lunes, 1 de agosto de 2016

1933. X a XII. Les eleccións de XI.33

Como veréis, y con objeto de permitir una lectura más cómoda, hemos optado por utilizar el color naranja para todas las referencias a actividades desarrolladas en Cataluña; las otras actividades se mantienen en blanco. También, con el mismo propósito, hemos empezado a utilizar el color "agua" para nuestros comentarios. Esperamos así hacer más grata la lectura.

[Este es un momento clave en la historia de la Segunda República Española; se ha producido la crisis de las “izquierdas”, la caída de Azaña, la salida de los Socialistas del poder, y en definitiva el término del bienio izquierdista -31 a 33- y se inicia el bienio de centro-derecha –33 a 36- que las izquierdas denominarían “bienio negro”. Los apuntes de Arola reflejan esa evolución.]

Octubre de 1933

El Diumenge, dia 1, en Largo Caballero fa un discurs en que critica el haver-los tret del poder i ataca durament al Presidente de la República, que diu que es successor del Borbón i que des de 12 de Octubre de 1931 maquina per acabar amb l'article 26; eix de la República segons ell. Produeix gran expectació y temors. [Largo Caballero, líder socialista, se refiere a la crisis del gobierno de Azaña, de 8 de Setiembre del 1933. Sucede que en ese gobierno estaba Largo Caballero  y otros socialistas, y en el nuevo, de Lerroux, no]


Seu del Parlament de Catalunya








El dilluns, 2, s'obre el Parlament de Catalunya; el Govern es presenta i diu que vist tot el que ha ocorregut, presenta la dimissió. Tancant-se altre cop la sessió. Comencen les consultes a la Generalitat durant tot el dia 3;  per fi al matí del dimecres, 4, surt la llista del nou Govern. Sembla es un canvi obligat pels rabassaires; a mes a mes també per les ganes de tots d’ocupar càrrecs. [Influyó también en esa crisis la descomposición de Esquerra en los últimos meses]   



Palau de les Corts.



El dilluns, 2, s'obren les Corts a Madrid. En Lerroux fa la declaració ministerial: laïcisme, autonomia, reforma agrària i social. Diu que les Corts no representen el país. “Chuleja” com ho feia els dies anteriors i comet algun error de tàctica. Immediatament, els socialistes presenten un vot de censura defensat per Prieto, que ataca durament. Després parla Azaña que, molt ben situat, ataca al Govern amb molt èxit produint-se  una ovació al final. Després del discurs s'aixeca la sessió, quedant el Govern molt mal parat per la lògica de l'Azaña. Els radical-socialistes i l'Esquerra sembla deixen el Govern. L'Ansietat per demà es molt grossa.

El dimarts, 3, contra lo que s'esperava, el Govern continua al Parlament. Parla Sbert que, en nom de l'Esquerra retira la confiança. Després Ordax diu que recolzarà. Parla després Lerroux que ataca durament a Azaña  dient que no té cor i que es un destructor i queixant-se  per haver-le retirat els seus vots. Al final diu que esta en crisis i se'n va a veure al President. Hi ha gran aldarull i en Besteiro no el vol deixar marxar. Després de gran discussió en Lerroux cedeix a quedar-se per escoltar les contestes de Prieto i Azaña. Després rectifica Lerroux i el Govern abandona el banc blau. En Besteiro entre gran escàndol segueix la sessió en que es derrotat el Govern per 189 contra 91. Molts consideren la sessió com anticonstitucional. 

Al mateix moment, el Govern anà al president a presentar la dimissió donant en Lerroux la seva opinió. Es considera poc probable que en Lerroux segueixi formant Govern. Ell es creia poder seguir amb els vots d’Esquerra i Acció Republicana, que, després de prometre, s'han negat.

Mentrestant, aquesta es la llista del nou Govern de Catalunya:

Palau de la Generalitat

Presidencia                                                     Miquel Santaló
Gobernació                                                     Pere Mestres
Justicia                                                            Pere Coromines.
Finances                                                          Carles Pi i Sunyer
Cultura                                                            Ventura Gassol
Sanidad                                                           Josep Dencàs
Agricultura                                               Joan Ventosa i Roig
Obres Públiques                                                  Marti Barrera

A Madrid, el dimecres, 4, es fan consultes tot el dia. Son cridats una quantitat molt grossa de gent. Molts aconsellen la dissolució i un Govern de amplia concentració republicana presidit per un apolític. Es fan grans comentaris de la sessió del dia anterior i la actitud del Govern i del Parlament. Es considera que Lerroux ha tingut grans errors.

A la nit es cridat en Sanchez Roman per formar govern. Fa gestions tota la nit i el dia 5 fins a la tarda, en que declina els poders. Sembla que les causes han sigut la qüestió catalana dons Sánchez Román no es amic de l'Esquerra, però mes que això ha sigut l'enemistat entre radicals i Acció Republicana i socialistes, i l'enemistat entre radicals-socialistes de dos classes i, mes que res, la qüestió militar.


A Barcelona es tem una vaga de gas i electricitat i es proclamat l'estat de prevenció a Catalunya. La vaga es soluciona.

