facultats del President de la Generalitat a la Constitució [el “Estatut Interior”]. Es fa sessió els dies 18, 19, 20 i 21, parlant-se de la Constitució i d’altres assumptes.
El diumenge, dia 23, es fan eleccions al
pobles en que sortiren concejals per l’article 29 (A Catalunya, no). Voten les dones [El dret a votar es va acceptar per a les dones en la Constitució de la II República ]
La situació social es torna a embolicar. El
dilluns 17, es va començar vaga de la construcció, donant-se un caràcter molt
anarquista, amb atemptats, tenint lloc tres morts del dilluns al divendres. Hi han rumors de vaga
general pel dilluns. El dissabte, 22, atracaren una fabrica.
Continuen les vagues de la construcció i del Port.
A la nit son desempedrats diversos carrers i el Governador tanca alguns sindicats i centres anarquistes. Es tem algun fort moviment anarquista per la setmana vinent.
El diumenge, la festa de Sant Jordi es celebra fora de la Generalitat. Es fa un homenatge a Aribau. A la nit s’intensifiquen les precaucions per l’endemà.
El dilluns, 24, la situació segueix igual però a la tarda i vespre pren mal caire amb temors de vaga de transports.
El diumenge 23 es van fer les eleccions en els
pobles que tenen concejals escollits per l’article 29. Enseguida es va veure un
resultat advers al Govern. Les ultimes dades son: Partits del Govern, 5.000
concejals; partits republicans contraris al Govern, 4.200 concejals; partits de
Dretes, 5.000 concejals; altres: 1.800 concejals. Això dona mes del doble als
contraris al Govern. Hi hagueren pocs incidents i, en general, foren eleccions
sinceres. A Castella el vot dretà fou
general. Representen una bona part del cens electoral. Per vots, el triomf de
les dretes es molt gros. Casi tots els de dretes son “agraris”. Els oposicionistes es posen molt forts i
exigeixen la dimissió del Govern. (Els socialistes han tret 1.600 concejals; els
agraris, mes de 4.000)
Malgrat les grans precaucions, el dimarts 25 hi hagué vaga general de transports. Pararen, al mati, tramvies, autobusos i taxis, i molts camions. Però encara circulaven alguns taxis i mols particulars i camions. A la tarda sortiren tramvies portats per guàrdies d’assalt i voluntaris i també autobusos, però pocs. L’animació fou normal i no va passar res. A la nit va parar la circulació i s’intensificaren les precaucions i detencions, molt fortes ja els dies d’abans. Es tem la vaga general per demà, fins i tot a la resta d’Espanya. Sembla que es tracta d’un moviment escalonat.
Al Parlament hi hagué debat sobre les activitats feixistes del estrangers a Barcelona. Els escamots s’ofereixen a portar tramvies i autobusos.
El 25 d’Abril s’obren de nou les sessions. La
expectació es grossa. Azaña ha anat a parlar amb Alcalá Zamora. Botella ataca
en nom de les oposicions. Azaña contesta en nom del Govern dient que no poden
abandonar el “poder”. Després Maura fa
un gran discurs donant lloc a molts escàndols. La situació queda molt greu.
El dimecres, 26 d’Abril s’intentà fer vaga
general però no pararen totes les fabriques; els taxis van córrer bastant i van
circular tramvies, portats per les joventuts de l’Esquerra i per altres
ciutadans; al vespre ja hi anaren els tramviaires i lànimació fou la normal
podent-se dir que la vaga va fracassar.
A Sants, va haver un mort i dos ferits.
Continuen les detencions habilitant el Manuel Arnús per posar-hi els centenars
Manuel Arnus |
Continuen les detencions habilitant el Manuel Arnús per posar-hi els centenars
de detinguts.
El dijous ja va quedà tot normal excepte la construcció. La vaga fracassà per la pressió de les autoritats al agafar molta gent dies abans i per la actuació ciutadana
El dijous ja va quedà tot normal excepte la construcció. La vaga fracassà per la pressió de les autoritats al agafar molta gent dies abans i per la actuació ciutadana
El 26 i el 27, continua sessió al Parlament.
