lunes, 3 de noviembre de 2014

1933. IV a VI. Azaña dimite... y regresa.


Abril de 1933

El dia 1, son molt violents els comentaris al manifest de les oposicions. [Es tracta d’un document presentat per les oposicions el divendres 31 de Març dient que nomes deixaran aprovar la Llei de Congregacions Religioses i demanant que després el Govern es marxi; es tracta d’un text redactat molt durament]

Surt un decret assenyalant les eleccions en els llocs a on fossin regidors per l’article 29, pel dia 23 d’Abril. Les demés eleccions a regidors es pensa que seran pel Novembre.
  
El diumenge els atracadors son a Tarragona matant un guàrdia, però després son morts dos d’ells i agafats els altres pel “somatén”  dels voltants.


Antiga descripció de la ciutat de Tarragona











Els dies 4, 5, 6 i 7 continua la discussió de la Llei de Congregacions Religioses. Hi posen coses furiosament radicals, com la de prohibir l’ensenyança religiosa a tot arreu menys dintre de les esglésies.










L’assumpte del manifest continua donant soroll; el Govern obté del President la ratificació de la confiança. Es parla de moviments extremistes i també de monàrquics. Sembla que ha baixat la persecució contra el feixisme.

A les Corts, els “Agraris” acorden no fer gaire oposició puix es inútil.


A Catalunya, el Parlament continua treballant els 28, 29, 30 i 31 de Març, i els 4, 5, 6 i 7 d’Abril en la "Constitució". [Es tracta del “Estatut Interior de Catalunya” una norma interna per al Principat, que desenvolupava i aplicava el "Estatut de Catalunya" de 1932.


Parlament de Catalunya






L’Esquerra feu un homenatge a Dencás, cap de les Joventuts del partit.



Al Parlament es va fer sessió els dies 11, 12 i 13 





A Madrid, el dia 7 es donen vacances per quinze dies.   









El dia 9, Diumenge de Rams,  el Govern fa un gran míting a Bilbao. La oposició s’enfada molt i Maura anuncia pel dia 25, en que s’obren les Corts,  un atac a fons al Govern i una obstrucció amb tot.


La Setmana Santa fou solemníssima a tota Espanya
















El Divendres Sant fou el dia 14 d’Abril; moltes festes es van retardar fins Dissabte o Diumenge. La esquerra feu una gran manifestació en que desfilaren els rabassaires. Els dies 15 i 16 es feren parades militars i altres festes.





Dintre de l’Esquerra tornen a barallar-se per la qüestió de les facultats del President de la Generalitat a la Constitució [el “Estatut Interior”]. Es fa sessió els dies 18, 19, 20 i 21, parlant-se de la Constitució i d’altres assumptes.   

El diumenge, dia 23, es fan eleccions al pobles en que sortiren concejals per l’article 29  (A Catalunya, no). Voten les dones [El dret a votar es va acceptar per a les dones en la Constitució de la II República ]

La situació social es torna a embolicar. El dilluns 17, es va començar vaga de la construcció, donant-se un caràcter molt anarquista, amb atemptats, tenint lloc tres morts  del dilluns al divendres. Hi han rumors de vaga general pel dilluns. El dissabte, 22, atracaren una fabrica. 

Port de Barcelona





Continuen les vagues de la construcció i del Port.









A la nit son desempedrats diversos carrers i el Governador tanca alguns sindicats i centres anarquistes. Es tem algun fort moviment anarquista per la setmana vinent.





Bonaventura Carles Aribau



     El diumenge, la festa de Sant Jordi es celebra fora de la Generalitat. Es fa un homenatge a Aribau. A la nit s’intensifiquen les precaucions per l’endemà.







El dilluns, 24, la situació segueix igual però a la tarda i vespre pren mal caire amb temors de vaga de transports.


El diumenge 23 es van fer les eleccions en els pobles que tenen concejals escollits per l’article 29. Enseguida es va veure un resultat advers al Govern. Les ultimes dades son: Partits del Govern, 5.000 concejals; partits republicans contraris al Govern, 4.200 concejals; partits de Dretes, 5.000 concejals; altres: 1.800 concejals. Això dona mes del doble als contraris al Govern. Hi hagueren pocs incidents i, en general, foren eleccions sinceres.  A Castella el vot dretà fou general. Representen una bona part del cens electoral. Per vots, el triomf de les dretes es molt gros. Casi tots els de dretes son “agraris”.  Els oposicionistes es posen molt forts i exigeixen la dimissió del Govern.   (Els socialistes han tret 1.600 concejals; els agraris, mes de 4.000)



Tranvía azul, del Tibidabo





Malgrat les grans precaucions, el dimarts 25 hi hagué vaga general de transports. Pararen, al mati, tramvies, autobusos i taxis, i molts camions. Però encara circulaven alguns taxis i mols particulars i camions. A la tarda sortiren tramvies portats per guàrdies d’assalt  i voluntaris i també autobusos, però pocs.  L’animació fou normal i no va passar res. A la nit va parar la circulació i s’intensificaren les precaucions i detencions, molt fortes ja els dies d’abans. Es tem la vaga general per demà, fins i tot a la resta d’Espanya.  Sembla que es tracta d’un moviment escalonat.








Al Parlament hi hagué debat  sobre les activitats feixistes del  estrangers a Barcelona. Els escamots s’ofereixen a portar tramvies i autobusos.