A la tarda del dijous, 5, es cridat en Pedregal a formar govern; treballa fins l'endemà al matí però troba mes dificultats; el divendres, 6, al matí, es encarregat en Marañón: fa innumerables gestions; a la tarda sembla que la situació  s'aclareix però a les dos de la nit estava molt embolicat i al matí del dissabte declinava els poders en mig de gran pànic. Fou això una falsa impressió dons continuà les gestions... fins que a la tarda sembla declina els poders, ya que tot es molt secret. S'encarrega fins a la nit de fer gestions el Sr. Posada que no se'n surt tampoc.

Els radicals no hi volen els socialistes, i donar el poder a Lerroux sol es veu li sembla al President massa fort.  Els socialistes han anat amenaçant amb una “Convenció” i el derrocament del President i s'han pres moltes precaucions. A les 9 de la nit del dissabte el president encarrega a Martínez Barrios el fer Govern abans de fer-se dia. Primer es creu que va per un govern molt radical; després hi ha visites amb Azaña i Domingo e inclús es creu que entrin els socialistes i fins es tem parar en un govern azañista.  En Azaña desagreuja a Lerroux; els socialistes no col·laboren; i al matí sembla tot arreglat.  Després d'altres gestions, a les 4 de la tarda del diumenge 8 d’Octubre, després de cinc dies de crisis, surt la llista del nou Govern que sembla te el decret de dissolució. El Govern es semblant al anterior amb menys radicals.  [El Decreto de disolución del Parlamento es prerrogativa del Presidente de la República; no del Presidente del Gobierno].

Presidente:                   Diego Martínez Barrios          Radical
Guerra:                        Victor Iranzo                       Independiente
Marina:                        Pita Romero                           O.R.G.A.
Estado:                        C. Sánchez Albornoz                  A.R.
Justicia:                       Juan Botella A.            Radical Socialista Dis
Instrucción:                 Domingo Barnés          Radical Socialista Ind
Hacienda:                    Antonio Lara                            Radical
Obras Públicas:           R. Guerra del Rio                     Radical
Comunicación:            Emilio Palomo             Radical Socialista Ind
Trabajo:                      Carlos Pi i Suñer              Esquerra Catalana
Agricultura:                Cirilo del Rio                        Progresista
Industria:            Gordon Ordax        Radical Socialista
Gobernación:        M.Rico Abelló       Independiente

A en Lerroux l'hi han fet la traveta. Ell s'ha anat esperant que els altres es gastessin però quan li ha arribat l'hora al no donar-li  el President el decret i presentar-se a les Corts, els que deien el votarien no l'han votat (per culpa, en part, del seu discurs) i aconseguiren fer la votació que ell volia evitar. Aleshores els socialistes han dit que la Constitució impedia que el president derrotat tornès al Poder. Així han tret en Lerroux del davant. Aquest fou poc espavilat.  



Lerroux
La crisis fou de les mes emocionants; les converses foren infinites i al final es pogué sortir amb el govern de C. Republicana. Molts moments es cregué s'aniria a una solució Lerroux. El President es mantingué ferm en anar a un canvi de política fins al final.


El dilluns, 9, després del Consell sortí el decret de dissolució del Parlament i convocatòria d'eleccions pel 19 de Novembre, presentant-se el Govern al Parlament el 8 de Desembre.


Els radicals havien quedat descontents però en Lerroux digué que s'avia aconseguit tot el que ell havia aconsellat: fora socialistes i dissolució. Molts no creien encara que sortís el decret. 

Els socialistes i Esquerres s'enfadaren per haver anat tan de presa amb els terminis.

Els dies 10, 11, 12 i 13, sessions al Parlament de Catalunya. Es parla del aplaçament de les eleccions municipals que es deixen per al Gener.  El Govern no es presenta al Parlament.

El diumenge comença la gran activitat política:  parla Azaña, Largo Caballero, Maura, Gil Robles. La setmana següent es de gran activitat política: tot es parlar de unió de dretes i esquerres. Sembla que la unió de dretes va per bon camí menys a Cataluña. Es creu que les dretes tindran un gran triomf.

Continuen els 17, 18, 19 i 20 les sessions del Parlament Català.

El 17 es reuneix la Diputació Permanent de les Corts de Madrid fent discursos i discussions com el Parlament els quatre dies de la setmana. Es fa la constitució del Tribunal de Garanties amb escàndol enorme, a càrrec del Sr. Pradera (tradicionalista) [De hecho, ese Tribunal se constituyó el 2 de Septiembre de 1933; Pere Arola debe referirse a alguna actividad del Tribunal]

El diumenge 22 continua la activitat pre-electoral. Votaran les dones. [Al amparo del artículo 36 de la Constitución de 1931 las mujeres disponen del derecho de voto]

Estadi de Montjuich, avui.

Al estadi de Barcelona es fa una gran desfilada de escamots amb camisa verda. La Lliga fa gran propaganda. L'assumpte  de la desfilada del escamots dona lloc a grandiosa propaganda contra l'Esquerra. El dimarts es assaltat el setmanari “Be Negre” i la lluita pren un caràcter personal i agressiu. Al Parlament hi ha grans escàndols els dies 24 i 25 i es fan sessions els 26 i 27. 

A Madrid la vaga de construcció pren un caire molt violent.


