Colores

[NOTA RELATIVA A LOS COLORES QUE SE UTILIZAN: CON OBJETO DE FACILITAR LA LECTURA DEL BLOG HEMOS INCLUIDO UNOS COMENTARIOS O ACLARACIONES, ENTRE CORCHETES, EN LETRA CURSIVA Y EN COLOR "AGUA".
TAMBIÉN, PARA DISTINGUIR MÁS CLARAMENTE LOS TEMAS REFERENTES A TODO EL PAÍS DE LOS RELATIVOS MÁS INMEDIATAMENTE A CATALUÑA, HEMOS REDACTADO LOS PRIMEROS EN COLOR "BLANCO" Y LOS SEGUNDOS EN COLOR "NARANJA".]

viernes, 12 de agosto de 2016

1934, I a IV. Bienio radical-cedista, 1.


 [Les eleccions de Novembre de 1933 van donar com resultat una notable victòria dels partits de la dreta (386 escons) enfront dels partits de l'esquerra (100 escons). La força política més votada de la dreta va ser la CEDA, però la formació del nou govern no va ser oferta al seu líder, José Maria Gil-Robles, sinó al líder del partit Radical (probablement el President de la República, Niceto Alcalá Zamora, va témer una reacció furibunda de les esquerres si es facilitava el nomenament de Gil-Robles com a President del Consell). Alejandro Lerroux, lider del Partit Radical, va formar el seu gabinet amb el suport dels "cedistes" malgrat no incloure a cap d'ells en aquest nou govern.

Com ja transcrivim en l'anterior capítol  <<el dimarts, 19 de diciembre, es presenta el Govern al Parlament. Fa la declaració ministerial Lerroux que queda bé. Després parla Gil-Robles, explicant el recolzament al Govern. Fa un gran discurs. Després parlen les esquerres. El dimecres, 20, segueix el debat polític  i s’acaba amb 265 vots contra 58. No obstant la situació del Govern no es veu clara dons es un Govern minoritari que és recolza en les dretes>>. En efecte: aquest suport de la CEDA va donar lloc al rebuig més absolut per part dels grups d'esquerres, molt radicalitzats... Això es reflecteix en la tremenda intranquil·litat i subversió que descriu Arola


Li cedim la paraula:]

1934. Gener

Son traspassats els serveis d’Ordre Públic. El Governador General passa al càrrec de Comissari General d’Ordre Públic. I hi ha a mes a mes el general Marzo com cap de la Guardia Civil i el Cap Superior de Policia. A les províncies hi han comissaris.

Després de les consultes, el dia 3 surt el nou Govern Català que es de coalició esquerrana amb Acció Catalana i Lluhí, amb vistes a les eleccions de regidors del dia 14 de febrer en que aniran tots coaligats. 

En Companys anirà al Parlament i serà executiu
El nou Consell es el següent:

Presidència:                      Lluis Companys               Esquerra
Governació                          Joan Selves                    Esquerra
Hisenda                               Martí Esteve                Acció Catalana.
Cultura                               Ventura Gassol                Esquerra
Sanitat                                  Josep Dencàs                Esquerra
Treball                                     Barrera                       Esquerra
Economia                              Comorera                     Socialista
Justícia                                 Joan Lluhí          Nacionalistes Catalans 
   
Doctor Albiñana

A Madrid, es feu sessió el 2 i el 3; el 4 es feu la necrològica d’en Macià. Unes paraules d’Albiñana  [José María Albiñana, valencià, Doctor en Medicina, Dret i Filosofia, fundador del Partit Nacionalista Español, proper al feixisme; diputat per Burgos en les eleccions de 1933, amb fòbia antirepublicana i anticatalanista] determinaren un gran escàndol en que tots els republicans s’uniren a favor de la República; deixant la impressió d’una escissió en el partit radical. Seguiren després actes. 

El  divendres, dia 5, va reprendre les sessions el Parlament de Catalunya, en que es presentà el nou Govern amb discurs d’en Companys.

Hi ha rumor de nou moviment extremista, de  moviments monàrquics i d’unió de socialistes amb FAI.

Es fan canvis en la Presó, a on el Govern estarà en mans del presos.

A Barcelona es segueix la campanya electoral [per les eleccions municipals; que només tenen lloc a Catalunya, dons és competent per convocar-les la Generalitat]. Es presenten 7 partits: Esquerra, Lliga, Radicals, Bloc, Comunistes, Extrema i Nacionalistes. 

