sábado, 28 de enero de 2017

1936. Agosto


Setmana del dilluns 10 d’Agost al 16 diumenge


Avión de caza italiano

[L'ajuda italiana i alemanya a l'exèrcit de Franco s'havia confirmat les setmanes anteriors. La recepció dels avions “Savoia-Marchetti”, italians, a la fi de Juliol i la poc posterior arribada dels “Junkers” alemanys, va permetre establir un pont aereo que va traslladar a la Península en pocs dies més de 15.000 homes: tres banderes de la Legió i cinc tabores i un esquadró de Regulars]






Día 10: En aquestes quatre setmanes de guerra s‘accentua l’aspecte d’estacionament de les forces del Govern iniciat la tercera setmana. Els rebels han aconseguit passar forces del Terci i Regulars, primer amb avió i després amb algun vaixell d’amagat, protegit pels avions (20) que acaben de rebre d’Alemanya. L’Esquadra lleial tendeix a impedir-ho i per tal fi fa un terrible bombardeig sobre Algeciras. 

Aquestes tropes que les setmanes passades han pacificat el camí fins Sevilla es dediquen a anar ocupant els pobles de la província, però el nucli principal avança cap al Nord ja des de l’altre setmana i lluitant contra algunes forces del Coronel Puigdengoles arriben a Mérida tallant al Oest forces lleials. 

Estableixen la unió del Nord amb el Sud, fet transcendental pels facciosos.

El diumenge 16, ocupen Badajoz on es fa un assassinat de 3000 obrers extremenys. Les forces lleials fugen a Portugal.

Al Guadarrama acaben els brillantíssims avenços lleials, com a tota la línia, fins Alcolea del Pinar; la lluita es dura a Buitrago, al Alto del León, etc., però els facciosos no guanyen res. 

A l’Aragó, després dels grans avanços de les primeres setmanes, s’estaciona la situació, si bé es lluita molt al Sud i a Osca. 


Frente de Aragón
Al Nord es a on la lluita es mes dura; després de les derrotes, els facciosos ataquen Irun durament i els lleials, Oviedo. Es lluita a les muntanyes d’Astúries i a las de Navarra. 

Continua el setge de Còrdova i Granada pels milicians a on l’entrada es imminent. Mes ho es la rendició d’Oviedo, de dos casernes a Gijón i del Alcàsser de Toledo, així com de Santa Maria de la Cabeza. S’inicia una expedició per conquistar Balears. Y Formentera e Ibiza.   

La famosa foto de un miliciano herido
de Robert Capa

L’assumpte d’Espanya preocupa al estranger. Com veuen el perill d’intervenció inicien conversacions per aïllar-ho.         

A Barcelona va tornant la normalitat fent tot el possible per aconseguir-lo el Govern de la Generalitat i els sindicats. S’han acabat casi els assassinats per les carreteres i carrers. Es crea una força revolucionaria, les “patrulles de control”, per vigilar de cerca la seguritat i que escanyarà els nombrosos grups que fan registres i detencions per ordre de Comités. Al camp, en canvi, la situació es fa lletja. Els Comitès de Milícies actuen a cada poble i fan incautacions de totes les cases riques o de dretes. S’apoderen dels bens i son mortes moltes persones, trobant-se morts per les carreteres. Els de la FAI inicien la idea de col·lectivitzar tota la riquesa agrícola.  

[Els “comitès de defensa” eren una organització militar clandestina de la CNT, activa ja durant la República i finançada pel sindicat. A l'octubre de 1934 es va iniciar una veritable preparació per a la revolució. En conjunt es va tractar d'una organització molt flexible: a cada barri es constituïa un “comitè de defensa del barri” que reunia els diferents grups revolucionaris del barri i que donava comptes a el “Comitè de districte”, el qual reportava al Comitè Local, i després al Regional, etc…


Al moment de la revolta militar de 18 de Julio aquests comitès disposaven d'uns 20.000 homes amb condicions per prendre les armes. Amb base en part d'ells es van organitzar les “Milícies Populars” que van actuar en el front d'Aragó. La resta van romandre als seus barris i pobles imposant un “nou ordre revolucionari”: expropiant empreses, cremant esglésies, “passejant” burgesos, feixistes i cures, i exercint absoluta autoritat sense atendre les ordres de la Generalitat i del propi “Comitè Central de Milícies Antifeixistes” (CCMA) que s'havia creat el 21 de Julio…

Per controlar el caos resultant, l'11 d'agost es van crear les Patrulles de Control com a policia revolucionària depenent del Comitè Central de Milícies Antifeixistes (CCMA). Amb autoritat sobre els comitès de barri…]


Setmana del 17 al 23 d’Agost  
                  
Persisteix la consolidació del Sud rebel i pacifiquen tot Sevilla, i columnes del Terci i Regulars inicien avenços cap el Est.  Si be ocupen Ronda no poden, a pesar de molts poblets ocupats, amb Granada i Córdoba, que estan a punt de caure


A Extremadura intenten avançar cap el Nord, però a Medellín la columna del Terci es destruïda casi del tot. No obstant, es refan i a la fi de la setmana apareixen a Guadalupe i a Navalmoral de la Mata, resseguint, es pot dir, el contorn de la zona rebel. 