Tot son preparatius per les eleccions. A Madrid, els radicals van separats de les dretes i els socialistes, de Acció Republicana. Es tem que hi guanyin els socialistes. A la major part d'España les dretes es creu que guanyaran. La unió de dretes i radicals a alguns llocs determina fortes dificultats al Govern entre radicals i radical-socialistes

A Barcelona es creia molt que les dretes anirien juntes però al final, per culpa de La Lliga sembla no serà així. El grup de l'Opinió s'ajunta amb l'Acció Catalana i Acció Republicana i presenten una candidatura de coalició d'esquerres que fa gran ombra a en Macià, molt mes desorganitzat. [Como vimos, l'Opinió es un grupo expulsado de Esquerra el pasado día 27 de Septiembre].

Vicente Blasco Ibáñez


El diumenge 29 arriben a València els restes de Blasco Ibáñez, amb gran solemnitat. [Blasco Ibáñez, (1867-1928), magnífico escritor de éxito internacional, fue antes un agitador republicano, revolucionario; se opondría más tarde a la Dictadura de Primo de Rivera]



Novembre, 1933

Al Parlament es fa sessió els dies 31, 1, 2 i 3. Es traspassen a la Generalitat els serveis de Justícia

Juan March Ordinas
Comencen grans amenaces  de vagues per el dia de les eleccions (tramvia, comerç, aigua i electricitat)


El dia 2, dijous, en March s’escapa d’Alcalá d’Henares.  
[Juan March Ordinas (1880-1962) fue un destacado financiero y empresario del siglo XX. Se le acusó de contrabandista y por ello llegó a estar en prisión. Es fama que se fugó de la prisión acompañado por el Director de ésta. Se piensa que fue un gran financiador del golpe de estado de 1936]

La Lliga treu ja les candidatures el dia 4.

Durant la setmana, fins el 12, la campanya electoral es intensíssima. Descolla un discurs de Cambó al Palau, els fracassos de les esquerres republicanes al fer mítings dintre España, la violentíssima campanya de les dretes de Castella contra l’Estatut Basc, la creença de que les dretes trauran molts diputats (150 pot esser);  la votació del Estatut basc el dia 5, amb una gran majoria favorable ; el viatge de Alcalá Zamora al Marroc. El diumenge, 12, a Barcelona, tot va ple de mítings: La Lliga s'ha superat dons els actes a Catalunya han estat a milers i a Barcelona sol, centenars. La campanya es porta amb un caràcter de gran agressivitat i calumnia continua i insults de totes les maneres. La Lliga creu poder guanyar lo que fa que la campanya sigui mes apassionant que mai.

Les amenaces de vaga s'accentuen molt. El dia 13 comença la de dependents que es arreglada pel Consell de Treball, però  el dia 14 hi torna i no s'acaba fins al dijous, 16, al vespre; quedant tot tancat aquests dies. Els hi ha concedit grans augments  de sous per decret, tot per que votin a l'Esquerra. El dissabte esclata la vaga de autobusos, metros i tramvies, havent-t'hi  tranquil·litat. Surten tramvies amb marins. Els dies de la “dependència” hi hagué trets i moltes coaccions i molta vigilància.

Esclaten moltes bombes a transformadors. Els anarquistes diuen que no votaran i sembla que ho volen enredar tot. No obstant no està passant lo que ells deien.

La campanya del 12 al 18 segueix intensíssima. Parlen a Barcelona en Lerroux, a l’Olimpia i moltes vagades Cambó, Ventosa, etc.  El pes de la gran propaganda es dut per la Lliga, Coalició d'Esquerres, i Esquerra, que s'ho diuen tot. Hi ha temors de que els escamots facin un gran enredo. 

Francesc Cambó 
Catalunya elegirà 54 diputats: Barcelona: 15 i 4; Circumscripció  de Barcelona:  12 i 3;  Lérida: 4 i 2; Tarragona: 5 i 2; Girona: 5 i 2. Total: 41 i 13: 54.

Els elegits han de tenir el 20 % al menys dels vots; i un d'ells ha de tenir el 40, com mínim. Si això no es compleix, es torna a fer eleccions quinze dies després en que intervenen els que han tingut mes del 8 %

Això determina que sigui casi segur  que a Barcelona es faci segona elecció. Per evitar-lo la Lliga diu que votarà a un d’una altra candidatura. Tots els partits de Catalunya es presenten per majories, menys l'Unió Democràtica de Catalunya  a Barcelona que es presenta per minories.

Barcelona: Bloque de Derechas; Liga Catalana; U.D. de Catalunya. Republicá radical; Coalicio d'Esquerres ( Lluhí i A.C.); Esquerra i U.S.C., Extrema esquerra; Bloc Obrer; i Partit Comunista.

Barcelona, Ciutat: Lliga Catalana;  Coalició d'Esquerres; Radical; Esquerra; Bloc; Comunista.

Lleida: Bloc Dretes; Esquerra; Bloc; Comunistes.

Tarragona: Lliga Catalana; Coalició d’Esquerres; Esquerra; Bloc; Comunistes.

Girona: Lliga Catalana; Bloque de derechas; Esquerra; Bloc; Comunistes.

El Bloque de derechas no te els tradicionalistes, que estan neutrals, de manera que son quatre monàrquics de Peña Blanca. La Lliga ha volgut anar sola. La Coalició d'Esquerres presenta una candidatura de bones figures. La de Esquerra es lamentable dons tots, menys Macià i Companys, son desconeguts.