A Madrid, el 26, continua el debat polític; parlen
Gil-Robles, Velasco i Azaña. El Govern s’apuntala. Les oposicions acorden fer
obstrucció a tot. El dia 27 ho comencen a fer en la Llei de Congregacions i en
la Llei per rebaixar les tarifes del ferrocarril a la taronja de Valencia
(assumpte urgent e importantissim) que posen al Govern i a les oposicions en
posició molt atrevida i compromesa. Es continua dient que el Govern esta a punt
de fer crisis.
El 28, divendres parla Sánchez Roman en el
debat polític. Diu que la situació no pot sostenir-se, que es perjudicial per a
Espanya i per la República. Contesta Azaña dient que mirarà d’arreglar-lo i que
parlarà el dimarts. Hi ha expectació; es creu que la crisis es certa.
El diumenge, a Bilbao, el President de la República fa un discurs en que crida a la República a tots els que estan fora i a la unió de tots els republicans.
Maig de 1933
El 1 de Maig es celebra a tota Espanya amb
paro complet. Hi ha pocs incidents. A Barcelona va parar tot menys els metros i
hagué normalitat.
El dimarts 2 parla Azaña al Parlamento, en mig de gran expectació. Digué als oposicionistes que es podria fer una transacció aprovant-se certes lleis amb aquet Govern. Després de discutir-ho, contesta Martínez Barrios negant-se i dient que la oposició continuaria amb mes intensitat.
Els dies 3, 4 i 5 continua discutint-se la Llei de Congregacions, amb la obstrucció dels agraris. Es va saber que el Govern volia aplicar el “quòrum” la setmana que ve i mes tard que ho volia fer per guillotinar la Llei de Congregacions. Hi ha discussions sobre si el Govern tindrà o no tindrà el quòrum.
Al Parlament de Catalunya es continua amb la Constitució. La situació social segueix embrollada
El dia 7 es celebren amb solemnitat els Jocs
Florals i l’homenatge a Aribau.
El dilluns 8 continua igual la vaga de la
construcció. S’anuncia vaga de 48 hores a tota Espanya per la C.N.T. Es parla
d’un complot monàrquic, sent enviats a Les Palmes Goded i mols alts militars.
El 9, dimarts, a la matinada, la situació pren un caire greu: esclaten moltes bombes als pals d’electricitat a tot arreu quedant poblacions a les fosques; i es fan molts altres actes de sabotatge. La vaga general es fa en tota Espanya, en certs punts completa, en altres, molt parcial. A Barcelona pararen les fabriques però la circulació fou normal. Al vespre s’intensifiquen les precaucions i l’endemà segueix la cosa igual.
El dia 11 es tornà a la normalitat relativa.
La característica de tot això foren els actes
de sabotatge perllongats molts dies, incendis de fabriques, etc. A alguns pobles hi hagueren mols morts
(Valencia, Zaragoza, etc.). La vaga de la construcció a Barcelona seguí sense
arreglar-se.
A Les Corts, el dimarts es continua amb l’obstrucció del projecte de Llei de Congregacions Religioses. El dimecres, dia 10, s’aplica la “guillotina” al article 31 per un quòrum de 9 diputats amb mig de gran satisfacció de les oposicions. Es torna a parlar de dimissió imminent i de canvis al Govern; el dijous es seguí amb el debat de Congregacions; i el divendres 12, es digué que es tornaria a aplicar la guillotina, cosa dita ja pel dia anterior però sembla hi hagué oposició de Besteiro.
S’aplicà el quòrum per aprovar una Llei
definitivament, obtenint el Govern no mes un vot sobre ho necessari. Es torna a parlar de crisis segura.
Va esser nomenat Fiscal de la República
Anguera de Sojo.
El dilluns, 15, es publicà un manifest del
socialistes sobre la obstrucció firmat per Besteiro que produeix
expectació. El dia 16 parlà Besteiro a
Les Corts deixant a les oposicions una mica “aplanades” . Després aquet inicià
unes gestions de reconciliació que no donaren resultat.
Sant Pere del Vaticà |
El dia 17 de Maig s’aplicà la “guillotina” al últim article de la Llei de Congregacions Religioses; el Govern obtingué 14 vots sobre el quòrum. La Llei prohibeix l’ensenyament a partir del 1 de Gener de 1934.