Al Guadarrama també segueix el punt essencial de la lluita com fa un mes sense que hi hagi variació. Els combats i les batalles son llegendàries. 

Al Norte l’atac a Oviedo, a punt de caure; la caiguda d’una caserna a  Gijón i la terrible lluita a Irún son lo essencial. 

A Aragó la lluita es duríssima a Osca amb combats terribles i derrota dels milicians. No obstant, Osca segueix en perill. Mes ho està  Terol, on els milicians mantenen un assetjament complet.    

A Baleares es fa un desembarcament a Porto Cristo que es pres després de dura lluita i es va lluitant per conquerir l’illa.




Es tenen bombardejos aeris a les ciutats per part d’avions estrangers dels rebels.



A l’estranger les conversacions culminen en que per evitar el que els estrangers hi enviïn tropes, Ms. Bloom, rostre de la “Comunitat de Nacions”, proposa i es crea el  “Comitè de no Intervenció” que impedeix el enviament de tropes a les dos parts i vendre’ls armament . França creu segur el triomf rebel i per evitar que per precipitar-lo ajudin Itàlia o Alemanya es compromet a no ajudar per res als del Govern.

Una miliciana en Barcelona


El desordre es ací gran. El govern es pot dir que no es res. Les forces publiques  lleials  estan com aletargades, sense guardar l’ordre i minades pels Comitès  i no mes serveixen per anar al front.  L’exèrcit queda reduït a la burocràcia; les milícies molt mediatitzades  pels partits politics  i sobre tot per les forces sindicals tenen els “cuartels” i ho fan tot sense que el Govern sàpiga res.  La Generalitat no fa gairebé res. El tot es el Comité de Milicies Antifascistes que es controlat per la CNT en gran part. Als barris els Comités de defensa i uns altres comités amagats fan justícia i  registres sense cap control

[Les Patrulles de Control creades l'11 d'Agost, van tenir escàs èxit com es posa de manifest en la descripció de la situació que detalla Pere Arola. La nòmina d'aquests “patrullers”, de deu pessetes diàries, era pagada per la Generalitat. Posteriorment, el 26 de setembre, es va formar un govern de la Generalitat amb presència de consellers anarquistes que l'1 d'octubre va disposar la dissolució del CCMA i, poc després, es van declarar dissolts tots els comitès locals que havien sorgit el 19 de juliol: que serien substituïts pels nous Ajuntaments.]


Setmana del 24 al 30 d’Agost

Al Sur es fan dos operacions importantíssimes: una el restabliment de comunicació amb Córdoba, després d’alternatives i altre la presa de Bobadilla i comunicació de Granada amb Algecires lo que fa no tan facil la presa de Granada i Cordoba. Lluites terribles aci i també a Huelva, on els miners de Riotinto aguanten en nuclis com passa a Extremadura i a Galicia. Les lluites a Navalmoral son duríssimas i l’enemic s’infiltra fins Oropesa, sembla que per anar a Toledo i potser a Madrid pel Sud. Segueixen els atacs al Alcàsser.


Alcàsser de Toledo 


Segueix a la Sierra el punt de mes lluita si bè ha disminuït molt. Navalperal, Peguerinos, etc, etc, son punts de dies i dies. 

Al Nord, Oviedo es casi pres i a Irun, després de creure ja els feixistes que no podien entrar, en un brutal esforç el prenen per assalt. Fet que tanca la frontera a tot el Nord lleial. Segueix la lluita a les muntanyes.


La catedral d'Osca, incòlume


A Aragó la lluita es duríssima. Osca es cercada i es creu imminent la rendició. A Mallorca està estacionari dons el poc armament te algo perduts la tropa



A Barcelona el desordre es gros. Es forma Tribunal Militar per jutjar els militars, sent afusellats Goded i Duriel. Però aquet Tribunal no es res.  Molts, principalment la FAI, tenen els seus tribunals que depenen  del Comité de Milicies :  aquets detenen i afusellen per qualsevol sospita. Grups aïllats  fan també detencions i crims  i la P de C te organitzats també els seus tribunals. Cada dia mes de 50 morts son trobats per les afores. El President de la Generalitat protesta a l’Esquerra però no hi poden fer res. Es dona l’ordre de que els vigilants no tinguin les claus. 

A Madrid es com aquí i pels pobles per tot arreu hi ha segrests i assassinats . Aquí les fugides es feren els primer dies y es van fer encara fins el 15-8  facilitades per elements de Governació,  però ara sols es poden fer per mar pels consolats ajudats pel Govern de la Generalitat. A Madrid, es refugien en les ambaixades. El col·lapse comercial es casi total  . La impressió del poble de confiança en el triomf contrasta amb el pessimisme dels caps.    
                                                                                                                                 [Com sabem, el nou Govern de la Generalitat, Per reforçar la importància de la institució suprimeix el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya amb data 1 d'Octubre.]                                                                                                                                         
                                                                                              

No hay comentarios:

Publicar un comentario