Las probabilitats son molt variables. Molts veuen que guanyarà la Lliga. A fora es creu que els Radicals trauran 150 diputats i 120 els Agraris. En realitat les eleccions donaran un resultat idèntic al del 14 d'Abril  i podran dur la Monarquia i aquelles, la República. Es degut als vots dels senyors que deixaren al Rei i ara tornen a donar suport els agraris.

Sembla que els Radicals formaran Govern amb en Lerroux. Es creu, no obstant, que el Parlament serà ingovernable i s'acabarà amb dictadura. En Lerroux ha dit, ben clarament que es de centre-dreta. [De hecho, el Partido Radical, pese a su agresivo nombre, es un partido de Centro, tras conseguir su principal objetivo: la República]

Tranvia de la época, hoy





Els tramvies no s'arreglen amb tot, el dissabte i diumenge  











19 de Novembre de 1933

El diumenge, es celebraren les eleccions amb tranquil·litat a tot España: hi hagué alguns incidents, sobre tot a València i a Badajoz. A Barcelona es trencaren 4 urnes i en el col·legit del Jesuïtes a on hi havia 12 seccions molestaren molt als electors fent-ho amb lentitud perquè s'anessin.

Durant la tarda i la nit reiná molta desorientació. La Lliga deia que a Barcelona treia les majories; en canvi a la Generalitat donaven moltes dades però es mostraven reservats. Als pobles de la circumscripció es notà que al Pla de Vic, Vallès i Maresme guanyava la Lliga i al Penedès, l'Esquerra, semblant que la majoria total era per l'Esquerra. Al migdia del dilluns, 20, la Generalitat deia: Lliga, 121.000; Esquerra, 127.000; Companys, 139.000; Radicals, 35.000; Coalició, 39.000; Dretes: 20.000; Front Obrer: 6.000.

 Lluis Companys
La votació d’en Companys fou deguda a que la Lliga el feu votar. [Táctica dirigida a que no tuviesen que repetirse las elecciones en Barcelona: se obvió así la peculiar exigencia de la normativa electoral]

Les dones assistiren molt a les eleccions; als barris obrers hi hagué abstenció, però la classe mitja i alta votà com mai. Es va notar perquè a pesar de la gran abstenció obrera, votaren 375.000 persones. Votaren també les monges.

El dilluns la Lliga diu que a Barcelona guanya per 8.000, cosa que es va confirmant i accentuant tota la tarda. Per fi a les 2 de la matinada del dimarts, 21, es donen dades de la Junta del Cens: Companys, 150.000; Macià, 139.000; Velilla, 137.000; segueixen 14 de la Lliga i després, 2 de l'Esquerra. O sigui que la Lliga ha guanyat 14 diputats i 5 l'Esquerra. A Tarragona guanya la Lliga i a Lleida també. A Girona i a la Circumscripció de Barcelona guanya l'Esquerra

A España les eleccions han estat un enorme triomf de la dreta. Les dades ha costat molt també de saber-les, però es pot dir que poques han sigut les províncies en que han guanyat les esquerres: Canàries, València, Ciutat Real i alguna mes. A Bilbao i Zaragoza han guanyat les dretes.

A Madrid succeeix una cosa semblant a la de Barcelona: els quatre primers llocs son socialistes, després venen agraris i algun socialista; tot al voltant de 150.000 a 70.000 vots hi ha els radicals; y a 20.000 vots, l'Azaña. Sembla que a moltes províncies es tindrà que repetir l'elecció per no haver arribat al 40 % ningú. A Madrid se sap del cert. Sembla que les dretes tindran mes de 200 diputats; 60 a 70, els socialistes; i molt  pocs els radicals  ja que les minories les han tretes els socialistes casi a tot arreu. Tot això posa a mal lloc la solució Lerroux. Es diu que d'ací a 15 dies les radicals aniran amb els socialistes, però el dimarts en Lerroux s'hi nega rotundament i diu anirà amb les dretes. Hi han hagut pocs incidents.

Dels 200 dretes hi han mes de cent agraris (M.Velasco), i Acció popular (Gil Robles), i menys de 100 Renovación Española (Goicoechea) i feixistes (Primo de Rivera). Els primers acaten la república; els altres son monàrquics. El 19 a la nit i el 20 circulen rumors de sublevació a les casernes. El Govern crida a Primo de Rivera que promet que no passarà res. Sembla que amb Gil Robles s'ha tractat el anar amb els radicals i a canvi d'això resoldre del tot el problema religiós. Els azañistas i radicals-socialistes no han tret casi res.


Les dones han influït bastant al grandiós triomf de la Dreta. A Barcelona, elles també han influït molt i les de la Lliga han treballat moltíssim. El treball dels de la Lliga ha sigut grandiós. La abstenció dels obrers, la Coalició d'Esquerres   i una candidatura del Diluvio han tombat l'Esquerra, endemés de l'actuació dels escamots. També una gran quantitat d'Acció Catalana (Bofill i Mates) han votat la Lliga. Les dretes han sigut causa del pànic del dilluns i de lo justíssim que ha vingut. Sense la combinació d’en Companys, la Lliga hagués anat al fons.