Els 18 i 19 de Maig l’assumpte “La Solana”
donà lloc a escàndols.
A Barcelona la passada setmana s’acabà la
Constitució [L’Estatut Interior].
Aquesta setmana es parla de la Llei de
Contractes de Cultiu. Aquesta dona lloc a grans e interessants discussions i a
mols escàndols com el del dia 17.
A les sessions de Madrid dels dies 23 i 24 es
va començar amb la Llei del Tribunal de Garanties i també es segueix amb
l’assumpte de la Solana; el 25, R. Soriano inicia un moviment d’aproximació que
fructifica, concertant-se una treva en la obstrucció mentre duri la tramitació
de la Llei de Garanties, que sembla anirà molt de pressa. El divendres, 26, es
veu que ja no anirà tan de pressa puix els socialistes hi posen uns articles
tal com el que parla de que no podrà intervenir a cap llei d’aquestes Corts,
que donen lloc a grans discussions a la Comissió. Es comenta la tardança a
firmar la Llei de Congregacions a la Presidència; es diu que es degut a que
Alcalá Zamora vol firmar-la amb la de Garanties per que es pugui reclamar: per
això els socialistes hi posen aquell article.
El 23, 24 25 i 26 de Maig el Parlament Català continua molt interessant amb la Llei de Cultius que, després d’haver-la presentat el Govern amb un límit, el Parlament la ha feta molt mes forta, lo que demostra l’escassa força del Govern.
El 23, 24 25 i 26 de Maig el Parlament Català continua molt interessant amb la Llei de Cultius que, després d’haver-la presentat el Govern amb un límit, el Parlament la ha feta molt mes forta, lo que demostra l’escassa força del Govern.
Finca rústica en el Vallés |
Les protestes dels propietaris en grans mítings son molt grosses. La situació de l’Esquerra es molt complicada. El grup d’en Lluhí està obertament i públicament contra en Macià y les dissensions son molt grosses y fondes.
El 26, a la sessió del Ajuntament s’intensifiquen fondament les divisions i enemistat entre Esquerra i Radicals, que diuen que no ajudaran gens a aquells; en realitat fa molt temps que l’Esquerra surt sempre derrotada pels vots junts de La Lliga i Radicals.
El dissabte 27 hi ha rumors de crisis a
Madrid. Hi ha moltes consultes.
El traspàs de serveis de l’Estatut es fa molt lentament; en Macià se’n queixa el dia 28 a Caldetes i a la nit surt cap a Madrid per arreglar-ho i tractar també de la situació política.
El dilluns a Barcelona segueix igual la situació social. Els paletes continuen la vaga. Els atracaments van molt forts encara però sembla que n’hi ha mes vigilància.
Els rumors de crisis s’intensifiquen el 29 i el 30. Sembla no obstant, mes tard, que hi hauran canvis en el mateix Govern. Es diu s’hi entrarà en Companys. A Madrid, en Macià no fou rebut molt a gust pel Govern, però al final sembla que s’entengueren molt bé. S’hi estigué tota la setmana.
Hi han grans protestes contra la Llei de Congregacions i expectació en veure que encara no s’ha firmat.
El 30 i el 31 es continuà amb el Tribunal de Garanties.
Juny de 1933
Palau del Arquebisbat de Barcelona |
El dia 2, divendres, firmà Alcalá Zamora la Llei de Congregacions Religioses amb text diferent que a les altres Lleis. Surt una carta dels Prelats i una altra del Papa; sembla que el Nunci s'en anirà.
El dia 2, a la nit, la sessió del Ajuntament fou molt borrascosa; al final l’Esquerra presentà la dimissió dels càrrecs.
A causa de la dimissió del Ajuntament, en Macià torna el diumenge; l’Ajuntament no accepta les dimissions però els altres les continuen: els dies següents hi hagué gran enrenou, però al final el remei fou fer un Ajuntament automàtic, donant les tinences als que tenien mes vots i prometent fer eleccions molt aviat.
Continuen les protestes per la Llei de Congregacions. La situació social continua molt malament .
Els Radicals-Socialistes segueixen amb el seu congrés fins el dimecres, dia 7, prometent-se fer intensificar l’esquerranisme i desapareixent bastant les dissensions.