El 25 d’Abril s’obren de nou les sessions. La expectació es grossa. Azaña ha anat a parlar amb Alcalá Zamora. Botella ataca en nom de les oposicions. Azaña contesta en nom del Govern dient que no poden abandonar el “poder”.  Després Maura fa un gran discurs donant lloc a molts escàndols. La situació queda molt greu.

El dimecres, 26 d’Abril s’intentà fer vaga general però no pararen totes les fabriques; els taxis van córrer bastant i van circular tramvies, portats per les joventuts de l’Esquerra i per altres ciutadans; al vespre ja hi anaren els tramviaires i lànimació fou la normal podent-se dir que la vaga va fracassar.  A Sants, va haver un mort i dos ferits.

Manuel Arnus




Continuen les detencions habilitant el Manuel Arnús per posar-hi els centenars
de detinguts. 









El dijous ja va quedà tot normal excepte la construcció. La vaga fracassà per la pressió  de les autoritats al agafar molta gent dies abans i per la actuació ciutadana

El 26 i el 27, continua sessió al Parlament.

A Madrid, el 26, continua el debat polític; parlen Gil-Robles, Velasco i Azaña. El Govern s’apuntala. Les oposicions acorden fer obstrucció a tot. El dia 27 ho comencen a fer en la Llei de Congregacions i en la Llei per rebaixar les tarifes del ferrocarril a la taronja de Valencia (assumpte urgent e importantissim) que posen al Govern i a les oposicions en posició molt atrevida i compromesa. Es continua dient que el Govern esta a punt de fer crisis.   

El 28, divendres parla Sánchez Roman en el debat polític. Diu que la situació no pot sostenir-se, que es perjudicial per a Espanya i per la República. Contesta Azaña dient que mirarà d’arreglar-lo i que parlarà el dimarts. Hi ha expectació; es creu que la crisis es certa.

D. Niceto Alcalá Zamora
El Parlament català continua fent sessió.




El diumenge, a Bilbao, el President de la República fa un discurs en que crida a la República a tots els que estan fora i a la unió de tots els republicans.







Maig de 1933 

El 1 de Maig es celebra a tota Espanya amb paro complet. Hi ha pocs incidents. A Barcelona va parar tot menys els metros i hagué normalitat.

Manuel Azaña



El dimarts 2 parla Azaña al Parlamento, en mig de gran expectació.  Digué als oposicionistes que es podria fer una transacció aprovant-se certes lleis amb aquet Govern. Després de discutir-ho, contesta Martínez Barrios negant-se i dient que la oposició continuaria amb mes intensitat. 



Els dies 3, 4 i 5 continua discutint-se la Llei de Congregacions, amb la obstrucció dels agraris. Es va saber que el Govern volia aplicar el “quòrum” la setmana que ve i mes tard que ho volia fer per guillotinar  la Llei de Congregacions. Hi ha discussions sobre si el Govern tindrà o no tindrà el quòrum.



Al Parlament de Catalunya es continua amb la Constitució. La situació social segueix embrollada

El dia 7 es celebren amb solemnitat els Jocs Florals i l’homenatge a Aribau.

El dilluns 8 continua igual la vaga de la construcció. S’anuncia vaga de 48 hores a tota Espanya per la C.N.T. Es parla d’un complot monàrquic, sent enviats a Les Palmes Goded i mols alts militars.


El 9, dimarts, a la matinada, la situació pren un caire greu: esclaten moltes bombes als pals d’electricitat  a tot arreu quedant poblacions a les fosques; i es fan molts altres actes de sabotatge. La vaga general es fa en tota Espanya, en certs punts completa, en altres, molt parcial. A Barcelona pararen les fabriques però la circulació fou normal. Al vespre s’intensifiquen les precaucions i l’endemà segueix la cosa igual.

El dia 11 es tornà a la normalitat relativa.

La característica de tot això foren els actes de sabotatge perllongats molts dies, incendis de fabriques, etc.  A alguns pobles hi hagueren mols morts (Valencia, Zaragoza, etc.). La vaga de la construcció a Barcelona seguí sense arreglar-se.



A Les Corts, el dimarts es continua amb l’obstrucció del projecte de Llei de Congregacions Religioses. El dimecres, dia 10,  s’aplica la “guillotina” al article 31 per un quòrum de 9 diputats amb mig de gran satisfacció de les oposicions. Es torna a parlar de dimissió imminent i de canvis al Govern; el dijous es seguí amb el debat de Congregacions; i el divendres 12, es digué que es tornaria a aplicar la guillotina, cosa dita ja pel dia anterior però sembla hi hagué oposició de Besteiro. 

S’aplicà el quòrum per aprovar una Llei definitivament, obtenint el Govern no mes un vot sobre ho necessari.  Es torna a parlar de crisis segura.

Va esser nomenat Fiscal de la República Anguera de Sojo.

El dilluns, 15, es publicà un manifest del socialistes sobre la obstrucció firmat per Besteiro que produeix expectació.  El dia 16 parlà Besteiro a Les Corts deixant a les oposicions una mica “aplanades” . Després aquet inicià unes gestions de reconciliació que no donaren resultat.