Plaza de toros "Monumental"

El diumenge, 7, es fa un míting a la Monumental de la Coalició d’Esquerres en que parlaren Casares, M. Domingo, Prieto i Azaña que van atacar violentament a la Lliga, Cambó i al Parlament actual.







Els dimarts, 9,  i dimecres, 10, es segueix a Les Corts discutint els vots de València i de Zaragoza. En el primer cas, Acción Popular va votar amb els monàrquics contra agraris i radicals. A Zaragoza, en canvi, els de Acción votaren amb els radicals. Això dona incidents violents entre els agraris i els de Acción Popular.

El dijous, 11, es va anular tot lo de la Comissió de Responsabilitat  [la comissió de responsabilitats entenia de les responsabilitats per actuacions polítiques prèvies a la Constitució de la República; tenia caràcter constitucional transitori; per fi, totes les Diligències instruïdes es van traslladar al Tribunal Suprem al maig de 1934]. 

El dissabte, 13, a Madrid hi hagué xocs entre feixistes i socialistes, amb morts i ferits.

El míting de la Monumental del dia 7 fou l’inici de la campanya electoral amb tota la força. Els cartels per las parets foren de una intensitat mai vista i també els violents atacs personals per part dels de l‘Esquerra. Els mítings contestant-se  els  uns als altres molt durs, i l’apassionament, gran. Sembla que l’Esquerra vol emprar tota classe de trampes i coaccions. Cèdules falses, certificats d Alcalde de Barri... Tot es feu en gran escala. Els de la Lliga ho anunciaren i això dona lloc a violents discursos i respostes.

Es fan registres a la Lliga, per destorbar els preparatius electorals. La tivantor fou molt forta. A ultima hora sembla que l’Esquerra es retingué una mica. Sembla que guanyarà l’Esquerra però la Lliga te esperances dons es creu que molts d’Acció Catalana la votaran o s’abstindran. A més es diu que els radicals donaran vots

El diumenge, 14 de Febrer, es feren les eleccions. No hi hagueren incidents d’importància però les coaccions i destorbs foren escandalosos.

A Barcelona, als districtes IV i VI esclataren nombrosos petards. En molts col·legis es feu una obstrucció intensíssima, estant els electors esperant-se mes de 4 hores. A mes es “dissolgueren” urnes a cops i trets. Mes de 5.000 electors en el districte IV no votaren, per la alarma i l’espera. Als pobles les coaccions foren innumerables baix la consigna del “sigui com sigui”. Es robaren Actes, s’apallissaren monges i molts altres excessos.

Resultats a Barcelona:

Esquerra, 162.000; Lliga, 132.000; Radicals, 21.000;  B.O.C, 1950, etc...

L’augment de l’Esquerra es de uns 40.000 vots. Son deguts a la unió de les esquerres, dons encara que de la Coalició s’abstingué algú es te que tenir en compte que els antics d’Acció  votaren a la Lliga el 19 de Novembre (sols així es compren el gran augment). A més votaren molts que el 19 de Novembre s’abstingueren perquè anaven dividits (candidatura Diluvi, causa de la derrota [El periòdic republicà “El Diluvi” va proposar una candidatura que va poder col·laborar a dividir les forces d'esquerra en 19.11.1933]). A més molts radicals (12.000 ó 13.000) donaren els vots a l’Esquerra cansats ja de la política de Lerroux. L’Esquerra guanyà pels districtes V, VII i II. En canvi, tingué abstenció al X, IX, IV i I.

La Lliga augmentà 10.000 vots, producte d’alguns radicals i alguns d’Acció Catalana i principalment dels 15.000 de las Derechas. Per altra part es van abstenir alguns de les dretes (bastants),  ultra els que no van votar per ser de col·legits coaccionats o per temor a succeïments.

A fora  ha guanyat molt l’Esquerra. No obstant, els resultats a tot Catalunya donen dades casi iguals a les eleccions del 19 de Novembre; però la circumstancia de la unió de les esquerres ha donat a aquestes la victoria.

La noticia repercuteix a tot España, bastant desfigurada.

Els 16, 17, 18 i 19 es fan sessions de Corts tractant-se del successos de Desembre en el que els socialistes volen enredar al Govern però fan grans discursos Rico Abelló i Martínez Barrio. 

La situació política segueix confusa. Es admès Diputat March [¡ es tracta del financer que va escapar de la presó !...]En canvi en Calvo Sotelo non pot esser per ser condemnat; els monàrquics volen imposar-lo i es tem que això doni lloc a greus situacions polítiques. 