Durant tot el dimarts a la Generalitat digueren que no sabien encara el resultat de Barcelona-Ciutat. Tots els diaris porten la victòria de la Lliga (14 llocs); Companys (150.000 vots); Macià, Suñol, Rubió, Velilla (134.000), 14 de la Lliga, fins a 127.000. El primer d'Esquerra es amb 126.000. Sembla que hi hauran: 28 de la Lliga i 26 de l'Esquerra a tot Catalunya.

Els escamots deien voler assaltar la Lliga, a on es prengueren grans precaucions. La policia esta indignadíssima amb els escamots. Hi ha grans protestes per no saber-se el resultat  i per les noticies tendencioses de Radio Barcelona.

El dimarts es celebren a Barcelona les eleccions a tres col·legits del Districte IV i a un del IX. Els de l'Esquerra fan grans obstruccions perquè la gent no pugui votar i aquests s'esperen durant 12 hores al carrer, asseguts en cadires. Voten en un col·legit la meitat de la gent, en altre ¼ part i en altre, 1/8 part només. Les coaccions son continues. Cada votant s'hi està mes de mitja hora preguntant-li coses absurdes i insultant-lo de la manera mes grossera.  En Dencás en persona dirigí l'acció; amenaces amb pistoles; “estripament” de cèdules i al final, amb la protesta del president de la Junta del Cens, suspensió pel Governador. Fan un espectacle de coacció com mai s'avia vist a Barcelona, tot per salvar el candidat Mestres.

La vaga de tramvies continua igual el dia 22, dimecres.                                                                                                                                                                            [ Incorporamos ahora los originales de los resúmenes de los resultados de las elecciones anotados por Pedro Arola en sus apuntes. Se trata de unos resúmenes exhaustivos, que entenderemos bien]:




  El dia 23, dijous, comença l'escrutini, durant el de Barcelona-Ciutat fins el diumenge a la matinada. [a la dreta figuran els resultats de las circunscripciones catalanas, sin incluir Barcelona- ciudad]:




[Pere Arola se toma la molestia de anotar la distribución de los escaños entre los diversos partidos e ideologías.]


[Incluimos a la izquierda su desglose.]


[Por su particular trascendencia analiza Pedro Arola con mayor detalle el escrutinio correspondiente a la ciudad de Barcelona.
Aquí, abajo a la derecha, lo tenemos:] 

                                                 
  [Destaca Arola que hubo quorum en Barcelona en esa jornada electoral. es decir que a tenor de lo dispuesto en la compleja regulación de las elecciones, sus resultados son firmes: no es necesario repetirlas].








La vaga de tramvies segueix fins al diumenge. Hi ha diversos accidents, portant els cotxes els alumnes de la Escola d'Enginyers

Son molts els comentaris de la manera que es farà el nou Govern, que sembla que serà amb col·laboració dels agraris. Hi ha molts temes de moviments monàrquics i socialistes. Es criticada vivament Esquerra Republicana per la seva actitud de no voler reconèixer que han perdut.



[De acuerdo con el reglamento electoral se tienen que repetir las elecciones en bastantes lugares. Lo indica Pere Arola en sus memorias: se tienen que elegir definitivamente 54 diputados. A la derecha figura su distribución]










[También, a la derecha, vemos, por partidos y provincias los resultados provisionales, resumidos por Pere]
                                     









[A la izquierda continúa la relación de resultados provisionales, por provincias y partidos]

Durant els dies 26, 27 i 28 la situació de la vaga de tramvies, autobusos i metros segueix igual. Diuen que deixen entrar personal nou però al final no corre casi res i tot esta desorganitzat.


Sembla que hi hauran modificacions a l'Esquerra. Es diu que sortiran del partit en Gassol i escamots i la resta s'unirà amb els d'en Lluhí i Acció Catalana fins i tot. Això es confirma al Parlament el dia 28, dimarts, en que es reprenen les sessions. En Duran i Ventosa inicia un debat polític que dona lloc a aparèixer la dita unió.

Les eleccions municipals estan senyalades per el dia 17 de desembre i les impressions no son tan bones per la Lliga com en els primers moments.


Capitanía General, avui.  En 1933, seu de Batet




Hi ha enredo per una circular d'en Batet als militars.
Aquests estan molt enfadats i els de Madrid, també. Continuen explotant bombes a tort i a dret.


A Madrid, la principal preocupació es l'actitud de les dretes: es voldria que els agraris col·laboressin en el nou govern, amb en Lerroux, però els monàrquics formats per Renovació Española (Alfons XIII) i tradicionalistes s'hi oposen molt fortament.

En Gil Robles i en M. Velasco estan molt dubtosos. Aquest s'entrevista amb l’Alcalá Zamora. Els monàrquics voldrien que el Govern Lerroux fos sol perquè es desacredites i donar després un cop. Sembla que formarà Govern Lerroux i que aquest viurà molt a precari, de la C.E.D.A. (Gil Robles) i dels agraris liberals (M.Velasco).


El dilluns hi hagué un banquet a Royo Villanova per la seva campanya anticatalaniste, en aquest, García Sanchís feu un discurs en que atacà fortament al català, a Batet i a la República. Després Royo Villanova digué que ell es republicà. Els socialistes diuen que faran la revolució.

Al dimarts s'accentuaren els rumors de crisis provocada pels minestres radical-socialistes, que creuen no podran seguir mes al Govern.