Sant Pere del Vaticà








El dia 17 de Maig s’aplicà la “guillotina” al últim article de la Llei de Congregacions Religioses; el Govern obtingué 14 vots sobre el quòrum. La Llei prohibeix l’ensenyament a partir del 1 de Gener de 1934.

Els 18 i 19 de Maig l’assumpte “La Solana” donà lloc a escàndols.

A Barcelona la passada setmana s’acabà la Constitució [L’Estatut Interior].

Aquesta setmana es parla de la Llei de Contractes de Cultiu. Aquesta dona lloc a grans e interessants discussions i a mols escàndols com el del dia 17.

A les sessions de Madrid dels dies 23 i 24 es va començar amb la Llei del Tribunal de Garanties i també es segueix amb l’assumpte de la Solana; el 25, R. Soriano inicia un moviment d’aproximació que fructifica, concertant-se una treva en la obstrucció mentre duri la tramitació de la Llei de Garanties, que sembla anirà molt de pressa. El divendres, 26, es veu que ja no anirà tan de pressa puix els socialistes hi posen uns articles tal com el que parla de que no podrà intervenir a cap llei d’aquestes Corts, que donen lloc a grans discussions a la Comissió. Es comenta la tardança a firmar la Llei de Congregacions a la Presidència; es diu que es degut a que Alcalá Zamora vol firmar-la amb la de Garanties per que es pugui reclamar: per això els socialistes hi posen aquell article.

El 23, 24 25 i 26 de Maig el Parlament Català continua molt interessant amb la Llei de Cultius que, després d’haver-la presentat el Govern amb un límit, el Parlament la ha feta molt mes forta, lo que demostra l’escassa força del Govern.

Finca rústica en el Vallés 








 Les protestes dels propietaris en grans mítings son molt grosses. La situació de l’Esquerra es molt complicada. El grup d’en Lluhí està obertament i públicament contra en Macià y les dissensions son molt grosses y fondes.










El 26, a la sessió del Ajuntament s’intensifiquen fondament les divisions i enemistat entre Esquerra i Radicals, que diuen que no  ajudaran gens a aquells; en realitat fa molt temps que l’Esquerra surt sempre derrotada pels vots junts de La Lliga i Radicals.

El dissabte 27 hi ha rumors de crisis a Madrid. Hi ha moltes consultes.
Francesc Macià





El traspàs de serveis de l’Estatut es fa molt lentament; en Macià se’n queixa el dia 28 a Caldetes i a la nit surt cap a Madrid per arreglar-ho i tractar també de la situació política.








Edilluns a Barcelona segueix  igual la situació social. Els paletes continuen la vaga. Els atracaments van molt forts encara però sembla que n’hi ha mes vigilància.

Els rumors de crisis s’intensifiquen el 29 i el 30. Sembla no obstant, mes tard, que hi hauran canvis en el mateix Govern. Es diu s’hi entrarà en Companys. A Madrid, en Macià no fou rebut molt a gust pel Govern, però al final sembla que s’entengueren molt bé. S’hi estigué tota la setmana.

Hi han grans protestes contra la Llei de Congregacions i expectació en veure que encara no s’ha firmat.


El 30 i el 31 es continuà amb el Tribunal de Garanties.    

Juny de 1933  

Palau del Arquebisbat de Barcelona




    Els dies 1 i 2 es va seguir a les Corts amb la Llei de Garanties. 





    El dia 2, divendres, firmà Alcalá Zamora la Llei de Congregacions Religioses amb text diferent que a les altres Lleis. Surt una carta dels Prelats i una altra del Papa; sembla que el Nunci s'en anirà.









El dia 2, a la nit, la sessió del Ajuntament fou molt borrascosa; al final l’Esquerra presentà la dimissió dels càrrecs.

S’obre el congrés  Radical-Socialista



     

   A causa de la dimissió del Ajuntament, en Macià torna el diumenge; l’Ajuntament no accepta les dimissions però els altres les continuen: els dies següents hi hagué gran enrenou, però al final el remei fou fer un Ajuntament automàtic, donant les tinences als que tenien mes vots i prometent fer eleccions molt aviat.




Continuen les protestes per la Llei de Congregacions. La situació social continua molt malament .




Els Radicals-Socialistes segueixen amb el seu congrés fins el dimecres, dia 7, prometent-se fer intensificar l’esquerranisme i desapareixent bastant les dissensions.


Les Corts fan sessió el dies 6 i 7 parlant del Tribunal de Garanties. 

A Catalunya sessió els 6, 7, 8, 9 i 10; Contractes de la terra i Ajuntament de Barcelona.


Tornen el rumors de crisis el dimarts 6, que es concreten el dia 7 en que l’Azaña ha fet una reorganització del ministeri per omplir el lloc de Carner i subdividir el Ministeri d’Agricultura en Agricultura i Industria. Es diu que demà, dijous, ho presentarà al President per que ho aprovi. Els noms son dels partits governants.    

El dijous 8 de Juny es celebra el Consell de Ministres a Palau. Azaña exposa la seva reorganització i Alcalá Zamora diu que primer s’hi pensarà i farà consultes. Aleshores el Govern considerant-ho com falta de confiança presenta la dimissió total.

Sembla que els del Govern quedaren molt sorpresos. La noticia genera una gran expectació. A la tarda son consultats Besteiro (socialista), Lerroux i Salmeron (radical-socialista).