Les Corts fan sessió el dies 6 i 7 parlant del Tribunal de Garanties.
A Catalunya sessió els 6, 7, 8, 9 i 10; Contractes de la terra i Ajuntament de Barcelona.
Tornen el rumors de crisis el dimarts 6, que
es concreten el dia 7 en que l’Azaña ha fet una reorganització del ministeri
per omplir el lloc de Carner i subdividir el Ministeri d’Agricultura en
Agricultura i Industria. Es diu que demà, dijous, ho presentarà al President
per que ho aprovi. Els noms son dels partits governants.
El dijous 8 de Juny es celebra el Consell de
Ministres a Palau. Azaña exposa la seva reorganització i Alcalá Zamora diu que
primer s’hi pensarà i farà consultes. Aleshores el Govern considerant-ho com
falta de confiança presenta la dimissió total.
Sembla que els del Govern quedaren molt sorpresos. La noticia genera una gran expectació. A la tarda son consultats Besteiro (socialista), Lerroux i Salmeron (radical-socialista).
L’endemà son consultats els representants dels partits Santaló, Ruiz Funes, Paratxa, Maura i Franchi, i significats parlamentaris: Iranzo, Castrillo, Botella, Sánchez-Guerra, Ossorio, Sanromán, Ortega, Marañon, Unamuno, Hurtado, Alvarez, Alba.
La crida de Alba i Álvarez dona lloc a protestes de les esquerres; sembla que el President vol torçar cap a la dreta una mica.
Sembla que els del Govern quedaren molt sorpresos. La noticia genera una gran expectació. A la tarda son consultats Besteiro (socialista), Lerroux i Salmeron (radical-socialista).
Lerroux |
L’endemà son consultats els representants dels partits Santaló, Ruiz Funes, Paratxa, Maura i Franchi, i significats parlamentaris: Iranzo, Castrillo, Botella, Sánchez-Guerra, Ossorio, Sanromán, Ortega, Marañon, Unamuno, Hurtado, Alvarez, Alba.
La crida de Alba i Álvarez dona lloc a protestes de les esquerres; sembla que el President vol torçar cap a la dreta una mica.
Al vespre es cridat Besteiro per formar
Govern. Després de consultar amb el partit declina i es cridat, el dissabte al
matí, Prieto per que formi un Govern en el que hi hagin radicals o gent
semblant. Després de treballar fins a la tarda del dia 11 ho declina, dons els
socialistes acorden no anar junts amb els radicals. Es cridat Domingo després
de unes consultes a Lerroux, Franchi, Barnés, etc.
Al vespre del diumenge, Domingo renuncia per la mateixa raó.
Es cridat Azaña. Sembla que es per fer Govern des de socialistes fins a radicals, si pot (es veu que el President hi te interès) i si no, diuen que el formarà com el que volia fer. Sembla que pararà en això, que es el que se preveia des de el començament de la crisis.
Al vespre del diumenge, Domingo renuncia per la mateixa raó.
Es cridat Azaña. Sembla que es per fer Govern des de socialistes fins a radicals, si pot (es veu que el President hi te interès) i si no, diuen que el formarà com el que volia fer. Sembla que pararà en això, que es el que se preveia des de el començament de la crisis.
Durant el dilluns, 12, Azaña continuà les
consultes, incloent radicals, però sembla que al final no entraran...
A Barcelona una manifestació de paletes dona lloc a un tiroteig a Plaza Universitat amb un mort i deu ferits i grans destrosses als cafès.
A la nit surt la llista del nou Govern, gairebé igual al que volia fer Azaña abans de la crisis:
Presidencia: Manuel Azaña. Acción Republicana.
Guerra: Manuel Azaña. Acción Republicana.
Marina: Lluis Companys. Esquerra Catalana.
Governació: Santiago Casares. O.R.G.A.
Estat: Fernando de los Rios. Socialista
Instrucció: Francisco Barnés.
Radical-socilista.
Obras Públicas: Indalecio Prieto. Socialista.
Agricultura: Marcelino Domingo.
Radical-socialista
Industria: Franchi. Federal.
Justicia: Álvaro de Albornoz.
Radical-socialista.
Trabajo: Largo Caballero. Socialista.
