Colores

[NOTA RELATIVA A LOS COLORES QUE SE UTILIZAN: CON OBJETO DE FACILITAR LA LECTURA DEL BLOG HEMOS INCLUIDO UNOS COMENTARIOS O ACLARACIONES, ENTRE CORCHETES, EN LETRA CURSIVA Y EN COLOR "AGUA".
TAMBIÉN, PARA DISTINGUIR MÁS CLARAMENTE LOS TEMAS REFERENTES A TODO EL PAÍS DE LOS RELATIVOS MÁS INMEDIATAMENTE A CATALUÑA, HEMOS REDACTADO LOS PRIMEROS EN COLOR "BLANCO" Y LOS SEGUNDOS EN COLOR "NARANJA".]

jueves, 15 de febrero de 2018

1936. 05. Desembre de 1936

Setmana del dilluns 30 de Novembre al diumenge 6 de Desembre

Persisteix el mal temps que fa que les accions siguin poques. No obstant es realitza un brillant atac a la rereguarda enemiga per Toledo i Talavera, amb bons resultats. Als altres fronts sols es lluita a Astúries.

A Catalunya la actuació del Govern no dona pas els fruits que s’esperava. La presencia de la CNT, al revés, fa que l’actuació d’aquesta es faci mes profunda i molt mes intensa. L’exercit català que es vol organitzar es boicotejat per ella. Aquest exercit que te que servir per lluitar, però també per posar ordre, fer la Catalunya independent, i fer un arreglo, no pot fer res. El boicot es continu. 



Al 1 de Desembre es creen els cossos del exercit, però tot queda en el oblit. Al front també hi ha el boicot. Es crea el Govern d’Aragó, tot en mans de la FAI i que es un obstacle mes per a fer al front res. El Govern al fi el legalitza.

Segueixen les lluites entre la CNT i la UGT. Als pobles la CNT es tot. A 1 d’Octubre son dissolts els Comitès i formats Ajuntaments, però aquets son manats pels vells Comitès i tots controlats per la CNT establint-se com vertaders Consells Municipals. Aquets s’estableixen com a Govern amb Conseller de Defensa i tot. Cada poble es un Estat Independent i si be els pròxims a Barcelona son coordinats amb la Generalitat, els llunyans no en volen saber res i estan tant en pugna que els Consellers de la Generalitat no hi poden anar.

Companys fa algun viatge a Lleida i causa gran sensació. Els mals tendres a l’Estiu ara son vells i son “estats” i “confederacions” potents davant dels quals el Govern es impotent. I a Espanya es encara pitjor. Dons el general lluita però el Govern ja ni se’n preocupa. Els principis anarquistes son practicats i el Govern es sol un Consell. Ningú l’obeeix. 



President Companys

Companys fa declaracions violentes especialment pel assassinat a Tàrrega de molts amics seus. Els poders incontrolats, enquistats ara al Govern son mes forts que mai, però no actuen com Govern si no com si aquet els fos enemic. L’element extrem i dretà d’Esquerra prepara un complot per treure la FAI amb ajuda d’Itàlia i para l’Estat Català, però fracassa. Es detingut Andreu Revertés, ex-cap d’Ordre Públic, i el mateix Casanovas [President del Parlament] ha de fugir.

Setmana del dilluns 7 de Desembre al diumenge 13 de Desembre

Amb el bon temps augmenta molt l’activitat a Madrid, aconseguint el facciós alguna avantatja després de fortes accions. Els seus canons van fer espantoses destrosses a la capital, i els seus avions, també, mentre els avions lleials no van a impedir-los. Els combats aeris son diaris. S’inicien fortes accions al Nord per atacar els centres facciosos de Burgos i Alava i també Astúries on es posa en perill el enllaç facciós. Segueixen els atacs i victòries lleials a Talavera, Toledo, Seseña i Guadalajara. Al mar l’enemic, en virtut de la seva impotència per avançar per terra apel·la al seus vaixells i estableix un “quasibloqueix” vigilant i registrant els vaixells que passen e inclús enfonsant-los. Ataca i bombardeja Murcia, Albacete, Santander, Bilbao i Cartagena, amb víctimes.