Lerroux




 L’endemà son consultats els representants dels partits Santaló, Ruiz Funes, Paratxa, Maura i Franchi, i significats parlamentaris: Iranzo, Castrillo, Botella, Sánchez-Guerra, Ossorio, Sanromán, Ortega, Marañon, Unamuno, Hurtado, Alvarez, Alba. 




La crida de Alba i Álvarez dona lloc a protestes de les esquerres; sembla que el President vol torçar cap a la dreta una mica.

Al vespre es cridat Besteiro per formar Govern. Després de consultar amb el partit declina i es cridat, el dissabte al matí, Prieto per que formi un Govern en el que hi hagin radicals o gent semblant. Després de treballar fins a la tarda del dia 11 ho declina, dons els socialistes acorden no anar junts amb els radicals. Es cridat Domingo després de unes consultes a Lerroux, Franchi, Barnés, etc.  
Al vespre del diumenge, Domingo renuncia per la mateixa raó. 

Es cridat Azaña. Sembla que es per fer Govern des de socialistes fins a radicals, si pot (es veu que el President hi te interès) i si no, diuen que el formarà com el que volia fer. Sembla que pararà en això, que es el que se preveia des de el començament de la crisis.

Durant el dilluns, 12, Azaña continuà les consultes, incloent radicals, però sembla que al final no entraran...

Plaça de la Universitat



A Barcelona una manifestació de paletes dona lloc a un tiroteig a Plaza Universitat amb un mort i deu ferits i grans destrosses als cafès.





A la nit surt la llista del nou Govern, gairebé igual al que volia fer Azaña abans de la crisis:

Presidencia: Manuel Azaña. Acción Republicana.
Guerra: Manuel Azaña. Acción Republicana.
Marina: Lluis Companys. Esquerra Catalana.
Governació: Santiago Casares. O.R.G.A.
Estat: Fernando de los Rios. Socialista
Instrucció: Francisco Barnés. Radical-socilista.
Obras Públicas: Indalecio Prieto. Socialista.
Agricultura: Marcelino Domingo. Radical-socialista
Industria: Franchi. Federal.
Justicia: Álvaro de Albornoz. Radical-socialista.
Trabajo: Largo Caballero. Socialista.
Hacienda. Agustín Viñuales. Acción Republicana.

El dia 12 llegan a Camagüey, Cuba, los aviadores Collar i Barberán, que havien sortit en vol directe des de Sevilla. Atraviesan el Atlántico por la part mes ampla, sin escoltes i a un lloc a on no hi ha línees de navegació: 7.900 Km. en vol seguit.  

El dia 13 circulen rumors i versions de que el Govern ha coaccionat al President de la República per formar-se. Els socialistes amenaçaven  amb rebel·lions i vaga general i els diaris atacaven al President. Sembla que aquet volia un Govern de coalició que anés cap a la dreta i amb tendència a la dissolució. Es diu pels Federals que ells entraren perquè sinó Alcalá Zamora dimitia. Han entrat amb gran numero de imposicions.

Miguel Maura


Aquet dimarts, 13, Maura publica un manifest al País. En ell declara que considera el Govern com insurrecte i facciós per haver coaccionat al President de la República.  L’hi aplicarà el mateix tracte que a una dictadura (que diu que es) i no tornarà mes al Parlament.




Mentrestant el programa del Govern diu que es mes accentuat cap a l’esquerra puix això vol el País segons ells. No obstant, ells mateixos reconeixen que en unes eleccions guanyarien los dretes. La situació el dia de la declaració ministerial es dons molt violenta i complicada.  Els radicals sembla que estan enfadats i el Govern viu de precari. Els extremistes i la C.N.T. estan enfadats.

Els catòlics estan també indignats davant la política violentament sectària que la Llei de Congregacions Religioses estableix. La constitució del Govern ha produït malestar en gairebé tots els sectors del País. Aquet lo que voldria es una política de pau i vida i convivència i se l’hi dona una de guerra de classes i amb una sola línea: forçar cap a l’esquerra, que es el mateix que dir persecució religiosa i desordre dons ells mateixos diuen que encara que el poble no senti així ells treballen perquè hi senti, coaccionant-lo: una forta coacció.         
     
El 14, divendres, el Govern es presenta a les Corts fent una declaració ministerial l’Azaña. Contesta Lerroux, bastant complaent. Parlen després Prieto i altres, quedant al final bastant amics radicals i socialistes i morta, per lo tant, la obstrucció. Els radicals han sobreposat el be de la República a tot i el panorama s’aclareix de sobte augurant-se llarga vida al Govern.

Es firmada la Llei de Garanties i el Govern pren moltes disposicions per poder fer la substitució del ensenyament en Octubre i Gener. Continuen les protestes per la Llei de Congregacions. Sembla que el sectarisme governant tendeix a augmentar .

Sánchez Román

Els 15 i 16 es continua el debat polític parlant, entre altres, Sánchez Román en un bon discurs de to amistós però que critica fort al Govern i determina explicacions del ministres. Això fa que es digui que Sánchez Román formarà un gran partit.



Al Parlament de Catalunya es segueix amb la Llei de Conreus.

El dilluns, 19, es comença el procés pels succeïments del 10 d’Agost, havent-hi molts incidents i gresca dins la sala.