Jose Mª Gil-Robles
En Gil-Robles no es decideix a donar suport del tot a la República per no indisposar-se amb els monàrquics, lo que duria la divisió de les dretes. En canvi, els radicals estan cansats d’anar a la dreta i es tem que Martínez Barrio no vulgui ressuscitar la conjunció Republicà-socialista amb dissolució de Corts. La situació es molt lletja.


El feixisme fa molts progressos: sembla hi ha tres rames: Albiñana, Primo de Rivera i “obrera”. L’ultima es la mes forta. Acción Popular també esta organitzat molt bé.  Els socialistes també s'armen i tot fa témer que el final de les Corts sigui  una època de violentes lluites que acabi en un “fascio”.

A Barcelona, a fins de setmana, la situació social es torna a enredar molt. Son incendiats tramvies i autobusos i esclaten en ells nombroses bombes amb diversos ferits. Per altra part, la gran campanya anarquista, sobre tot a l’Hospitalet, es tal que allò es ja un feu de la FAI amb totes les violències.

La situació política s’ha enredat. La Lliga acorda retirar-se del Parlament. Per altra part, les dretes estan descontentes de la Lliga i del Estatut i dins mateix del partit hi han profundes divergències i discussions.

El dilluns, 22, dimiteix en Rico Avelló i es fa la següent substitució: Governació: Diego Martínez Barrio; Guerra: Diego Hidalgo (radical).

Els 23, 24, 25 i 26 es fa sessió al Parlament de Madrid. Es parla de la Llei de Termes Municipals, [el decret de Termes Municipals, de 20 d'Abril de 1931, que impedia la contractació de jornalers de fora del municipi fins que no tinguessin treball els de la localitat], que es vol derogar però els socialistes fan una gran oposició. 


José Calvo Sotelo


Els monàrquics porten el cas Calvo Sotelo, però el Govern se’n surt amb l’ajut d’agraris  i Acción Popular, dient que properament farà una amnistia.


Es produeixen greus successos estudiantils entre feixistes y F.U.E. [Federació Universitària Escolar, de caràcter esquerrà]  resultant ferits: això inclús es porta al Parlament.

El dia 24, els agraris fan declaració de republicanisme.

Es diu que el Govern està dimitit per que les seves propostes son derrotades a la Comissió. Sembla donarà gran lluita l'assumpte de la Reforma Agrària i els socors a la clerecia rural [dos temes en què el nou govern serà bel·ligerant enfront dels criteris i disposicions de el “bienni” anterior]

El dia 21 es celebren eleccions als pobles de Catalunya on s'havien tancat urnes havent-hi moltes violències.

El dia 27 Cambó celebra una llarga conferencia amb Lerroux molt comentada.

El Govern fa un nomenament en matèria de treball que desagrada molt a la Generalitat per la nota de que va acompanyat.

Els socialistes acorden prendre una posició de violència per anar a la revolució. A dintre del partit hi ha dos tendències. La d’en Largo Caballero, revolucionaria, y la de Besteiro, evolutiva. Es diu que s'ajunten amb els anarquistes formant un “Frente Único”. 


Julián Besteiro
José Largo Caballero

                                       



Els dies 30 i 31 hi ha sessió de Corts. S’accentua l’obstrucció dels socialistes a la derogació de la Llei de termes municipals




El 30, dimarts, es reuneix el Parlament de Catalunya sense anar-hi la Lliga. Parla en Romeva per les dretes. L’Esquerra sent molt la falta de la Lliga. El 31 parla Companys, tancant el debat. Continuen a Barcelona els incendis de tramvies i autobusos i els atracaments. La dependència mercantil prepara noves vagues. Es nota el preludi d’un gran moviment obrerista de vagues i soroll.

Febrer de 1934

Els dies 1 i 2 sessions al Parlament de  Madrid. Es parla dels successos estudiantils i de la Llei d’Intensificació de cultius. [Decret d'intensificació dels cultius, que forma part de la Reforma Agrària implementada en 1932]

A Barcelona es parla del Tribunal de Cassació, de la Llei dels Conreus i de la de Cooperació.

El dia 1 es constitueix l’Ajuntament. Hi assisteix la Lliga. Es elegit alcalde en Pi i Sunyer y “president de debats” l’Escofet. El sistema de l’Ajuntament es diferent. El ple  es  cada mes i  hi ha una comissió de vuit, que son els “consellers municipals” que faran tota la feina (son tots de l’Esquerra). Parla en Pi i Sunyer amb molt bon to.

