1937.04.Abril

Setmana de 5 a 11 d’Abril

Elorrio. San Agustín de E.

El atac al Norte, a Vizcaya ha sigut l’essencial de la setmana. Després de dures lluites, agafen Elgueta i després Elorrio, però al cap de setmana paren. Es degut el violent atac al resultat poc eficient del que es va fer a Santa Quiteria a l’Aragó que degut als atacs anteriors del enemic al Sud es l’únic hagut a l’Aragó des de Octubre. 

A Teruel hi ha avançaments importantíssims dels lleials. A la Casa de Campo es on es fa un gran atac per allunyar els enemics, operació transcendental que va per bon camí.

Al Sud i a Oviedo s’aquieta tot. A Madrid es va estabilitzant la situació dels 800.000 habitants civils. Les privacions son enormes: 1000 morts a Madrid i 400 a barriades des de 1.11 a 1.04, degut als bombardejos de avions i canons. El temps mes terrible fou en Novembre i mig Desembre, després casos aïllats. Aliment, malament; a l’aire dominen els lleials; al mar, els feixistes contínuament agafant vaixells.

Bombardeig a Barcelona el dia 4, per avió, i freqüents al litoral i a Portbou. A la resta d'Espanya, pocs.

Internacional: després de la sorpresa per l’enorme intervenció italiana, es torna a tirar terra a sobre, i es disposen a passar el control.

La crisis de la Generalitat es aquests dies l’assumpte culminant. La CNT tingué exigències tan grosses que al fi es feu un govern... que la UGT no acceptà. Era que tot ho tenia la CNT, i la UGT els racons. Així la CNT podria dirigir tot Catalunya cap al mes allà revolucionari. 

Al no esser acceptat hi hagué temor de lluites; s’evitaren, i Companys, enfadat, imposà un Govern Provisional mentre s’entenguin.  Tota la setmana durà la pugna, en el fons per treure de la CNT la direcció de les industries de guerra i d’els proveïments para el front; la col·lectivització de empreses petites, etc... El Ordre Públic es imposat per València. Es el fi dels estrangers.

Setmana del 12 al 18 d’Abril

Continua l’èxit del setge a Teruel.

A Madrid, els primers dies l’atac es terrible però al fi ens passa com a ells, que no se’n guanya massa dons les línies fortificades de tot el centre son tals que ni uns ni altres hi podran fer res, i es precís que la guerra es resolgui a altres fronts. Però es preveu que el front del centre no pararà i Madrid quedarà en la mateixa situació por molt de temps.

Al Sud i al Nord, res. A Aragó, tampoc. Al aire l’aviació lleial bombardeja moltes punts de l’enemic. Ells operen molt menys. Com venjança per l’atac a la Casa de Campo bombardegen amb canons el centre de Madrid. Abans havien limitat a bombardejar els barris extrems i ara ho fan al centre. L’Esquadra facciosa treballa al Nord; allí imposa un bloqueig. El Govern anglés aconsella als seus vaixells que no vagin a Bilbao: això dona lloc a violentes pugnes pelítiques a Anglaterra. Però els anglesos s’entesten en això, que es una protecció descarada a Franco. Sembla que vulguin que prenguin Bilbao.

Hi ha dos tendències que lluiten aquí contra la sindical CNT i part de la UGT, que va amb ella i no s’ha fet del PSUC. Una, l’esperit de partit del PSUC per dirigir ells sols la Revolució i altre el de molts del PSUC i tots els de la dreta del PSUC que s’aprofiten d'aquest esperit per treure de les mans dels obrers la direcció i fer marxa enrere en la Revolució. Uns ho fan per que l’estranger ens ajudi i altres per que els hi convé. Ací es espera ajuda per tot això i per Catalunya, però els de València, de passada ho aprofiten contra Catalunya i per això Estat Catalá mima la FAI.

Setmana del 19 al 25 d’Abril

Teruel. Catedral de Santa María

Al front de Teruel la mort del Coronel i algunes pèrdues paralitzen l’operació.

Torna l’atac duríssim del enemic a Vizcaya. Lentament l’enorme aparell militar del facciosos avança sobre un poble indefens. Cauen Durango, Eibar i Lequeitio, i la lluita es terrible.

A Madrid es lluita poc. S’inicia gran atac lleial cap Toledo.

Persisteix la brillant actuació de l’aviació lleial pel país facciós, la porca actuació del facciosos i atacs com el del divuit a Barcelona, amb 7 morts i 40 ferits. Persisteix tota la setmana el bombardeig amb canons a Madrid.

El dia 20 es posa en vigor el control de les costes hispanes, fet importantísim des de el punt de vista internacional. Des de "el principi” de no intervenció al agost del 36 i la prohibició de voluntaris no hi havia hagut res tant important. Es la vigilància per fer complir dites lleis. Intervé Alemanya, Itàlia, França i Anglaterra i a nosaltres ens perjudica molt. Es diu que seguirà la repatriació de tots els voluntaris que, donat el que son, tendiria a un esmortiment de la guerra. Persisteix l’actitud d’Anglaterra referent al bloqueix de Bilbao, ¿deguda a qué?: potser vol veure si s’atreu a en Franco a un arreglo a base d’ell.

Hi ha crisis en CNT. De fet, en CNT hi ha dues tendències: una ordenada i altre anàrquica, amb tots els incontrolats i amb tots els abusadors: una constructiva i altre destructora.

Setmana del 26 d’Abril al 2 de Maig

Tota l’activitat guerrera està en el terrible atac sobre Euzcadi. L’enemic, potentíssim com mai avança sobre un poble que no te casí armament. El Control l’impedeix rebre la seva aviació i es ell tremendament bombardejat. Bilbao es bombardejat de continu i mes encara las poblacions dels ports. Entre totes elles descolla el bombardeig de Guernica, el dia 27, que commocionà a tot el mon com mai cap fet de la Historia. L’enemic agafa Guernica, Bermeo i Amorebieta però amb lluites duríssimes.

A la resta l’únic important es l’atac del lleials sobre Toledo i la rendició dels facciosos del santuari de S. M. de la Cabeza. Feia 9 mesos que estaven assetiats.

Santuario tras el asedio

Santuario hoy y antes del asedio

Persisteix el terrible canoneig de Madrid.

Internacionalment s’aprecia el canvi d’actitud d’Anglaterra que de una casi agressió a Euzcadi i a València passa a una complaença i complicitat. Així es que els vaixells anglesos protegits pel Control entren en Bilbao sense parlar ja del bloqueig i en mig del estupor de Franco. Anglaterra urgeix la evacuació de tota la població civil de Euzcadi. ¿Causes de canvi tan radical?

Anglaterra pel «gentleman's agreement» [pacto de caballeros] va convenir amb Italia que ací manes Franco, a base d’un arranjament, i que seria neutral: amb això permeté que Italia li ajudés a fons, pero, ara, com encara no guanya i veient que Franco sería de Italia gira la cara al arreglo a base d’en Franco (veient que encara no ha pres Madrid i Bilbao) i va al arranjament a base dels lleials, que li han ofert que serien demòcrates i moderats.

El govern de València es fortaleix molt per evitar la activitat comunista de la «Junta de Defensa de Madrid», la disol i recolza a la Sindical; lluita molt pel Ordre Públic; també contra la part mes revoltosa de la C.N.T.; i detè tots els robos, assassinats,