El dimarts, 20, s’acaba el debat polític. Parla amb fortuna Sánchez Román i Azaña, al resumir, diu que la situació d’Espanya es molt bona. El vot de confiança es de 189, contra 6, amb l’abstenció dels radicals. Els únics que s’han absentat del Parlament son els d’en Maura, que fan mítings violents per les províncies. Els agraris han continuat amb una posició idèntica.

El 21 i 22 es segueix amb diversos assumptes, entre ells els enllaços ferroviaris a Madrid, Barcelona i Bilbao, de gran interès.


Al Parlament de Catalunya es elegit, per unanimitat, President, en Casanovas. 

Joan Casanovas





El dia 21 s’acaba la Llei de Conreus que es un garbuix i el dia 22 hi ha gran escàndol.  


A Barcelona la situació social continua anàrquica y al camp encara mes dons els rabassaires continuen no fent cap cas de cap Llei.

A la resta d’Espanya, també segueix molt complicat

Els dies 23  i 27, 28, 29 i 30, a les Cort es continua amb debats de no gran importància perquè no es desenvolupen gaire.

 

  

      

            




 








sábado, 22 de marzo de 2014

1933. I a III. Casas Viejas

Gener

[En el primer trimestre de 1933, les tensions socials es van acréixer; una sorda lluita entre la la C.N.T, anarquista, decebuda per l'evolució de la República, i l'Estat. Tensió política també, dels Radicals enfront dels Socialistes. El moment culminant de la tensió, a principis de gener, va ser la revolta afavorida per la C.N.T. en el marc del qual es van produir els successos de Casas Viejas, successos que marcarien tot el període]


El diumenge dia 1 es fa recepció a la Generalitat assistint-hi, entre altres, el cos diplomàtic. L’acte es fa amb tota solemnitat.

Palau de la Generalitat
 L’assumpte del processament determina que la Esquerra ataqui al Anguera de Sojo y als jutges amb intents d’anar al Palau de Justícia. 

El dia 2 es avortat un intent de destrucció del aeròdrom del Prat, amb la cooperació de la guarnició.

El dia 2 es fugen de Villa Cisneros 29  deportats [Havien estat deportats al Sahara com a condemna per haver participat en el cop militar encapçalat pel General Sanjurjo, en 10.08.1932]

Les manifestacions del sense feina determinen precaucions a la plaça de Sant Jaume.

Per altra part els temors del moviments extremistes es fan mes vius: hi han grans prevencions; els trens van amb gran precaució dons es vol començar la vaga ferroviària.

El dia 3 es descobert un nou importat depòsit de bombes: les precaucions continuen molt fortes.

El dia 4 es publica el projecte de Constitució de Catalunya, donat per la Comissió jurídica. El dia 5, dijous. es llegit al Parlament el projecte de Constitució fet pel govern. Es suspenen les sessions per uns quants dies.

Parlament de Catalunya 


La situació cap al Nord (Astúries), i Ciudad Real, etc. es molt lletja










El diumenge 8, a la tarda, tornen a intensificar-se extraordinàriament les precaucions. Al vespre, a les vuit, esclata el moviment revolucionari que de tants dies es venia assenyalant.  Els primers trets sortiren a la plaça del Arc del Teatre iniciant-se un violent tiroteig amb la policia, usant els revolucionaris moltes bombes de ma. El Tiroteig es propagà fins al carrer del Carme i pels carrers del Districte V en la seva part baixa, tirant des de balconades y terrats. Un punt mol fort fou el carrer Nou y l’edifici on hi ha el sindicat d’alimentació, a on durà fins a Las dues el tiroteig i van resultar ja diversos morts y molts ferits (tres policies morts).

Palau de Justicia















A les vuit esclataren unes bombes enfront de la prefectura de la 
policia amb uns quants  ferits i a diversos punts del districte aquell eren atacats policies y guàrdies civils. A les vuit i mitja s’inicià un assalt a la caserna de Sant Agustí i al Palau de Justícia sent gran el tiroteig pel Saló de Sant Joan, passeig Pujades, Comerç, plaça de Sant Agustí, Carders, Portal Nou, Basses de Sant Pere, Moncada, etc., des d’on  es tirava de terrats i balconades. El Clot fou un altre lloc on hi hagué forta batussa.

Plaça de les basses de Sant Pere










Prompte els revolucionaris es van espantar corrent a deixar les bombes y durant la matinada es van trobar gran quantitat de bombes als mes variats llocs. Els tramvies estigueren parats varies hores y sent l’hora de sortir dels teatres hi hagué una alarma grandiosa resultant molta gent ferida sense culpa.

Va haver aproximadament 10 morts y 40 ferits.






A Lleida hi hagué també violents tirotejos amb morts i ferits. Y el mateix a Terrassa, Sallent, etc., parant-se trens y altres mitjans de transport.

Els successos foren molt generals a tota Espanya. A Zaragoza, dos ferits; a Madrid s’intentà assaltar las casernes havent-hi forts tirotejos. A Cadis, també, i es declarà la vaga general. A Valencia (província) en diversos pobles hi hagueren morts.

A Barcelona el dilluns, dia 9, la normalitat fou completa i tothom treballà; al vespre hi va haver alarma i alguns trets i ferits. A Ripollet i Cerdanyola al dematí hi hagueren greus incidents: es desarmà el Sometent, es proclamà la República comunista i resultaren dos morts i dos ferits. També a Sallent fou forta la batussa. Però a tot arreu es treballà.