Aquests son els resultats parcials el dimarts al vespre [Volvemos a copiar el texto original de Pere]:



Total general: 307; A falta de 104, pendents de votació

Ha sigut un verdader terratrèmol, dons partits amb 75 diputats abans, han passat a 3; les esquerres han desaparegut absolutament i el canvi de teló ha sigut absolut: el Sr. Royo Villanova ha passat de extrema dreta a alguna cosa cap a l'esquerra.

Al Parlament de Catalunya, els 29 i 30, dimecres i dijous, es segueix amb la “Llei de conreus” i les de majoria d'edat.

Es descobreix una subtracció de les actes de les eleccions de Barcelona, que han desaparegut i es de te de fer un duplicat. Sembla obra de l'Esquerra. Segueix el terrorisme amb bombes continues i els tramvies parats i rumors de crisis del Governador


A Madrid, el dia 29, en Botella dimiteix del Ministeri perquè diu volia convocar altra vegada les corts velles i anular les eleccions [En realidad, al parecer, lo determinante de esta dimisión fue la cómoda y peculiar fuga de la cárcel de Juan March]

Hi ha molt enredo polític i es veu tot molt lleig.    

Resultats definitius de les eleccions fins a 30 de Novembre:


              
Desembre de 1933

El dia 1, conseqüència de la vaga de tramvies, al vespre esclata una bomba a la plaça del Padró, amb 1 mort i molts ferits. El Governador deixa fer a tothom el que vol. 


Govern Civil de Barcelona


El desordre es absolut.


Continua la vaga amb moltes coaccions i incendis d’autobusos, resultant molts ferits, el dia 3, Diumenge. El dia 4, al migdia es declarat el Estat de Prevenció a Barcelona; i al vespre a tota España. Es diu que la vaga s’arreglarà.

Es fan moltes suposicions sobre les eleccions del dia 17; sembla que les dretes aniran com el 19 de Novembre, i les esquerres, unides.

A Madrid, els agraris fan reunió i acordant col·laborar amb en Lerroux, però no fan professió republicana, lo que produeix molta decepció. Les esquerres es reuneixen i comencen a donar fe de vida. Es parla inclús de dissoldre les Corts enseguida.

  
El diumenge, 3, es fa la segona volta. Hi han moltes coaccions a Madrid. A Madrid surten els socialistes y les dretes per minories, amb 4.000 de diferència; a la resta d’Espanya: radicals

Es dona el següent resultat final:  Dretes, 207; Centre, 167; Esquerra, 99.    Total, 473.


Es parla de molts rumors de moviments socialistes i de dimissions per enredar la situació política. La idea de dissoldré el Parlament enseguida comença a prendre cos. Es creu que els agraris col·laboraran amb el Govern, que serà presidit per Lerroux.
No obstant, el dia 6 es parlava d’un Govern Centre-Esquerra o be amb lerruoxsistes i poc mes. El dia 7 es celebra la reunió de diputats i el 8 es fa l’obertura de les Corts; es elegit com President provisional de les Corts de Madrid en Alba, (radical). Son nombrats els 4 vicepresidentes i els 4 Secretaris i es suspèn la sessió per ser divendres, fins al dimarts, dia 12. S'embla que llavors es plantejarà la crisis.

El Parlament de Catalunya fa sessions els dies 5, 6, 7 y 8 y suspèn les sessions.

Comença la campanya per les eleccions municipals. Es diu que les esquerres no s’entenen i les dretes van unides.

Segueix la vaga de tramvies, tendint a normalitzar-se la situació  amb personal nou, sobre tot el dijous i el divendres, però la circulació de vehicles no arriba a un dècim del normal  i es pot dir que es continua incomunicat


Circulen rumors d’aixecament d’anarcosindicalistes  i es prenen grans precaucions que s’intensifiquen en la nit del 7 al 8, a tota España. Al vespre es torna a les precaucions excepcionals; començant a les 8 del vespre del dia 8, greus successos a Zaragoza. [Se trata de la tercera grave insurrección anarquista contra la República; tras la de enero del 32, centrada en el alto Llobregat y la de principios del 33, centrada especialmente en Valencia y Andalucía (sucesos de Casa Viejas)] 

Al Prat la Guardia civil tingué un gran tiroteig, resultant dos morts. Durant la nit esclataren a Barcelona 20 bombes i hagueren grans tirotejos al Poble Nou. També a altres llocs de Barcelona. A Hospitalet s’inicià el moviment a les dotze a los 12, havent-hi grans trets que duraren 5 hores; es proclamà el comunisme llibertari i s’aixeca la bandera roji-negra; es suprimí la moneda i es cremaren fàbriques i cases i s’assaltaren tots els centre polítics. S’obligà a sumar-se a la gent que circulava. Hi hagueren 4 morts al menys i molts ferits.  Al dematí encara hagueren trets amb ferits, principalment a Santa Eulalia, Coll-Blanc i La Torrassa.  A Barcelona, el dia 9, dissabte , pararen algunes fàbriques però hi hagué normalitat corrent molts pocs tramvies, casi cap. A fora, únicament a Olesa hi hagué disturbis.

A la nit següent a Barcelona esclataren 3 bombes amb 2 morts i molts ferits i es mantingueren precaucions excepcionals.



Zaragoza

A Zaragoza el moviment tingué mes importància dons tota la nit del 8 al 9 i el dia 9 i la seva nit els trets foren generals amb incendis d’esglésies i convents i molts morts i ferits.  