Hacienda. Agustín Viñuales. Acción
Republicana.
El dia 12 llegan a Camagüey, Cuba, los
aviadores Collar i Barberán, que havien sortit en vol directe des de Sevilla.
Atraviesan el Atlántico por la part mes ampla, sin escoltes i a un lloc a on no
hi ha línees de navegació: 7.900 Km. en vol seguit.
El dia 13 circulen rumors i versions de que el
Govern ha coaccionat al President de la República per formar-se. Els
socialistes amenaçaven amb rebel·lions i
vaga general i els diaris atacaven al President. Sembla que aquet volia un
Govern de coalició que anés cap a la dreta i amb tendència a la dissolució. Es
diu pels Federals que ells entraren perquè sinó Alcalá Zamora dimitia. Han
entrat amb gran numero de imposicions.
Aquet dimarts, 13, Maura publica un manifest
al País. En ell declara que considera el Govern com insurrecte i facciós per
haver coaccionat al President de la República.
L’hi aplicarà el mateix tracte que a una dictadura (que diu que es) i no
tornarà mes al Parlament.
Mentrestant el programa del Govern diu que es mes accentuat cap a l’esquerra puix això vol el País segons ells. No obstant, ells mateixos reconeixen que en unes eleccions guanyarien los dretes. La situació el dia de la declaració ministerial es dons molt violenta i complicada. Els radicals sembla que estan enfadats i el Govern viu de precari. Els extremistes i la C.N.T. estan enfadats.
Els catòlics estan també indignats davant la
política violentament sectària que la Llei de Congregacions Religioses
estableix. La constitució del Govern ha produït malestar en gairebé tots els
sectors del País. Aquet lo que voldria es una política de pau i vida i
convivència i se l’hi dona una de guerra de classes i amb una sola línea:
forçar cap a l’esquerra, que es el mateix que dir persecució religiosa i
desordre dons ells mateixos diuen que encara que el poble no senti així ells
treballen perquè hi senti, coaccionant-lo: una forta coacció.
El 14, divendres, el Govern es presenta a les
Corts fent una declaració ministerial l’Azaña. Contesta Lerroux, bastant
complaent. Parlen després Prieto i altres, quedant al final bastant amics
radicals i socialistes i morta, per lo tant, la obstrucció. Els radicals han
sobreposat el be de la República a tot i el panorama s’aclareix de sobte augurant-se
llarga vida al Govern.
Es firmada la Llei de Garanties i el Govern
pren moltes disposicions per poder fer la substitució del ensenyament en
Octubre i Gener. Continuen les protestes per la Llei de Congregacions. Sembla
que el sectarisme governant tendeix a augmentar .
Sánchez Román |
Els 15 i 16 es continua el debat polític parlant, entre altres, Sánchez Román en un bon discurs de to amistós però que critica fort al Govern i determina explicacions del ministres. Això fa que es digui que Sánchez Román formarà un gran partit.
Al Parlament de Catalunya es segueix amb la
Llei de Conreus.
El dilluns, 19, es comença el procés pels
succeïments del 10 d’Agost, havent-hi molts incidents i gresca dins la sala.
El dimarts, 20, s’acaba el debat polític.
Parla amb fortuna Sánchez Román i Azaña, al resumir, diu que la situació
d’Espanya es molt bona. El vot de confiança es de 189, contra 6, amb
l’abstenció dels radicals. Els únics que s’han absentat del Parlament son els
d’en Maura, que fan mítings violents per les províncies. Els agraris han
continuat amb una posició idèntica.
El 21 i 22 es segueix amb diversos assumptes,
entre ells els enllaços ferroviaris a Madrid, Barcelona i Bilbao, de gran
interès.
Al Parlament de Catalunya es elegit, per unanimitat, President, en Casanovas.
Joan Casanovas |
El dia 21 s’acaba la Llei de Conreus que es un garbuix i el dia 22 hi ha gran escàndol.
A Barcelona la situació social continua anàrquica y al camp encara mes dons els rabassaires continuen no fent cap cas de cap Llei.
A la resta d’Espanya, també segueix molt
complicat
Els dies 23
i 27, 28, 29 i 30, a les Cort es continua amb debats de no gran importància
perquè no es desenvolupen gaire.