Es tracta de gent molt bé armada i amb molt diners, creient alguns que son pagats per alguns monàrquics exiliats

Els tirotejos a la nit a Barcelona foren importants ja que es tractà d’assaltar de nou la caserna de Sant Agustí.


Antic convent de Sant Agustí, després caserna; avui "mercadillo"

El dimarts, dia 10, a la nit, hi hagué un nou petit intent però tot el dia tothom treballà com el dia abans i tot fou normal.

A Sevilla,  Cadis, etc., es declarà la vaga general havent-hi greus disturbis amb molts morts i ferits. No obstant, el moviment ja esta en el seu fi. A Barcelona, una radio clandestina donà noticies alarmistes

El dimecres i dijous, 11 i 12, als voltants de Sant Agustí, a la nit, continuaren els disturbis; el dia 12, al Clot, va haver trets contra un policia.

A Barcelona, el moviment no tingué la mes petita ajuda en la gent. Son completament aliens als obrers.

El dia 11, en Maura fa a Madrid en un discurs la critica al govern. Azaña declara que es posarà el “estat de guerra” a on sigui necessari.

Continuen el greus successos a Andalusia i Valencia, amb molts morts. El mes important és el passat a Casas Viejas (Cadis) els dies 11 i 12 en que es va tenir que actuar amb metralladores i bombes incendiaries  resultant 25 extremistes morts i 3 policies. Aquet poble esta a la comarca de Medinasidonia i a tota ella hi hagué gran rebel·lió tenint que anar-hi centenars de guàrdies d’assalt ja que els amotinats sortiren al camp, sent, de moment, dispersats.

El dissabte 14 fou ben tranquil; a la nit hi hagué alguns trets a Sant Martí, amb dos morts. Tornaren les grans precaucions. A Valencia esclaten moltes bombes.  El govern treu els delictes de tinença d’armes del jurat.

El Diumenge, 15, moltes precaucions però no passa res. Segueixen les precaucions alguns dies, però a mitja setmana tot es normalitza.

El dia 18 es troba a Igualada una gran fabrica de bombes amb mes de 5000 bombes i molts aparells de fabricació. Es diu que no te relació amb els últims successos.

El govern treu un projecte de llei castigant la tinença d’armes.

En Moles es nombrat Comissari al Marroc i sorgeix gran enrenou per fer el nou Governador










L'Assumpte del Govern Civil dona molt enrenou per que tothom vol ser governador, fins que el Govern de Madrid diu a en Macià que ho nomeni la Generalitat, encarregant-se en Tarradellas. 


Si be en Lluhí i en Tarradellas hi estan conformes, en Macià s’oposa i d’això sorgeix la crisis, dimitint Lluhí, Tarradellas, Xirau i Comas el dia 22, diumenge. 


No obstant, això es degut a discrepàncies mes Fundamentals: es l’assumpte constitucional de la cessió del poder del president a un conseller: els dimitits opinaven que aquest conseller tenia que ser un President del Consell cosa que no volia en Macià. Dimitits tots, en Macià donà el dia 23 el nou govern:

President Macià










Hisenda i Conseller Delegat.  Pi i Sunyer
Justícia...............   Coromines
Governació.........   Irla         
Cultura................   Gassol
Agricultura.........    Selvas
Sanitat..................  Dencàs
Treball..................  Casals



La situació s’ha calmat molt.  Els deportats son duts des de Villa Cisneros a Madrid

El dijous 26 el govern es presenta al Parlament, fent Pi i Sunyer un discurs molt hàbil però que deixa pensant que en Macià es responsable i no a la vegada. Contestant en Ventosa i Serra. Es creu que el canvi es degut a que els 4 diputats son una mica conservadors;  y efectivament: l’actual govern te un caire mes avançat.

Els dies 24 i 25 va haver glaçades molt fortes a Barcelona

En la sessió de Les Corts del dia 27 es parla de diversos assumptes en el torn de precs i preguntes. Es parla de la Llei de Congregacions que serà discutida el 1 de Febrer. Les reformes del Ministre donen malestar a les Escoles Especials amb algunes vagues. Hi ha incidents periodístics entre De los Rios y Lluis Bello.

Es nomenat Governador de Barcelona Ametlla, que ho era de Girona. Es del P.C.R. A Barcelona els atracadors continuen actuant, fen inclús un mort. Tornen a circular rumors de successos revolucionaris.

A Madrid el dia 30 es declaren en vaga els estudiants, com a protesta al de l’Escola d’Enginyers.

Escuela de Ingenieros de Madrid




Circulen el dia 31 molts rumors de crisis i de canvi de govern. Sembla que el debat polític es imminent.



Febrer

El dimecres, 1, s’obren Les Corts  de nou. S’inicia un debat polític sobre els successos de Casas Viejas, parlant Ortega; en Lerroux no hi va. No passa res encara que es deia entre els radicals que en Lerroux formaria govern.

El dijous, 2, ja parla en Lerroux dient que parlarà en un debat polític general i que parlin els altres. Al final Azaña fa un gran discurs relatiu a la rebel·lió comunista.

Es comença a discutir el projecte de Congregacions religioses. El dictamen de la Comissió es mes radical que el del Govern.