A Logroño fou mes forta encara la batalla dons tot quedà incomunicat. A l’Aragó i la Rioja s’aixecaren moltíssims pobles havent-hi a tot arreu gran nombre de desgracies i quedant pobles aixecats encara cap a Terol i cap a Conca. S’aixecaren vies i descarrilaren dos trens amb moltíssims ferits. A la nit del 9, començà a Granada una crema de convents i descarrilà a València el exprés Barcelona-Sevilla per la voladura d’un pont, resultant nombrosos morts i ferits. El Govern declarà l’Estat d’alarma i a Madrid esclataren diverses bombes.

Es suspenen les eleccions municipals . El nombre de morts com a conseqüència de la catàstrofe de València es de 20 morts i 60 o mes ferits. També un altre acte de sabotatge donà una altre catàstrofe a l’Aragó amb 9 morts i molts ferits. Aquests actes d’aixecar vies, volar ponts, posar obstacles foren a centenars a tota España amb altres incidents menys greus. La situació a Zaragoza i Logroño baixà el diumenge i dilluns. No obstant, encara hi hagué molts trets i bombes. Als aixecaments als pobles de l’Aragó i Rioja foren generals amb moltíssimes baixes de guàrdies civils. A la tarda del dilluns, 11, es va reduir bastant la situació. Cap al Sud no hi hagué tant d’enrenou, no obstant les bombes e inclús tirotejos i vagues generals foren infinites. A Madrid també hi hagueren moltes bombes i algun tiroteig. A Villanueva de la Serena s’aixecà un sergent, que va tenir que ser reduït a canonades, resultant en junt, 14 ó 15 morts.

A Barcelona el diumenge hi hagué normalitat, però a la nit –i això es general en aquests dies- la desanimació fou absoluta, estant prohibit transitar mes de dos persones juntes. A Hospitalet començaren els disturbis a les 5 de la tarda i duraren els tirotejos fins a la 1 del migdia del dilluns. Es cremaren molts cotxes i barraques, s’obligà a la gent afer barricades i esclataren malíssimes bombes. Hi hagueren morts i ferits. Al matí del dilluns, a Sans també hi hagué molta batussa. Durant la nit esclataren moltes bombes. Les fabriques pararen i molts oficis, semblant que el paro es feia general. Van córrer mes tramvies. Parà la fabrica del gas i aquet vingué amb molt poca pressió de manera que els llums quedaren casi apagats. La nit del 11 al 12 fou tranquil.la



Son condemnats aquests successos que tan gran nombre de víctimes de la Guardia Civil han ocasionat a tota España (segurament mes de 30 morts) i tantes altres desgracies, dons en total potser s’haurà arribat al centenar de morts. El moviment s’ha estès a tot el Nord.

El dia 11 celebra sessió el Parlament de Catalunya discutint la llei de suspensió d’eleccions


S’han cremat moltes esglésies. Es volia declarar la vaga ferroviària però s’ha evitat.

El dimarts al normalitat a Barcelona fou completa: circularen molts tramvies sense vigilància i  al vespre ja tots els tramviaires havien tornat al treball. El moviment només està en alguns punts

Al Parlament de Catalunya es feu sessió. 

A Madrid es parla del successos enraonant Prieto  que atacà al Govern i a les dretes. Aquestes atacaren als socialistes.

El dimecres, 13, van córrer tots els tramvies i autobusos després de 25 dies de vaga. També obriren totes les fabriques. Es respira normalitat. 


Prefectura del port de Barcelona
S’escapen molts presos de la presó i del barco del port.

Al Parlament català, sessions el 13, 14 i 15. Es senyalen les eleccions per al 14 de febrer. La situació d’ordre públic es va normalitzant.


A les Corts es fa sessió els dies 13, 14 i 15, a la tarda, i també a la nit aquest últim dia. Es discutiren actes.


El dia 15 surt un article en “El Debate” que exposa les relacions dels catòlics i la República, comentat amb disgust pels monàrquics. En Gil Robles es molt felicitat dons equival a actuar dintre la República.

El dissabte, 16, al matí, dimiteix el Govern.

Son consultats Martínez Barrios, Alba, Besteiro, Lerroux, Azaña, Negrín, Cambó, Aragay, Maura, M. Álvarez, M. Velasco, Gil Robles i Forn (Vasco)...

Es cridat Lerroux per formar Govern... El vespre dona ja la llista:


Presidència               Alejandro Lerroux                 Radical
Estado                       Pita Romero                       Independent
Guerra                       Diego M.Barrios                   Radical
Marina                       Rocha                                    Radical
Governació                Rico Abelló                        Independent
Obres Públiques         Guerra del Rio                      Radical
Hisenda                      Lara                                       Radical
Instrucció                   Pareja Llébenes                     Radical
Justícia                       Álvarez Valdés              Liberal Demòcrata
Trabajo                       Estadella                               Radical
Industria i Com.          Samper                          Radical Autonon.
Agricultura                 del Rio                             Progressista 
Comunicacions              José M. Cid                             Agrari
                       
La actuació de Gil Robles després d’unes declaracions sembla molt mes republicana que la de M. Velasco.