En Companys sembla complicat en l’afer Revertés; això dona lloc a grans complicacions i aquet Revertès a l’últim vol fugir a fora però es detingut per la CNT i tornat. [El seu cos va aparèixer en una carretera, assassinat en circumstàncies molt sospitosas quan fugia cap a França] Tot aquet últim trimestre te un caràcter caòtic degut al intent de la Generalitat d’endegar i ordenar la situació.



Palau de la Generalitat
Però això fracassa degut a la impotència davant la CNT i la poca talla del que lo vol fer i es perd l’ultima ocasió per una Catalunya independent.

[El pla del Complot pretès per sectors independentistes vinculats amb Estat Català i amb el recolzament d’altres forces polítiques i –sembla– fins i tot de sectors de la mateixa Esquerra Republicana, consistia en fer una espècie de cop d'estat, matant els dirigents anarquistes, i alguns membres del govern de la Generalitat, inclòs –potser– el president Lluís Companys, i que Joan Casanovas fos el nou President del País que proclames la independència de Catalunya i la situes fora de la guerra civil espanyola]

Els mesos següents tenen aspecte de inquietud com els d’estiu però es que ha cessat tot esforç i la CNT si be amb aspecte mes govern s’apodera de tot. L’Esquerra ja perd el control i l’agafa el PSUC amb Comorera que pot pressionar la CNT però no per Catalunya sinó seguint la imposició de Madrid. 


Joan Comorera



 Mentre tot es una olla, silenciosament es munten les forces per fer un Estat fort i monolític com mai España hagi vist. Però Catalunya ha fracassat. Ultra la dissensió UGT-CNT i la de Esquerra-PSUC que s’inicia dons aquet perd el caràcter conservador i ensenya les urpes (el partidari de la guerra per tot) hi la lluita de PSUC i POUM.



Setmana del dilluns 14 de Desembre al diumenge 20 de Desembre

Segueix l’heroica defensa de Madrid que amb el bon temps ha despertat el desig impotent dels facciosos. Lluites sempre als mateixos llocs: Ciutat Universitaria, 
Usera, Carabanchel, etc. Intents de l’enemic de cercar Madrid: casi impossible. S’inicia atac enemic al sud aconseguint entrar a P. Abad i en camí al Nord persisteix la brillant acció a tots els fronts.

A Barcelona hi ha la primera alarma per bombardeig.

El POUM es enemic de Rússia i com el PSUC ho deu tot a ella, això determina crims per treure el POUM. El nou Govern (tots menys el POUM) es mes moderat: ha reeixit per treure a Nin que en Justícia era radicalíssim: posant a CNT, mes tova, i posant a Proveïments al PSUC. El PSUC hi ha guanyat i perdut la CNT. Moderat per fer parell amb les tendències que ara es volen mes tenint davant l’estranger. Però la CNT creix en força fora d’ell i cada dia els seus poders son mes independents.

Els Tribunals populars creats per Nin funcionen sense parar: mes de 400 sentencies de mort son executades. 


Andreu Nin
Companys s’espanta dons veu que es mata sense mes i dona molts indults, però un dia s’enfadà la CNT i afusellà 20 dels indultats. Desprès es creà una comissió per estudiar les sentencies dels tribunals i propugnar els indults (tot això a Novembre); després no es publiquen les sentencies (quan hi ha que donar la cara al estranger) però encara hi ha algunes execucions. Es passen circulars per que els fiscals raonin les penes de mort i al fi es treu la comissió dita. A partir de fi de mes son ja menys les sentències de mort i no se’n fa ja cap. 

Poc a poc s’organitza la Justícia mes oficial, es suprimeixen els expedients de l’Oficina Jurídica i tot això s’arregla molt. [La "Oficina Jurídica" va ser creada per la Generalitat per decret de 17 d'Agost del 36, per intentar controlar la Justícia paral·lela que es pretenia instaurar després de l'ocupació del Palau de Justícia per milícies i per un Comitè de la CNT-FAI, en la nit del 10 a l'11 d'Agost.
Palau de Justìcia de Barcelona

L'Oficina rebia diverses competències poc definides, tals com: la creació d'un nou ordre jurídic, la reparació de les injustícies comeses durant la Monarquia, l'aplicació del nou Dret, la incorporació de l'esperit del poble a l'Administració de Justícia, la repressió de les activitats contràries al Règim etc...; aquestes competències i el seu exercici van donar lloc a greus crítiques i a positives lloances... L'Oficina es va suprimir per decret de la Generalitat del 18 de Novembre del 36]


A part de l’actuació oficial dels dits Tribunals Populars, fills dels clandestins hi ha las detencions de la policia dirigides pel cèlebre Eroles, de la FAI. Les presons son omplertes en els dos últims mesos amb 4000 ó 5000 detinguts.