El divendres, dia 3, comença el debat polític, parlant Lerroux. Aquest en un discurs molt llarg, ataca durament al govern per la seva actuació i li exigeix la dimissió en nom del país

Azaña contesta dient que se’n anirà quan el Parlament ho digui. Després Prieto diu que el socialistes se’n  van si els republicans s’uneixen. A la nit s’obre la sessió en mig de gran expectació. Galarza, en nom de la federació d’Azaña diu que no s’uniran amb els radicals i l’assumpte queda resolt. S’acaba la sessió però en Lerroux diu que la dimissió del govern es imminent. El seu discurs fa bona impressió havent interpretat el desig del país.

El dilluns, 6, esclata vaga general a Astúries amb varis incidents; diuen que la setmana serà de gran agitació social però no passen grans coses.

La Lliga Regionalista fa una assemblea en la que canvia el nom, dient-se Lliga Catalana.


Ortega y Gasset






Els dimarts i dimecres, 7 i 8, a les Corts una interpel·lació d’Ortega i Gasset a Prieto fa grans escàndols.



Indalecio Prieto







El dijous, dia 9, es segueix amb la discussió de la Llei de Congregacions religioses amb bons discursos de les dretes: Gil Robles.

Gil Robles


El divendres, 10, segueixen enraonant Molina, Aguirre i Pildain; el govern ni els contesta i casi no hi van diputats.



Lerroux continua dient que el govern esta en crisis i que pujarà ell y dissoldrà les Corts.


A Barcelona, dimiteix Irla ocupant el seu lloc Selvas y el d’aquest, Mías.

A Bilbao n’hi ha incidents per que l’Ajuntament vol treure el monument al Sagrat Cor.

El dilluns, 13, la situació política segueix igual. El 14, a Les Corts es continua amb el debat de les Ordres Religioses que es l’únic al que els radicals diuen que no faran oposició. A la nit es fa un banquet a l’Azaña i aquest parla mostrant-se mes unit als socialistes i amb ganes de seguir governant.




Hi ha grans protestes contra el decret de Ordres Religioses. A Madrid hi ha trets i ferits y tot segueix molt mogut. La Reforma Agrària continua enredant el camp.

El discurs d’Azaña indigna als radicals y a Les Corts el dia 15 dimecres comencen la obstrucció a un projecte de carretera a Alacant. Presenten moltes esmenes, fan llargs discursos en defensar-les i demanen votació nominal.

Els estudiants d’enginyeria i arquitectura segueixen amb les seves vagues contra l’ intrusisme i en aquesta setmana els segueixen gairebé tots els estudiants posant la situación molt greu.

Els dies 16 i 17 continua discutint-se l’article 1 del dit projecte. Hi han 200 esmenes a dit article y 300 esmenes al article 2. Els escàndols i baralles son freqüents. El últim dia   es comença una interpel·lació sobre les escoles. Hi ha reunions per acabar el conflicte de la obstrucció radical, que es molt greu.

El dimarts,  21,  la expectació política es grandiosa;  continua la obstrucció radical ; hi han grans escàndols però al final es presenta una proposició per acabar la discussió i es suspèn  el debat, no sabent-se  si han guanyat els radicals o el Govern.

El 22 es discuteix sobre Ordres Religioses. Hi ha un compàs d’espera.

El dia 23 el assumpte de Casas Viejas, a on la força publica sembla s’excedí, provoca grans discussions i crítiques al Govern per no haver-se assabentat. El divendres la expectació política es grandiosa: es parla d’importants defeccions dels radical-socialistes. Al final s’obre la sessió, segueix una discussió molt forta però el Govern guanya encara el vot de confiança. Segons es veu els socialistes estan disposats a no anar-se’n recorrent, inclús a la vaga general. La crisis s’ha allunyat y la setmana -tan emocionant- ha servit per apuntalar una mica el Govern.


El dimecres, 22, s’obrí el Parlament a Barcelona, demanant La Lliga que Macià anés al Parlament. Es presenta el nou Estatut Interior. 

Els estudiants feren una assemblea contra l’intrusisme


Escuela de ingenieros de Barcelona
El dijous, 23, es parla del Aeroport. Sembla que continuen las dissensions a Esquerra. 


El dia 24 es parla al Parc del Estatut Interior de Catalunya. Circulen rumors de dimissions i crisis al govern de la Generalitat.



El dilluns els comentaris a Madrid son de que la crisis es imminent. Tres Directors Generals han dimitit: son radical-socialistes i varen votar contra el Govern el dia passat. Sembla que els radical-socialistes  volen votar en contra. El dimarts, 28, el ambient segueix molt pessimista. Es parla de les Congregacions religioses: han intervingut Abadal i Carrasco.


Març

El dimecres, dia 1, la situació parlamentaria es complica enormement: uns capitans d’Assalt han fet un document dient que el Govern els hi manà fer lo que van fer. El document el donaren a un radical.

Els radical-socialistes continuen reunits, discutint.

Es segueix amb la Llei de Congregacions Religioses, parlant Gomez Rogi. Y amb la qüestió escolar.

El dijous, dia 2, es vota el vot de censura al Govern pel de Casas Viejas, guanyant el Govern con des de el dematí es preveia (190 contra 130). Després es segueix amb el debat de las Congregacions Religioses.  Les oposicions no han volgut molestar al Govern per aquet assumpte i així no enraonà mes que en Botella.