Ayuntamiento de Barcelona
Es diu que es fusionaran tots els partits d’esquerra de Madrid. En Sánchez Roman, després de un discurs ha fundat també un partit d’esquerra.

Hi ha col·lisions entre feixistes i socialistes.

S’ha acabat la causa del 10 d’Agost. [Causa judicial relativa a la "sanjurjada” de 1932]   

Sembla que hi ha preparat un gran moviment de vagues i desordres preparat per els socialistes i aliats. Ells no s’estan de dir-ho públicament.

El dia 3 en Ventosa exposa la posició de la Lliga. Els partits d’esquerra diuen que la Lliga treballa contra l’autonomia

El Govern treu un projecte de Ley per amnistiar en Calvo Sotelo i Benjumea, que fa un gran soroll en l’esquerra i en Maura. Es prorrogat l’estat de prevenció. La situació del Govern es veu molt inestable; es diu que es passarà a un Govern amb agraris y CEDA i, alguns diuen, presidit per Gil Robles.

El dia 4, diumenge, es fan molts discursos importants: Prieto, Gil Robles, etc...  Cap dona una solució  clara a la situació política. En Canvi, Martínez Barrio fa unes declaracions que produeixen gran expectació dons diu que així el Govern no pot seguir. L’Endemà hi ha moltes reunions i es veu imminent la crisis. El dia 6, al Parlament s’ajorna el debat polític per indisposició d’en Lerroux. El dimecres es presenta aquest debat: les principals característiques son que el Govern necessita recolzament per la repressió del moviment revolucionari que es considera imminent i les dretes li proporcionen: voten en contra socialistes i Esquerra i s’abstenen Maura i Monàrquics. 


Diego Martínez Barrio

S’ha notat que en Martínez Barrio atacava a en Gil Robles per veure si aquest s’enfadava i feia caure el Govern. Es considera que la situació s’ha ajornat. 


Els dies 8 i 9 es parla de les Lleis de Conreus. Es diu que els socialistes faran la revolució la setmana vinent. Continuen les lluites entre estudiants feixistes i de la F.U.E., amb morts i ferits. Es nota una gran excitació social.

A Barcelona el Parlament fa sessió els 6, 7, 8 i 9. Es parla de Cooperatives, conreus ... Hi ha una gran desanimació dons les sessions duren molt poca estona.

Es suspenen les sessions del Parlament de Madrid per una setmana. Hi ha a Madrid gran pànic pel moviment socialista. Es diu que començarà el dia 10. A Madrid es prenen precaucions els dies 10, 11 i 12, dies de Carnaval, però no passa casi res.

El dilluns, 12, comença la vaga de la construcció que segueix tota la setmana, sense grans incidents. Únicament hi ha alguns assalts a botigues. Els socialistes sembla han agafat por. Sembla es treballa per la unió de les esquerres republicanes. El dia 11, en Azaña fa un discurs en aquest sentit.

Continuen els rumors sobre el Govern. Es diu que Martínez Barrio que te molta desconfiança per part de les dretes s’anirà del Govern e inclús del Partit Radical, fent un partit d’esquerra. Llavors es faria un Govern de agraris, Acción Popular i els radicals de dretes. El dimarts, dia 20, hi te d'haver una reunió dels radicals.

A Barcelona es fan sessions amb gran desanimació els dies 13, 14, 15 i 16. A l’Ajuntament l’actitud d’en Vachier amb els urbans dona lloc a grans enredos.

Continuen els incendis de tramvies fins que al ser mort un dels incendiaris sembla que no passa cap mes. Continuen els atracaments. 

La Lliga contínua sense voler tornar al Parlament. La situació social està estacionaria i el “Frente Único” bastant parat.

Els dies 20, 21, 22 i 23 continua igual el Parlament de Catalunya. Es parla de la Llei de Cooperatives i l'últim dia en Casanovas fa una crida a la Lliga per que tornin. 


Lluis Companys




La situació econòmica de la Generalitat es molt difícil. En Companys va a Madrid i pot obtenir el traspàs de la Contribució Territorial. Sembla hi ha dissensions entre en Selves i en Dencás.  





A Madrid, el dia 20 es feu la reunió dels radicals, no passant res. Es considera la situació del Govern intolerable. En casi tres mesos no s’ha fet res i tot està paralitzat. L’Alba fa un pla parlamentari que exposa al Govern i que es ben rebut pels diputats. Hi han sessions el 20, 21, 22 i 23. Es creu que el Govern dimitirà la setmana que ve i es formarà un amb dretes, radicals i Lliga.