El dimarts, 19, es presenta el Govern al Parlament. Fa la declaració ministerial Lerroux que queda bé. Després parla Gil Robles, explicant el recolzament al Govern. Fa un gran discurs. Després parles les esquerres. Els monàrquics, representats per Renovació Española i Tradicionalistes,  s’enfaden amb A.P. i agraris, però al arribar el dimarts prenen una actitud diferent dient que no passa res i que tots continuen monàrquics.

El dimecres, 20, segueix el debat polític  i s’acaba amb 265 vots contra 58. No obstant la situació del Govern no es veu clara dons es un Govern minoritari que és recolza en les dretes.

La Acció Popular es mostra únicament catòlica; en canvi, els agraris tendeixen a liberal monàrquics  i els de Goicoechea son conservadors monàrquics.

Els dies 21 i 22 s’aproven actes. Sembla a Barcelona que s’anul·len les de Macià i Velilla. El Parlament de Catalunya feu sessions els dies 19, 20 21 i 22 i les suspengué. La situació d’ordre públic continua bona amb estat d’alarma. Sembla que les esquerres s’organitzen altra vegada. 

El diumenge, 17, operen al Sr. Macià. Seguint amb bon estat els dies següents.

L’Esquerra es prepara per les eleccions municipals; Sembla es formarà un Govern interí i després, un amb Esquerra, Opinió i Acció Catalana. L’Esquerra modifica la seva organització directiva amb sentit mes demòcrata. treu els poders excessius d’en Macià.
El divendres, 22, s’agreuja en Macià, seguint molt greu el 23 i 24 en que el tornen a operar i, per fi, mor a las 11 del matí del 25 de desembre de 1933, a la edat de 74 anys. Sembla ha mort cristianament.


Francesc Macià
Tot Catalunya s’associa al dol per la seva mort. Totes les banderes a mig pal. El matí del 26 es traslladat amb acompanyament de clerecia al Saló de Sant Jordi. El Govern s’ha oposat a que l’enterrament, la caixa i la sepultura siguin religiosos i, en conseqüència, seran laics. El dia 26, dimarts, desfilen per davant del cadàver mes de 150.000 o 200.000 persones . L'endemà es dol nacional i es celebra l'enterrament, per Fiveller, Rambles, Corts i Passeig de la República. Se l’hi fa de Capità General. Hi assisteixen dos ministres, el President de la República i molt municipis d’Espanya i estranger; ultra tots els diputats de Catalunya, molts de Madrid i tota classe d’associacions. Catalunya li fa un enterrament digne del primer President de la Generalitat. S’acomiada el dol al Saló de Sant Joan. Assisteixen mig milió de persones. L’enterrament acaba a les 6, vuit hores després de començar.

Provisionalment té la Presidència en Casanovas.


A  Madrid, el Parlament fa sessions el 26, 27, 28 i 29. S'aproven actes. El 28, constituit ja el Parlament amb suficient nombre de diputats, es elegit President l’Alba i es fan les promeses de ritual.
Els assumptes que es discutiran son: la prorroga dels pressupostos, la concessió de indemnitzacions als capellans rurals i el aplaçament de la Llei de Comunitats Religioses. També l’amnistia està en primer plànol.


El dia 29, al Parlament de Catalunya fa sessió necrològica, parlant en Gassol.

Està com primer assumpte l’elecció del nou President: uns volen un President com a Madrid i altres, un president que governi i vagi al Parlament. Al final triomfa aquesta tendència i el 31 de desembre es elegit per 54 vots en Lluis Companys. El govern d’en Santaló presenta la dimissió. Torna a haver-hi atracaments i bombes


Aquest dia 31 acaben els Governadors de Catalunya, que prenen el nom de Comisaris.

[El  "diario" de Pere Arola se ciñe a hechos y apenas emite opiniones y valoraciones: es lo normal en un "diario". No obstante, vista la trascendencia de este momento,  parece oportuno emitirlas...: La política de Azaña, verdadero líder del Gobierno de la República entre 1931 y Septiembre de 1933, generó muy profundos descontentos tanto en los ambientes políticos situados a su izquierda como en los situados a su derecha.

Cabe destacar las siguientes  fuentes de descontento: la situación de penuria económica y social empeorada por el cambio de Régimen de abril del 31; la sectaria actuación frente a la Iglesia y sus Órdenes Religiosas, especialmente, los Jesuitas; el Estatuto especial concedido a Cataluña; la reforma del ejército, necesaria pero mal ejecutada y acompañada por manifestaciones ofensivas del Presidente del Consejo; el fracaso de la “Reforma Agraria”; etc...

Pero la clave de la caída final de Azaña, fue el levantamiento anarquista en Casas Viejas, provincia de Cádiz: sofocado por una brutal actuación de la Guardía Civil y la Guardia de Asalto que culminó en el fusilamiento de los rebeldes prisioneros. La consecuencia, además del rechazo de esa actuación de buena parte de la opinión pública del país, fue la grave desavenencia de Azaña y Martínez Barrio, que conllevó que el partido radical dejase de apoyar el gobierno de Azaña. Ese Gobierno, sin apoyos, debió dimitir. Niceto Alcalá Zamora, Presidente de la República, encargó a Martínez Barrio la Presidencia del Consejo de Ministros. Este preparó las elecciones del 19 de Noviembre.]


No hay comentarios:

Publicar un comentario