El divendres, dia 3, l’assumpte es torna a complicar  per que les oposicions s’enfadaren donant lloc a llargs discursos de tots sobre aquell assumpte de Casas Viejas.

Al Parlament de Catalunya es parlà de la Constitució Interior, havent-hi els dies 1 i 2 grans escàndols amb La Lliga.

El diumenge, dia 5, l’Ajuntament de Barcelona fa sessió, discutint els pressupostos.



A Astúries acaba la vaga minera. A Barcelona els estudiants tornen a classe


Presenta la dimissió Menéndez, Director General de Seguritat per l’assumpte de Casas Viejas. Sembla que allí afusellaren a 16 persones. Ortega i Gasset feu la passada  setmana unes declaracions dient que el Director General de Seguretat havia ordenat que no volia presoners si no sols morts i que ho havia dit al Capità Rojas que anà a Casas Rojas. El cas fou que afusellaren a 11 persones a sang freda.


El 7 de Març, dimarts, a Les Corts, Azaña declara que en efecte, hi havien hagut aquestos crims  i que s’estava fent el procés. Ortega ataca al Govern per haver-ho amagat sabent, com ho tenia que saber , que això havia passat.  Azaña diu que no el va saber fins fa pocs dies.


La impressió es mol pessimista  i es torna a veure una crisis mes  imminent i mes segura que mai. Per que es molt difícil provar que el Govern no estava assabentat fins ara mateix; i fins i tot pot esser culpable d’haver donat ordres, almenys excessivament severes.


El dimecres, 8, es segueix amb el debat de les Congregacions Religioses. El dijous, 9, també. Després es presenta una proposició per que  el ministres faci la carretera d’Alacant: hi ha grans escàndols i les oposicions es retiren del Parlament. El dia següent es discutirà el dictamen de la comissió que ha anat a Casas Viejas.

Fou destituït el cap de la Casa Militar  del President, per unes declaracions imprudents.

El divendres, dia 10, la comissió de Casas Viejas llegeix  son informe que no es complet, quedant en prosseguir quan s’hagi acabat. La sessió no fou molt moguda. El Govern va sortir enfortit dons no hi ha cap responsabilitat directa per ell. El diumenge Menéndez es detingut i processat.



El dimarts, dia 14, es segueix el debat de les Congregacions Religioses, tan violentament sectari com sempre. El dimecres, 15, es llegeix l’informe de la comissió de Casas Viejas.  Hi ha grans escàndols i en Ballontín es expulsat. El dijous, 16, es continua amb aquet debat fent-se la votació en la que les oposicions s’abstenen. El dia 17 es segueix el debat de les Congregacions Religioses.

Les temences de canvi de Govern gairebé han desaparegut.

A Barcelona s’han continuant fent sessions els dies 7, 8, 9, 10, 14, 15, 16 i 17.  S’ha continuat  amb la discussió de la Constitució a la que es dona caràcter sectari, com la del Estat.  Es fan altres coses que son interessants: una interpel·lació sobre la immigració a Catalunya, per exemple.

A Les Corts, dels dies 21 a 24 es continua amb el debat sobre la Llei de Congregacions Religioses.  El dimarts es va fer palès que torna la calma després de les grans batalles; sembla que hi ha impressions de conciliació i que les eleccions municipals no es faran dins al Novembre, amb excepció de les del article 29.

Aquells dies, al Parlament Català es segueix amb la Constitució. També fa soroll la qüestió del pal d’amaratge del Zepelin que, degut a l’actitud dels radicals i de La Lliga no s’ha pogut fer com volien els de l’Esquerra.



Durant la setmana continuen els atracaments i assassinats en forma intolerable: el dijous, dia  23, es mort pels atracadors un joier; el divendres 24 tanca a la tarda tot el comerç com a protesta i a l’enterrament hi hagué una gentada grandiosa. Les autoritats foren xiulades i agredides havent-hi molts crits. S’organitzaren manifestacions de protesta a la Audiència i al Govern Civil.

A l’Ajuntament hi hagué sessió que fou escandalosa i, al acabar, els escamots de l’Esquerra assaltaren  l’Ajuntament i apallissaren a alguns regidors de La Lliga. Això es va fer per que l’Ajuntament votà una proposició que implicava censura a en Macià.

A la sessió del Parlament també es parlà de l’assumpte dels atracaments i incidents, amb gran escàndol.

A Madrid, els socialistes prenen disposicions severíssimes contra els feixistes que sembla que es desenvolupen
    
El dimarts 28 a Les Corts dona la impressió de que entre tots els del Govern hi ha un desànim gran com si en les eleccions tinguessin de guanyar les dretes. Els dies 29 i 30 segueixen las sessions parlamentaries; el dia 30 es nota un ambient revolucionari demanant-se mides mes radicals. El dimecres Gil Robles va demanar que en les eleccions no tingué vigor la Llei de Defensa: se li digué que no.


Els atracaments continuen a Barcelona, però la policia treballa mes.

El divendres 31 hi ha molt moviment a Les Corts. Les oposicions presenten un document dient que nomes deixaran aprovar la Llei de Congregacions Religioses i demanant que després el Govern es marxi; es tracta d’un text redactat molt durament.