El dissabte 24 en Largo Caballero ve a Barcelona per organitzar la revolució. Sembla que d’amagat està d’acord amb la FAI. No obstant, l’aspecte es que no se entenen. El dia 25 hi ha incidents i trets a la Rambla per aquestes qüestions però no passa res. 

Circulen rumors de vagues per el 26 ó  27, que no es compleixen.
El dilluns 26 dimiteix en Amat, Comissari d’Orde Públic; es diu que per tolerar el joc però hi ha també discussió entre ell i en Badia. Unes declaracions d’en Amat donen una violenta discussió               amb en Companys.

A Madrid s’espera la reunió dels radicals que serà el 28. Es creu que es produirà una escissió. Sembla que la majoria del Partit vol anar cap a la Dreta. En Gil Robles declara que trenca completament amb el Govern. La confusió es grandíssima i mai vista.

Mentre la política s'entretén amb aquets enredos i en els dies que deuen passar per la crisis, els socialistes continuen preparant la revolució, els patrons prenen mesures molt enèrgiques, i tot es un garbuix.

A Barcelona el dia 26 fa sessió plenària l’Ajuntament que dura 7 hores.


Parlament de Catalunya





Els dies 27 i 28 hi ha sessió al Parlament català: es segueix amb la Llei de Conreus amb l’ensopiment de costum. 


Es nombrat un nou Comissari General: Coll; i es crea el càrrec de Cap de Serveis. 


En Companys continua treballant per la unió de les esquerres i per evitar la maniobra de la Lliga contra el Govern.



Al Parlament de Madrid es fa sessió els 27 i 28; es tracta ja del pressupostos parlant Lara  que diu que hi ha un dèficit de  500 milions. El dia 28 es fa la reunió de la minoria radical: s’evita la escissió però s’acorda virar cap a la dreta, abandonant el Govern en Martínez Barrio i en Lara que hi son oposats.

Març, 1934 

El dijous, dia 1, el Govern es declara en crisis parcial, però el President de la República exigeix que sigui total.

Son consultats Lerroux, Alba, Besteiro, Azaña i Lara. El dia 2 al mati es consulta a Negrín (soc.), M. Velasco, Maura, Barcia (izq.), Cambó, M. Álvarez, Horn, Gil Robles. 

Al migdia es cridat en Lerroux per formar nou Govern. La llista surt el mati del dia 3, dissabte. Es a base de radicals, agraris i Melquíades. Sembla que en Lerroux ha fet el mateix que volia i no ha parlat amb Cambó i Gil-Robles.:

Presidència
Alejandro Lerroux
Rádical
Estat
Leandro Pita Romero
Independent
Governació
Rafael Salazar Alonso
Radical
Guerra
Diego Hidalgo
Radical
Marina
Juan José Rocha
Radical
Agricultura
Cirilo del Río
Progressista
Industria y comerç
Ricardo Samper
Radical
Comunicacions
José María Cid
Agrari
Treball
José Estadella
Radical
Instrucció
Salvador Madariaga
Independent
Obres públiques
Rafael Guerra del Rio
Radical
Hisenda
Manuel Marraco
Radical
Justícia
Rafael Álvarez Valdés
Demòcrata

La CEDA i la Lliga sembla queden molt disgustades per que en Lerroux no els ha consultat. Aquest els visita avui; la impressió es que aquells partits recolzaran al Govern quan els hi sembli o sigui que te menys suports que l’anterior. Tothom està disgustat i es creu que la vida del Govern serà molt curta. Pocs governs s’han fundat amb tales males impressions. Probablement ni acabaran els pressupostos. Sembla que en Lerroux ha volgut imposar la seva solució.

Al Parlament català sessions els dies 1 i 2.  El diumenge 4, al vespre, es sorpresa una reunió feixista dirigida per el doctor Albiñana. Son detinguts, però en Albiñana fou posat en llibertat l’endemà, i els altres, dos dies després.

El Govern es reuneix en Consell i diu prendre greus resolucions per fer front a la gravíssima situació social. En efecte, aquesta situació empitjora més. En Madrid es va entrant en vagues i tot es va parant: es tem la de diaris. El Govern es presenta el dia 6 al Parlament: diu que seguirà la política del anterior. S’inicia  un petit debat polític provocat per Pemán.

El dimecres , dia 7, s’aprova una llei que augmenta les despeses d’Orde Públic en 15 milions, augmentant molt les plantilles. Els socialistes li han fet obstrucció. Altre debat iniciat el dimarts i finit el dia 8 fou el de comunicacions. El Sr. Cid explicà la gravíssima situació de Correus a on els socialistes manaven despòticament i fou molt difícil arreglar-ho. La Cámara el dijous feu un homenatge a aquest ministre iniciat per Gil-Robles; això enfortí molt al Govern.