Setmana del dilluns 21 de Desembre al diumenge 27 de Desembre

Segueix la situació a Madrid per l’estil: atacs aïllats del uns i els altres tan a Madrid com cap l’Escorial. A Guadalajara es on avancem mes brillantment, seguint cap al Nord fins vora Sigüenza

Al Sud s’ha acabat la llarga tranquil·litat. Els facciosos persisteixen en el seu atac i aconsegueixen agafar Montoro a fi de setmana després de furiosos atacs. Al Nord les milícies de Santander i Vizcaya avancen molt pel Nord de la Província de Burgos fins vora Vitoria. Mentre a Oviedo es torna a intensificar el setge de la població. Al mar poca activitat: es atacat PortBou varis dies seguits amb canó o amb avió. També hi son sovint canoneigs al litoral català.

A mes de l’activitat oficial de policia i Tribunals hi ha les Patrulles de Control, cosa manada per tots però que la CNT es el tot.
 [L'origen i naturalesa de les Patrulles de Control es descriuen amb cert detall en les memòries corresponents al mes d'Agost]Fa detencions i a part lo que es veu als llocs oficials tenen centenars de detinguts als cuartels seus. El famós San Elias es el lloc mes cèlebre, on hi ha centenars de detinguts, s’afusella gent i es donen mals tractes. La Generalitat no hi pot res davant tot això. Molts afusellaments son fets a Montcada i a Cerdanyola i a llocs secrets; no obstant no es mata ni molt menys tant com durant els primers mesos. Els morts a llocs aïllats han desaparegut. A mes a mes d’aquesta actuació semioficial de les Patrulles hi ha els Comitès de Defensa i algunes bandes aïllades (ja poques) i Patrulles del Palau de Justícia tots els quals roben i maten mes sense to que les Patrulles. Però amb l’Eroles a la Policia tot es relaciona i de la presó es pot passar a un Comitè o a San Elies. Tothom tem la CNT. Als pobles encara es fan també crims si be menys i a certs llocs. A fora de Catalunya també es van fent crims i el bandolerisme te, com ací, gran camp, dons a part del crims i robatoris polítics hi ha tota una gama de segrestos i robatoris i assassinats per diners u odis. 

Setmana del dilluns 28 de Desembre al diumenge 3 de Gener


Poca activitat en general durant la setmana a Madrid. Les lluites duríssimes a les línies de Pozuelo i Boadilla, a la Ciutat Universitària 
Ciudad Universitaria Madrid, 1936
i cap al sud de Madrid son fruit de d’impotència dels feixistes.

Al Nord l’actuació a les línies d’Astúries es bona i conjuga amb els atacs que segueixen fent els de Santander i Vizcaya cap Burgos i Alava.

Al Sud persisteix la duríssima acció de forces estrangeres, veient-se obligats a retirar-se els lleials de Bujalance i altres llocs.

L’aviació actua poc i els vaixells de guerra enemics van vigilant.

Altre aspecte de l’actuació de la CNT es en les col·lectivitzacions de petites industries formant agrupacions, de forners, etc. Ací troba resistència de la massa de petits burgesos i de la pròpia llei però ells s’ho salten tot. Segueix la confiscació d’immobles (sols la meitat els tenen els propietaris: per l’Agost es creà el Comissionat de l’habitatge, per protegir-los, però no hi fa res). El sindicat de “professions liberals” ho remena tot. Al camp les col·lectivitats amb el regim de jornals son escasses en la part d’explotació, però tot el tràfic de productes va pels celebres “controls”. L’aliment es molt deficient des de els primers dies excepte en sindicats i comitès. La carn i el bacallà falten del tot des de Agost. Ara s’inicia la funesta falta de pa i cada dia l’aspecte es mes negre. Els duros desapareixen i son substituïts per paper de 10 i 5, del Govern i 10,5 i 2,5 de la Generalitat.

El nou any es presenta amb l’inici del restabliment de la autoritat pel Govern, una major tendència moderada i una guerra llarga dons l’enemic no venç.







No hay comentarios:

Publicar un comentario