Es declarat l’estat d’alarma. [L'estat d'alarma, definit en la Constitució del 32, podia ser declarat pel Govern «quan així ho exigeixi la seguretat de l'Estat, en casos de notòria i imminent gravetat». Concedia notables facultats a les autoritats governatives. De fet es tractava d'un estat de suspensió absoluta de garanties]

El divendres, 9, l’Albiñana inicià un debat atacant al Govern de la Generalitat per llur detenció: durà 3 hores.

A Madrid continuen las col·lisions entre socialistes i feixistes. Aquests sembla son ja molt nombrosos i tenen molta força.

A Barcelona continuen els atracaments, cada dia mes escandalosos. El Govern de la Generalitat mentrestant se entretén organitzant l’Unió d’Esquerres i descobrint complots. Sembla que en Selves dimitirà.

A Madrid mentre el Govern fa banquets i homenatges la situació es posa cada cop mes lletja. El dissabte el “paro” estava molt estès. Hi ha la impressió de que els socialistes s’han decidit a un moviment revolucionari. En la resta d’Espanya la situació està molt malament també.

El dilluns, 12, a Madrid entren en vaga els diaris, que segueix dos dies, havent-hi molts incidents, alguns molt sagnants. La major part de Madrid està parat, no obstant no s’ha arribat a la vaga general. A la resta d’Espanya també està molt malament. Vaga general en diversos llocs i a València situació anàrquica, molt confosa, petards, etc.         

A Barcelona el dimarts, 13, es declara la vaga general pels grups afectes al socialisme i al comunisme, però no passa res, dons tothom treballa. A la resta de Catalunya el paro fou general durant 24 hores.

Al Parlament català continuen els dies 13, 14, 15 i 16 amb poca animació. S’ha aprovat la Llei de Conreus. [La Llei de Contractes de Conreu fou una llei que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de “rabassa morta” a fi de protegir els camperols.]

A Madrid, els 13, 14, 15 i 16 es fa sessió: es parla de construccions navals.

Panteó (actual) de Francesc Macià



El 14 són incendiades les flors de la tomba de en Macià.




La situació social a Barcelona es lletja. En les industries tèxtils hi ha una vaga de braços fluixos, treballant-se molt poc. El govern es veu obligat a desallotjar fabriques que queden parades: cada dia son evacuades 4 ó 5.  Els obrers de la llum, la força i el gas, que anaven anunciant la vaga, per fi la determinen per a las 12 de la nit del dijous, dia 15. Paren casi tots a Catalunya, Osca, Zaragoza i Castelló. Ara son substituïts per soldats a les ordes del principals de les companyies. No obstant el divendres a molts llocs de Catalunya no hi hagué llum i tingueren de parar moltes fabriques. En Selves publica un bàndol amb mesures d’excepció.

La vaga continuà sense incidents els dies 16,17 i 18. A la nit del 18 parà el tren de Sarrià. El dia 19 es va arreglar la vaga sense haver-hi hagut sabotatges, ni van fallar la llum i el gas gracies a la tropa. L’endemà es va arreglar la del tren de Sarrià.

El Parlament de Catalunya, acabada la Llei de Conreus suspèn les sessions per un mes. La Llei no ha quedat malament. L’Últim dia en Companys amb un discurs invita a la Lliga a tornar al seu lloc.
Es prepara el traspàs de forces a la Generalitat havent-hi a punt 1.800 policies pel primer d’Abril.

Al Parlament de Madrid es segueix amb els pressupostos.
La situació continua intranquil·la. 

A Barcelona els atracaments arriben al súmmum de l’exhibició. Es atracat un fabricant després d’haver lo perseguit per Barcelona i el dia 25, un cobrador que anava amb dos policies. Una banda de 15 lladres tenia tres autos, fusells, metralladores, etc...

A Zaragoza esclata una bomba amb molts morts. El Govern diu que prendrà mesures severes i el dia 28 s’acorda restablir la pena de mort. La Generalitat també vigila molt; els dies 29 i 30 son agafats a Barcelona molts atracadors.

Processó de Corpus (actual)


Les festes de Setmana Santa es celebren a Barcelona molt solemnement; el transit disminueix molt. 


El dia 31 es fa el traspàs del Servei d’Orde Públic, entrant a servei a partir de les dotze de la nit les forces de policia de la Generalitat. Per ara n’hi han 1800. S’ha fet el traspàs de la Contribució Territorial. 

Els atracadors estaven molt be organitzats i molt relacionat amb la FAI. Sembla que potser es millorarà la situació d’Orde Públic. La situació del ram de l’aigua segueix malament: hi ha vaga els 23 i 24 i els dies següents es segueix amb treball reduït.

A Sevilla se celebra la Setmana Santa amb tota solemnitat

Al Parlament es treballa els 20, 21, 22 i 23 amb el pressuposto de auxili al Clero, amb la obstrucció socialista. Els 27 i 28, igual.     

Abril de 1934

A València la situació es troba molt malament, des de fa  setmanes: vagues d’electricitat que donen paros en tot i molt sabotatges i conats de vaga general.

A Zaragoza també està lleig : vaga general el dia 29 i altra vegada el dia 4, i una agitació molt grossa.

La situació social a Madrid sembla segueix estacionaria; a altres llocs està molt malament. A Málaga, vaga general el dia 30, amb morts i ferits.

Els partits d’esquerra s’han unit formant un sol partit presidit per Azaña, que fa el dia 2 un violent discurs.

En Martínez Barrio fa el diumenge 1 un discurs a Sevilla, molt esquerrà i amb ganes de sortir del partit.

El dia 3, dimarts, al Parlament s’aplica la “guillotina” al projecte d’havers al clero en mig d’escàndols imponents. Els 4, 5 i 6 es discuteix l’amnistia. [la “guillotina” és un procediment per evitar la “obstrucció” parlamentària: el President de la Càmera pot decidir que s'acabi ja un debat i es passi a la votació]

El Parlament català es reuneix un dia per elegir el President del Tribunal de Cassació.

Manuel Azaña


Queda format el partit “Izquierda Republicana” presidit per Azaña.

L’Estatut basc passa moltes dificultats. Els dies 10 i 11 es segueix amb l’amnistia; el 11 hi hagué escándals grossos i quedà molt malament el Ministre de Justícia, A. Valdés, per haver criticat la sublevació de Jaca. Els 12 i 13 es fa sessió; l’últim dia les esquerres exigeixen que es presenti Lerroux, però ell no es vol presentar. Sembla dimitirà el Ministre de Justícia. Les esquerres ataquen durament al Govern  que diuen s’ha venut la República als monàrquics. En Sánchez Roman sembla forma un partit i en Martínez Barrio està indecís.

El dia 8 se sap que han desembarcat i ocupat IFNI, el Coronel Capaz.  En aquest territori espanyol sembla s’hi ha refugiat els capitostos que lluitaren contra França al sud del Marroc. El Govern ho porta amb gran reserva. Sembla, no obstant que hi desembarcaren moltes tropes. Te 2.000 Km. I 20.000 homes, i 100 kilòmetres de Costa.

Valencia. La catedral

La situació social a València continua molt malament la primera quinzena del mes. 

La vaga elèctrica porta apagades continuades i sabotatges a centenars. Els incidents i tirotejos son continuats.  

A Zaragoza, acabada el 6 la vaga general, tornen el 7 i el 14. Encara dura. Tot complicat amb greus incidents i bombes que produeixen molts morts. Sembla que la C.N.T. ha posat el seu centre en les dos ciutats.

A Barcelona, el dia 1, entrà la nova policia. Es registre encara algun atracament. El 14 a la nit hi hagué gran tiroteig entre policia i atracadors amb 3 morts i 10 ferits.

En Gil-Robles, en un discurs, demana el poder.  Hi ha expectació per la reunió  de  “Acción Popular” a El Escorial el dia 22 dons els socialistes hi volen anar també.

A Barcelona la vaga del “ram de l’aigua”  al final s’acaba del tot el dia 16.

S’han celebrat amb gran solemnitat les festes de la República i de Primavera. Es va hissar la bandera catalana a les casernes de la policia.  Les festes duraren del 7 al 15. Parada militar, el 14; també batalla de flors, concert pels Bascos al Liceu, balls, etc. Aquest any el 14 d’Abril ha pres ja un caràcter de festa verdadera.

Les nits del 15 i del 16 hi hagueren a Barcelona diversos tirotejos resultant morts dos atracadors. Encara hi ha algun atracament però al final sembla que s’han acabat. Es  volen fer recursos a Madrid per la Llei de Conreus.

El dia 16 dimiteix el ministre de Justícia, Álvarez Valdés i se encarrega provisionalment en Madariaga.

El Govern es presenta al Parlament el dia 17 a aquella gran oposició i es tota desfeta. Es segueix amb l’amnistia. El 18, el comunista Bolívar fa la interpel·lació sobre IFNI, surtin bé el Govern. El 19, es segueix amb l’amnistia; el 20 es va per aplicar la guillotina i aprovar-la. S’aconsegueix però després de grans “batalles” de copes i plats i cops de puny, resultant dos ferits i escàndols els mes grossos vistos al Parlament.


Zaragoza, sobre el Ebro.

A Zaragoza continua la vaga general amb saqueigs de camps i de botigues i grans enredos. 

A València continua la situació, tenint-se la vaga general. Tot està molt regirat.

L’anunci de la reunió del Escorial dona lloc a protestes de l’esquerra per que  es considera que es un acte feixista.  Es declaren durant els dies 20, 21 i 22, vagues de 24 ó 48 hores a molts llocs. Hi ha morts i ferits. Es cremen convents i centres i s’ataca covardament als que van a l’Escorial: hi han moltes víctimes. 


A Madrid, les tardes del 20 i 21 hi ha violent tirotejos resultant algun mort de Acción Popular i el diumenge es declara  la vaga general per 24 hores, també amb molts incidents i morts. Es com una “guerra civil”. L’Acte de l’Escorial es celebra normalment . Sembla que no hi hagué la gent que s’esperava,  encara que el temps fou molt dolent. [Aquest acte es una simple concentración promocionada por "acción popular", partido fundador de la CEDA]

A Barcelona, per la reunió del F.J.L hi hagué incidents. El dimarts, 24, seguia la vaga de Zaragoza. A València, desprès de moltes alternatives, es declara també. Enseguida hi ha grans enredos. 
Segueix molt malament a tot Espanya.

A Catalunya encara la situació social es millor.

L’IFNI segueix sent ocupat sense incidents.

Mentrestant el President de la República sembla oposava dificultades a firmar l’amnistia,  per trobar-hi greus il·legalitats. Així es comença a rumorejar. El dia 23 al vespre es temia crisis. En el seu Consell, el dia 24 en Lerroux presentà uns decrets per arreglar-lo, però l’Alcala Zamora li digué que volia posar-hi en un preàmbul els seus escrúpols i el Govern no ho va voler. El President digué que ho tramitaria  al  Congrés, però el Govern si negà. A la tarda, la Llei amb el preàmbul  arribà al Congres. La sessió fou de poca importància. 

L’endemà matí en vista d’això i sent firmada la llei, el Govern la publicà... i presentà la dimissió total.

Sembla ha sigut una badada del President, dons si per por de la crisi no volia deixar de firmar, no tenia que haver dit res; ni publicar textos.

La crisis es considera la mes difícil de la República: a la tarda van l’Alba, Besteiro, Azaña, Negrin, Santaló, Maura i Cambó. 

A la nit es declarat l’estat d’alarma. L’endemà, dia 26, dijous, son consultats tots els polítics de costum. El dia 27 arriben Martínez Barrio, Rico Abello, i encara que es creia que formaria govern l’últim, es cridat al final en Samper, radical, autonomista. 

Primer es creia que formaria un Govern de gran concentració, però al final es va a un Govern idèntic a l’anterior i la situació tan difícil es resol amb facilitat. No obstant, el Govern es mal vist per la mediocritat del President i es creu que durarà poc. Es diu es un Govern per el Primer de Maig; ha servit per anar-se’n en Lerroux que s’havia indisposat amb l’Alcalá Zamora. Durant la crisis les dretes atacaren molt a aquest.

Nou Govern:    

Presidència: Ricard Samper
Governació: Salazar Alonso
Guerra: Diego Hidalgo
Marina: J.José Rocha
Justícia: Vicente Cantos
Instrucció: F. Villalobos.
Treball: José Estadella
Industria: Vicente Iranzo
Agricultura: Cirilo del Rio
Hisenda: Marraco
Obres Públiques: Guerra del Rio
Estat: Pita Romero
Comunicació: J. Cid

El diumenge, 29, es fa a Barcelona una manifestació anti-feixista de l’Esquerra. Desfilen 50.000 persones com protesta contra l’Escorial; rabassaires, la major part. Hi hagué grans crits i  discursos violentíssims. Ells son els únics feixistes. [Pere Arola és d'ordinari molt equànime però en ocasions,es veu obligat a criticar les actuacions i declaracions torticeras i poc nobles]

El dia 30 continua la vaga a Zaragoza i València.